Si tots som iguals mai serem excel·lents

És el tercer dia que obre l'ordenador, li han dit que no sabrà les seves notes fins el dia 30 però 'per si un cas'... es repeteix... Va en una de les pàgines que ha posat com a 'favoritos' i tecleja el codi d'accés que s'ha après de memòria. Just un dia abans del que havia esperat coneix la seva nota de selectivitat, la que, juntament amb el set i escaig que ha aconseguit amb els dos anys de batxillerat li donaran, o no, la clau per entrar a la carrera.

En primer lloc, cal felicitar tots els estudiants que, com el protagonista anònim del primer paràgraf, han fet la selectivitat. Segurament, per a la majoria d'aquests nois ha estat la primera vegada que s'enfrontaven a un examen 'extern' organitzat i corregit per persones anònimes, segurament tots han passat els nervis propis d'aquestes ocasions, esperem que tots hagin tingut el resultat esperat.

Enguany diuen que la selectivitat ha estat de 'rècord' que s’han superat les xifres que hi havia fins ara tant en nombre d’aprovats com en nota mitjana. M'agradaria molt pensar que es tracta d'un pas endavant cap a l'excel·lència educativa del país però tot em fa pensar que és fruit d'un efecte més del procés d' homogeneïtzació que està vivint la nostra societat i que ens du a tots a la mediocritat.

La por a la frustració dels nenes, o dels adolescents, ha dut a què el llistó s’iguali, i quan el llistó s’iguala sempre es fa per sota i mai per sobre. D’aquesta manera sí, hi haurà un gran nombre d’universitaris però el que fem és omplir les universitats d’estudiants que mai podran trobar una feina del seu àmbit, la frustració que es va negar a l’adolescència corre el risc de sortir multiplicada davant del fracàs del mercat laboral.

Altres articles de Carlota Martí i Niubò

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.