TORNAR

Els Gegants Vells d’Igualada, en la recta final de la seva recuperació

La FESTHI demana un darrer esforç per enllestir dues figures perdudes fa quasi un segle

cultura
Dimarts, 16 febrer 2016. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Les festes d'Igualada poden tenir en breu dos nous protagonistes de relleu. Es tracta dels Gegants Vells, figures perdudes durant la Guerra Civil espanyola, i que la Federació del Seguici Tradicional Històric d'Igualada (FESTHI) vol reintroduir. Gegants que van ser elements cabdals de la Festa Major durant la segona meitat del XIX i primer terç del XX i dels que manca només un 20% del cost per sufragar.

Els Gegants Vells d'Igualada estan a punt d'enllestir-se i, en aquest cas, convertir-se en peces substancials en les cercaviles per a "les aparicions del seguici festiu tradicional històric en les dates que el calendari ho requereix", és a dir, per la Festa Major i especialment la jornada de Sant Bartomeu. Ara mateix, segons la FESTHI, s'han recollit "uns 23.000 euros del 26.500 del totals". L'entitat apunta que l'Ajuntament "ha fet una aportació molt valuosa durant la primavera del 2015, assumint directament 5.000 euros del cost total de les figures. No aniria malament que acabés d'ajudar novament, perquè sempre ens han escoltat".

Ara, s'espera un darrer esforç, "quelcom de participació col·lectiva" per enllestir els Gegants Vells però, sobretot, perquè la gent se'ls senti una mica seus d'entrada. S'hi pot col·laborar fent un ingrés al compte corrent de la FESTHI, posant el concepte "gegants vells" a l'assumpte. S'estudia de fer també una campanya de micromecenatge.

Una Geganta a punt de veure la llum

La corona del Gegant, a puntDe la parella, se n'ha fet un 80% de la construcció: "els caps, braços, mans, cossos i un dels dos cavallets. Es té totalment cobert el cost del gegant, del tot acabat ,i falten uns 4.000 euros per poder acabar també la geganta". Estan acabats els metalls del gegant i ara es treballa en la confecció del vestit i la perruca de pèl natural. Per a l'elaboració de la parella s'ha comptat amb el mestre imatger Aitor Calleja de Pamplona, que ha utilitzat els materials tradicionals: fusta, cartró-pedra, pintures a l'oli, robes...

Memòria i estètica

Les primeres fonts que esmenten els gegants a Igualada daten de 1489 i hi ha la seguretat que el segle XVII ja es comptava amb una parella. Els Gegants Vells que es recuperen ara tenen la seva primera menció oficial el 1861, per bé que hi ha la possibilitat que siguin anteriors. Van sobreviure fins el 1925 i, amb la mateixa carcassa, se'n van fer de nous en aquesta data. Però aquelles figures es van perdre o probablement destruir durant la contesa del 1936-1939. Ara, l'objectiu de la FESTHI és "reintroduir a la festa aquests Gegants Vells en base a la qualitat, la fidelitat fisonòmica i la visió patrimonial".

Pel rescat d'aquesta imatgeria s'ha recorregut a antigues fotografies. A més, Lluís Ardèvol, geganter i un dels responsables del grup de portadors (va elaborar el 'Catàleg de Gegants Centenaris'), "havia detectat similituds d'aquests caps igualadins amb els gegants petits del Pi i els antics gegants de Vic". La informació de context va arribar a on les fotos no arribaven.

Pel que fa a l'estètica, "el disseny no va necessitar massa debat. Es volia una cosa elegant i impactant, que és el que creiem que Igualada està demanant des de fa molts anys en matèria de gegants". El criteri de la FESTHI és que "si haguessin sobreviscut la Guerra Civil haurien vist substituïda la seva austera vestimenta per una indumentària reial exuberant, com va passar a quasi tot el Principat" motiu pel qual es "va demanar al constructor que fes els caps i mans el més semblant possible als antics, sense possibilitat de negociació en aquest punt". La petició era també "que els vestís de reis amb tot luxe", amb un toc historicista, i "tenint en compte les testes i la posició de les mans antigues tal i com sortien a les fotos històriques".

