Dimarts, 29/1/2013
392 lectures

Políticament (in) correctes

L’eix independentista que travessa la política catalana que fa trontollar els eixos tradicionals ‘esquerra dreta’ o ‘unionistes/autonomistes’ també ha obligat alguns polítics locals a posicionar-se. Si fins ara demanàvem als nostres líders que no només defenguessin les consignes del seu partit sinó els interessos del territori (que a vegades, i com bé sabem a l’Anoia no són sempre els mateixos); ara també els demanem que es posicionin en aquest nou eix i com hem vist la majoria ho han fet amb una valentia que és, si més no, d’agrair.

El PSC i Unió Democràtica de Catalunya són els partits que internament més estan patint l’aparició d’aquest nou eix i els que des de la comarca s’han pronunciat cap a una banda o l’altra. A Igualada, per exemple, estem acostumats a que sigui el Tinent d’Alcalde Josep Miserachs, d’UDC, qui porti la ‘bandera de la independència’ i en més d’un acte públic li hem escoltat discursos defensant la necessitat que té el país de deixar de dependre de l’Estat eclipsant, fins i tot en aquest sentit, els regidors d’ERC que no han aconseguit la visibilitat que potser se’ls suposava en aquest àmbit.

També a Igualada els socialistes es desmarquen de les posicions de la cúpula; si el PSC igualadí mai ha estat gaire proper a Nicaragua i ja en campanya electoral municipal van evitar qualsevol referència gràfica que recordés al socialisme, va ser en el ple municipal del 26 de setembre quan Riba i el seu equip van sorprendre la ciutadania convertint-se en el primer grup municipal socialista en presentar una moció on es demanava ‘convocar un referèndum a la ciutadania de Catalunya per decidir el seu futur Nacional’. Després de la declaració de sobirania al Parlament de Catalunya, els socialistes igualadins també van afanyar-se a desmarcar-se de la ‘posició oficial’ i van posicionar-se a favor del ‘sí’, una decisió que de seguida va gaudir del suport de l’Alcalde de Vilanova, Joan Vich, que a través del Twitter va piular: ‘ple suport al vostre posicionament polític, coherent amb la tradició fundacional de catalanisme polític del PSC’ no sabem si per afinitat amb l’anomenat ‘sector catalanista’ o per desafinitat amb els líders comarcals del seu partit.

D’aquesta manera Miserachs i Boquete; Riba i Figueres, que en el seu moment va apostar pel lideratge de Navarro i fins i tot –en un altre context- Antoni Dalmau, que va signar el manifest a favor dels cinc diputats, tenen i mostren opinions diferents a les dels líders dels seus partits però resten a dins dels partits, suposo que perquè hi comparteixen altres principis o perquè creuen el canvi s’ha de fer des de dins.

Altres articles de Carlota Martí i Niubò

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.