Dimarts, 26/3/2013
427 lectures

Generació guanyada

Molts ens encaixen –o ens autoencaixem- en la denominació de ‘generació perduda’. Som aquells joves que vam acabar els estudis a partir del 2008, que vam entrar a la universitat creient-nos que ens menjaríem el món i que amb uns anys i una combinació moderada d’esforç i talent assoliríem o superaríem el nivell de vida dels nostres pares. Som aquells joves que durant els anys que estudiàvem no ens vam adonar que a fora les coses canviaven i quan vam sortir els nostres somnis van xocar contra una realitat que encara no acabem d’assumir.

Som aquells joves que hem renunciat a hores de diversió per invertir-les en formació, que ens hem cregut que si treballàvem fort, una mena de mà invisible ens recompensaria, que hem crescut a les acaballes dels que alguns ja qualifiquen del millor període de la història -el que comença amb la caiguda del mur de Berlin i acaba amb una altra caiguda, la de les torres bessones-, i que hem vist que la festa s’acabava just quan nosaltres ens decidíem a entrar-hi.

La queixa és fàcil; buscar responsabilitats en ‘els altres’ és el primer que ens passa pel cap; i la situació i les xifres són prou dramàtiques com per preocupar-se o perdre l’esperança en qualsevol futur millor. Diuen que els joves que ara no treballen estaran condemnats a cobrar tota la vida menys del que se’ls suposaria, que quan les coses vagin bé, les empreses preferiran les noves fornades, acabades de sortir de les universitats i que, per tant, som la ‘generació perduda’.

N’hi ha, però, que ens resignem a veure-ho així. Sé que comencem des de molt avall (aquí a Brussel·les tinc amics que han estudiat a les millors escoles europees, que parlen sis llengües i que encadenen treballs de pràctiques per forjar-se una experiència que mai acaba de ser suficient). Però aquesta perspectiva, tan diferent a la de la generació de sobre nostre que va viure allò que a molts de nosaltres ens sembla una utopia de: ‘se’m van quedar allà on feia pràctiques’ i que ara ocupen els llocs en què nosaltres somiem; i tan diferent a la dels que avui entren a la universitat amb poques il·lusions i una moral baixa, ens posa en un lloc privilegiat.

Aprofitem-ho!: Tot això ens atrapa prou joves com per conservar l’esperança en un futur millor, per tenir la força que es necessita per passar per moments difícils i el temps suficient per cometre errors amb la certesa que podrem rectificar. Si nosaltres ho volem, podem ser la ‘generació guanyada’.

Altres articles de Carlota Martí i Niubò

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.