La seva funció

La FESTHI confia que els Gegants Vells "comptin amb un o més balls propis, elaborats per tal que llueixin i donin un toc de qualitat". Entre els instruments que acompanyaran el ball queda per concretar, amb probabilitat "el flabiol i tamborino històric, a la gralla i timbal o, per què no, una banda". Sobre com s'harmonitzarà amb la resta d'imatgeria entenen que "no ha de suposar pas cap problema, així com al seu moment tampoc va ser pas vist com un problema la irrupció sobtada de tanta imatgeria de nova creació entre el 1999 i el 2007". Quan els veurem per primer cop? "Tan bon punt estiguin en disposició de sortir dignament", cosa que s’haurà de consensuar amb els seus portadors.

A l’agenda de l'entitat queden "molts elements per proposar-ne la recuperació, reintroducció o restauració". Són diversos gegants per dignificar i replicar, a més de "tornar el rol històric que tenien els nans; els passacarrers no desenvolupen la funció que els pertoca; el fanal municipal no existeix; les matinades no arriben a gaires racons de la ciutat ni tenen la presència dels balls i la imatgeria; falta una Moixiganga amb un discurs itinerant; i, per descomptat, el ball de moros i cristians per excel·lència a Catalunya: La Patera".

 

 


17 Comentaris

A

Aitor

Valls

18 de febrer 2016.09:43h

Respondre

Abans de res, no entenc que es retregui que l’Ajuntament ha ajudat econòmicament en aquest projecte. Quan una entitat té un projecte demana a l’Ajuntament (o a qui pertoqui) que ajudi a... Llegir més empènyer... No s’anirà a l’Ajuntament a dir que faci via contraria vers el projecte...

Trobo que alguns, més que tenir un problema vers la recuperació d’aquests Gegants, el tenen contra la algunes persones que hi ha darrere. I aixo ja ho condiciona tot...

Vol mesurar quins Gegants són més tradicionals, segons entenc per alguns comentaris. Si restem als Gegants actuals els anys que fa que van perdre la dignitat i els hi sumem als ”Gegants Vells” el rigor històric... No se que em fa pensar que a alguns no els hi agradara el resultat...

Trobo absurd que en comptes d’aplaudir una iniciativa per enriquir la festa i recuperar el patrimoni, es busqui crear guerra, fins i tot abans de l’aparició de dites figures...

Que alguns poden no estar d’acord? Evidentment. De la mateixa manera que uns lluiten per recuperar-los, els altres lluiten per... bueno, fer allò que fan amb els de la ciutat. Pero trobo que foten merda en el bando de l’altre no farà que sigui millor ni un ni l’altre...

J

JordiPM

Barcelona

17 de febrer 2016.23:01h

Respondre

Enhorabona, igualadins! Renoi, quina enveja que feu! És una alegria llegir que en algun lloc del país es té cura del patrimoni festiu, i es recuperen les tradicions amb criteris històrics i amb... Llegir més coherència! El món dels gegants està devastat, ple de colles que només pensen en fer cercaviles com qui fa costellades. Que bé poder llegir notícies com aquesta, que et fan pensar que no tot està perdut. Endavant!

L

Lluís

17 de febrer 2016.22:27h

Respondre

Felicito la iniciativa de tornar al carrer els gegants històrics de la ciutat! És d’admirar com la FESTHI potencia la Festa Major de Sant Bartomeu i el vincle de cohesió amb el seu poble! A... Llegir més nivell de país són un referent per molts! Reviure el patrimoni immaterial d’un poble i potenciar-lo com a identitat local no és gens fàcil, fan possible l’impossible!

A

Albert

Igualada

16 de febrer 2016.23:26h

Respondre

La feina ben feta i amb rigor, està sent molt ben valorada fora d’igualada. I a casa com sempre pals a les rodes. Amb el temps segur que es valorarà tota la feinada feta. Autoestima vs autoodi.

