Arriben les Festes del Carrer

El programa

Dissabte

Barri de Les Bledes

Diumenge:

A les 6 de la tarda, a la Plaça Catalunya, festa infantil amb la Cia. Sapastre i berenar per a tots els infants;

A les 7 de la tarda, 'Ballem country'. Exhibició i balls per a tothom a càrrec d'Anoia Country

Dilluns:

Barri del Ruc.

Dimarts:

Barri del Gegant.

Dimecres

Barri del Ninot.

Dijous

Barri de les Places

L'antiguitat de les Festes del Carrer

Organitzades per la Comissió de Festes del Carrer, la història d'aquestes festes es remonta cap al 1750, quan Capellades ja tenia suficient espai urbanitzat per fer (aprofitant la festa del Corpus Christi) unes festes de carrer molt populars amb la participació masiva del veïnat que estava gelós del seu barri.

Per referències no documentades, però que han passat de generació amb generació, aquestes festes començaren quan al voltant de 1750 Capellades ja tenia suficient espai urbanitzat per fer (aprofitant la festa del Corpus Christi) unes festes de carrer molt populars amb la participació masiva del veïnat que estava gelós del seu barri.

Segons explica Jordi Gabarró, president de la Comissió de les Festes del Carrer l'any 2003, a mesura que el poble anava creixent amb nous carrers que naixien cap als horts o a la muntanya i ja dintre dels 1800, es formaren grups musicals que arraconaren la flauta, el tambor i la gralla amb que fins aquell moment havia estat la base musical de les festes.

Entre el 1850 i el principi de 1900, amb l'arribada d'un "mericanu" amb molta plata que va donar un ninot i una ninota articulada de fusta, juntament amb el "cotxero" també com la parella, i els cap-grossos antics que ja són peces de museu, donà un fort impuls a un dels barris, lo que provocà una rivalitat amb quin barri faría la festa més lluida, grossa, i elegant

Els gegants, la lliga, el ball plà, la cremada d'un ninot i una ninota penjada a cada extrem del barri del Ninot, l'elegància femenina del seguiment amb les paneres del matí fins a l'Esglèsia, i el poder ballar amb una sala com cal, anaren aixecant el llistó fins que la guerra civil trencà les festes. La post-guerra fou un calvari: ningú volia ésser administrador del seu barri per les despeses que resultava; sense farina de blat, no es podien fer tortells. Solució: l'alcalde lloga un camió i amb la complicitat del comandant de la Guardia Civil, van fins a lleida a buscar farina, i així tothom feliç.

A les acaballes del segle XX i per falta d'administradors de barri, l'Ajuntament acorda buscar voluntaris amics de les festes i nomenar una comissió que vetllès per la continuitat i modernització d'aquestes, i així entrem en el segle XXI, amb unes festes totalment vives, amb els cinc barris reformats segons l'últim creixement del poble, tot i la onada d'immigrants que les feien perillar.