El somni d’un aventurer, l’orgull d’una ciutat

En aquests temps en què Igualada necessita una injecció de moral en vena d’una dosi tan elevada com Espanya necessitava una victòria futbolística èpica, busquem a corre-cuita un motiu que ens faci sentir orgullosos del nostre origen.

Ara que quan diem ‘Igualada’ la gent ja no pensa en finals-fours ni en tèxtil ni tan sols en Scòrpia, necessitem nous referents que ens defineixin com a poble, hem hagut d’esgotar els existents per explotar-ne de nous, i si entenem aquest missatge ens podrem salvar, perquè ara només cal aplicar-ho a la resta de camps. Un imaginari col·lectiu esgotat que entre tots ens esforcem per renovar, uns sectors econòmics morts que entre tots hem de canviar.

Ara que som més pobres que mai fem l’Anòlia més sonada, ara que no ens atrevim a somiar toquem els núvols amb els globus, ara que encapçalem l’atur de Catalunya, aconseguim reinventar el consumisme. És com l’efecte de l’art barroc en època de penúries.

Tenen raó; potser aquests tres paràgrafs estan sobrepassats d’optimisme, però veure arreu imatges del cel d’Igualada m’ha despertat un sentiment de pertinença que mai havia tingut.

Els globus ja formen part del nostre imaginari col·lectiu, ens fan sentir orgullós de la nostra ciutat i ens ajuden a crear-ne un relat, tot plegat molt important. Prenguem-ne nota, si aquesta iniciativa ha funcionat, si Igualada és avui la capital dels ‘Mongolfiers’ no és casualitat, és gràcies a l’empenta d’uns joves que, quan la paraula ‘emprenedoria’ no monopolitzava els articles periodístics ni omplia les boques de joves somiadors i quan l’aventura no era una diversió dels ecosocialistes van començar una aventura personal a l’Àfrica que els va acabar duent a muntar una fàbrica de globus.

Ara ho veiem d’allò més normal, però UltraMàgic, com el seu nom indica, havia de ser una empresa destinada als ultralleugers, només el ressò d’un viatge, d’una il·lusió, d’una aventura va ser l’espurna del que avui volem que sigui un referent per a la nostra ciutat. Perquè els referents no els trien les administracions públiques sinó les persones, la societat. Felicitats als iniciadors d’aquella aventura que no han perdut les ganes de seguir somiant. Així construïm la nostra societat, això és el que ens queda i el que ens farà.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.