Què passa quan ens fem grans

Gran és la meva mare que té 80 anys i que potser enguany no podrà anar a la piscina de Capellades perquè no té on deixar els estris que la permet estar-hi.

La piscina de Capellades disposa d’unes guixetes que any rere any són patrimoni d’uns pocs, dels qui tenen la sort de disposar d’una com si fos de la seva propietat. L’any passat ja vam demanar al batlle municipal una solució perquè la mare pogués deixar la seva cadira quan va a la piscina, per la seva edat no pot seure al terra en la tovallola com quan érem joves.

Fins avui no s’ha trobat una alternativa tampoc per les moltes persones que s’han fet grans, perquè també puguin accedir a la piscina amb comoditat.

Per una banda es generen polítiques per la millora de l’atenció i la participació de les persones grans i també es fomenta el seu accés a l’esport. Al mateix temps, ja sigui per la patrimonialització de l’espai públic (les guixetes de la piscina municipal en mans d’uns pocs) i/o per una clara dificultat en la gestió pública que canalitzi alternatives més o menys senzilles com posar cadires per la gent gran, els resultats no s’acaben d’assolir i un any més, que per les persones grans és molt, tornarem a esperar...