‘Espanya no té interioritzat el seu caràcter plurilingüe, pluricultural i, encara menys, plurinacional’

Culla va fer broma sobre el títol i va dir que havia estat decidit abans que el Tribunal Constitucional dictés la sentència, de la qual va dir que ‘té molt d’humiliació col·lectiva’. L’historiador va fer un repàs de les relacions entre Espanya i Catalunya al llarg dels anys, que va qualificar d’excepcionals ‘perquè és dels pocs casos en què no coincideix el centre de gravetat polític amb l’econòmic’. Així, segons Culla, ‘s’ha creat un doble complex d’inferioritat: econòmic en el cas castellà i polític en el cas català’, que encara perviuen avui.

Sobre el procés de Transició, Joan B. Culla opina que hi va haver bàsicament dos equívocs, vistos des del punt de vista català: el primer, que ‘Catalunya considerava la Constitució i l’Estatut del 79 com un punt de partida, mentre que a Madrid es tenia com a meta’. El segon, va apuntar l’historiador, és que ‘el canvi jurídic i formal cap a una Espanya composta no ha anat acompanyat de cap canvi social ni cultural; Espanya no té interioritzat el seu caràcter plurilingüe, pluricultural i, encara menys, plurinacional’.

Treballar 'Catalunya endins'

Finalment, Joan B. Culla va dir que Catalunya havia portat a Madrid el nou Estatut ‘com una solució’, però que ‘ha resultat ser el mirall del problema, de la impermeabilitat d’Espanya’. Segons el conferenciant, ara caldria treballar durant uns anys ‘Catalunya endins, creant cohesió i sentiment de nació’, ja que ‘l’autonomisme ha demostrat els seus límits; el federalisme que no hi ha ningú amb qui federar-nos; i l’independentisme encara és poc madur i no té el suport social necessari’.

Dijous s’inicien els 8 cursos

Abans de la conferència de Joan B. Culla, el president de l’Associació Revista d’Igualada, Antoni Dalmau, va agrair la implicació de tothom qui fa possible aquesta iniciativa, i va explicar que la crisi s’ha fet notar també una mica en la quarta edició de la Universitat d’Estiu. De totes maneres, tot i que inicialment s’oferien 10 cursos i 2 s’han hagut d’anul·lar per no arribar al mínim d’inscrits, la mitjana d’alumnes per classes és similar a la de l’any passat.

Per la seva banda, Sergi Corbella, director de la Universitat d’estiu Ramon Llull, va recalcar que ‘la inversió en formació sempre és un valor segur’, sobretot en èpoques econòmicament difícils. Finalment l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí, va recordar ‘el compromís de la ciutat amb la Universitat d’Estiu’, i el fet que Igualada ‘vol continuar essent una ciutat universitària’.