TORNAR
PUBLICITAT

Crònica del 1er Combat Cultural dels Països Catalans

cultura
Dijous, 28 maig 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Divendres passat Paranoia Accions va començar la (possible) sèrie de presentacions sobre el combat cultural als Països Catalans. Els primers ponents van representar el País Valencià i la Franja de Ponent: una catalana del sud (Núria Cadenes) i un fragatí igualadí (Francesc Ricart). L’ordre és variable.

Unes 50 persones van assistir a l'acte, que va durar 2 hores

Francesc Ricart i Núria Cadenes, presentats per Joan Domingo

El sociòleg Joan Domingo els va presentar com els que són: persones actives, implicades amb la llengua i el territori. Un activista cultural (Domingo: Òmnium Cultural, trabucaires i mil coses més) parlant de dos activistes de llarg recorregut. No hi ha res millor.

Però hem de parlar de llibres. Perquè l’excusa de la trobada era presentar les darreres novetats dels dos autors: de Francesc Ricart, Escrits contra l’erm. Aspiracions des de la Franja (Quaderns del Cingle); de Núria Cadenes, Vine al sud. Guia lúdica del País Valencià (Columna Edicions) i AZ (3 i 4 Edicions).

El primer és un recull d’articles que Ricart ha anat publicant des de fa trenta anys, en què parla del seu erm més estimat, la Franja de Ponent, que potser és menys estèril del que sembla. La seva intervenció es va centrar en la presència del català a l’escola (encara escassa i optativa), l’oficialitat de les diferents llengües de l’Aragó (la llei de llengües, que fa més de deu que esperen) i l’activisme social (amb l’exemple del Casal Jaume I de Fraga).

Després, el torn de “la militant independentista que va servir de model per a molta gent als anys vuitanta i noranta” (en paraules de Joan Domingo).

Núria Cadenes ens va parlar de la seva guia del sud (que és més del sud i no tant del País Valencià) i del seu recull de contes, últim premi de narrativa Ciutat d’Elx (“vint-i-sis contes amb les aventures i desventures de vint-i-set personatges”), amb la portada de la velleta (com va recalcar).

La guia és sobre el País Valencià, sí, però també sobre terres i ciutats (Tortosa, per exemple) que són senzillament del sud de Catalunya (o al sud), a la suposada perifèria. El llibre és una invitació a visitar aquella part del país sovint una mica desconeguda.

Una part que ara ella coneix molt bé, perquè gairebé fa deu anys que hi viu. Per això es permet ser positiva i optimista sobre València. I per això va parlar de llengua, de política, dels governants (autonòmics i municipals), de l’associacionisme, de destrucció de barris i de territori, de la feina que es fa… de futbol (i xiulades). Per això ens va convidar a visitar el País Valencià. I a Algemesí ja no hi haurem de sentir segons quines peces musicals.

Paranoia Accions


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.