M

Miquel

Igualada

17 de febrer 2016.10:51h

Albert, jo crec que si es valora bé a fora també podria ser perquè només ho surtin a explicar qui treballa en aquests projectes. Si hi ha gent d’Igualada que ho critica, potser és perquè té... Llegir més una informació que fora d’Igualada no ha arribat.
Rigor potser si, malgrat l’article diu que ”on no arriben les fotos hi arriba la informació del context”. No sé massa que es vol dir amb això. A mi m’agradaria veure una publicació amb les fotos de les que es parla. I sobretot una publicació en una revista de prestigi que ho pugui validar abans de gastar-se tants diners. Sinó, només són opinions i informacions no publicades i sense cap possibilitat de ser contrastada per altres experts.
Feina ben feta...potser si...si ens cenyim estrictament al producte obtingut. Però a mi m’agradaria saber la opinió del Departament de Cultura de lAjuntament d’Igualada. Perquè a Igualada hi ha un Departament de Cultura que vetlla per aquests temes, oi? I en l’article diu que s’han donat diners, oi? Que són de tots, oi?
No he entés mai perquè un tema com aquest, és anunciat per un diari i no per l’Ajuntament d’Igualada si com diu l’article, hi han colaborat. Si és una obra tant important, hauria de ser anunciat per ells als quatre vents! No cada dia es fa una gesta tal.
Si no es comunica, si només surt un article en un diari quan ja estan gairebé fets, jo penso que quelcom grinyola. O bé la Regidoria de cultura o bé aquesta magna obra en si. Ara que ja estan gairebé fets, s’espera quelcom de participació col·lectiva? Ara? Perquè no es va anunciar amb temps per l’Ajuntament? Així tothom ho esperaria amb més ilusió!
Si noi si, a Igualada potser o critiquem tot, però també podries dir que a Igualada no ens ho traguem tot. I això és tenir autoestima alta també, no autoodi. Lo que tu proposés és només seguidisme.
Si quelcom grinyola s’ha de poder dir. I estaria bé poder-ho corregir.

F

Fan del Miquelet

Comarruga

4 de juliol 2016.09:14h

Com a bon igualadí, escric des de Comarruga, on ja fa dies que em rasco l’esquena després dels exàmens.
Miquel, m’agrada com treus la ràbia contra aquests gegants. I és que aquests de... Llegir més la Festi no s’expliquen. L’article hauria de ser molt més llarg i detallat, com el teu comentari.

16 de febrer 2016.22:45h

Respondre

Ostres, es té la sort de poder recuperar un patrimoni que es té documentat i la gent li posa pegues? En fi... endavant amb aquesta iniciativa gegant!!

A

Anton

Igualada

16 de febrer 2016.13:46h

Respondre

Benvolgut Antoni; no és un tema de concursar a veure qui és més tradicional. Suposo que és capaç d’entendre que la cosa no va per aquí, sinó per la banda de sumar. i de fer-ho amb un... Llegir més producte de qualitat.
Hi ha algú que no està tan conforme com vostè amb aquestes figures existents o, simplement, es veu amb ànims de tirar endavant un projecte engrescador per tal d’enriquir i millorar (que no desfalcar ni destronar) el panorama de la imatgeria igualadina.
De totes maneres, em sobta que essent tant defensor de les figures de postguerra, antany digníssimes, les seves ratlles no reflecteixin també l’estat en el qual es troben actualment, estat que és fàcil de deduir amb el criteri del qui tingui, simplement, ulls.
No comença cap batalla. Tots seran propis de la ciutat...només que la propietat recau en una entitat per tal de garantir que no passarà el que ha passat amb la resta de figures...

A

Antoni

Igualada

16 de febrer 2016.16:36h

Benvolgut Anton

Jo no estic en contra que es facin uns gegants. Jo estic en contra que hi col.labori l’ajuntament. La discussió és la de sempre, i per molt que vagin ara de xaiets,... Llegir més en el fons estan fotent a l’ajuntament a la gola del llop. Qui fa aquests gegants (i no ho discuteixo que els faci), és el mateix que reclama a l’ajuntament que St Bartomeu sigui festiu, que hi fem una processó i que ja ho veurà (i si no, temps al temps), després dirà que els gegants actuals no poden sortir perquè no són prou tradicionals, i tornarem a tenir el foc encès difícil d’apagar i amb l’ajuntament a totes bandes.
Per tant, si els actuals estan fotuts, que els reparin o en facin un de nous iguals. De fet fa poc els hi van fer vestit nous. Jo no veig perquè una època és més tradicional que una altra. És aquí on sempre hi ha el problema. Qui fa aquests gegants nous, en el fons el que espera és que els actuals no els repliquin, i per tant desapareguin i ocupin el seu lloc.
Per tant, que cadascú faci els gegants que vulgui, el que no veig clar és que l’ajuntament col.labori en una cosa, que a mig termini serà un foc més que tindran. Dit d’una altra manera, parlin clarament de quin és el seu model, facin el favor d’exposar-lo a l’ajuntament. I si l’ajuntament hi segueix col.laborant, llavors jo creuré que són una mica beneits, i per tant, ja tindré un criteri més per decidir el vot a les properes eleccions.

M

Mar

Igualada

17 de febrer 2016.00:51h

Sr.Antoni, permetin que li digui que la seva bola de vidre sembla que ja està caducada, els seus arguments futuristes no s’aguantan per enlloc, deixí les fletxes enverinades i posis a construir... Llegir més en lloc de deconstruir. Una ciutadana amb dret a vot, però amb vot consequent no variable.

J

Josep

Igualada

17 de febrer 2016.11:21h

Sra Mar,
Un vot conseqüent ha de ser, conseqüentment un vot variable.... ;-)

Si us plau, Sr Anton, expliqueu que ha passat amb la resta de figures de l’Ajuntament. Així... Llegir més tothom es podrà fer al càrrec. Gracies

A

Antoni

Igualada

16 de febrer 2016.12:00h

Respondre

No estic d’acord que l’Ajuntament posi diners en aquest assumpte. Ja en tenim uns de gegants. I ara començarà la batalla sobre quins són els propis de la ciutat. De fet, els que tenim, diria... Llegir més que ja han complert els 70 anys, i els que pretenem recuperar, segons ens diu l’article, en van durar 64. Quins són els més tradicionals? No veig per què al s XIX és més tradicional que el XX. En tot cas, el que estem d’acord és que serien més antics.

M

Maria

Sanaüja

23 de febrer 2016.22:02h

La recuperació d’uns gegants no deixa de ser un acte de recuperació de la memòria històrica. Els gegants actuals responen segurament a tota la tongada que es va fer d’aquest tipus de figures... Llegir més (moltes sortides de El Ingenio) després de la Guerra Civil. Eren una sol·lució ”per sortir del pas” i molt estandaritzada. Res a veure amb els que hi havia abans, que en el moment de la seva destrucció eren més que centenaris i de vegades sortien de tallers d’artistes rellevants com els Morató (Jacint Morató, que treballa al retaule d’Igualada, va fer els gegants de Solsona, per exemple) o Ramon Amadeu. Recuperar-ne una còpia o una evocació és un tribut a un patrimoni que es va perdre i fer de la cultura tradicional un ”espai de memòria”. Res més. Així que la meva més sincera enhorabona per la recuperació.

J

Josep M. Celrà

Igualada

16 de febrer 2016.10:48h

Respondre

Primer de tot, gràcies. Moltes gràcies. A qui lluiteu i féu possible aquesta immensa aportació per a la ciutat. No som prou conscients del que significa la vostra feina. I crec que la ciutat us... Llegir més valora poc. El temps reconeixerà la vostra tasca.

Poques ciutats disposen de persones en les que coincideixen talent, passió i voluntat d’oferir-lo a la ciutat. Potser, també es necessària certa vanitat, però crec que és un mal menor.

Aquests gegants, junt amb balls i tot el que heu recuperat tenen un valor immens. I cal sobretot que tothom ens estimem aquest partimoni i vetllem per mantenir-lo.

Gaudim d’aquest moment, siguem alegres i vivim la festa. Aquesta Festa única i que ens lliga amb els qui ens van precedir, amb els qui vindran i sobretot amb els qui som!

M

Mar

Igualada

16 de febrer 2016.16:14h

M’afegeixo als agraïments del Josep M., ho ha explicat molt bé.
Recolzem tots plegats a les entitats que han fet i fan possible la recuperació d’aquests gegants i tradicions festives... Llegir més ”hem de mirar sempre endavant però per això hem de saber mirar enrera”. Endavant i força, gent de la Festhi no defalliu!!

S

Sra. Jo

Barri de la Font Vella

16 de febrer 2016.10:01h

Respondre

Tornem-hi, tindrem uns gegants vells que seran més nos que els Gegants (nous? seran els ”Gegants Nous”?) d’Igualada?

J

Joanma

=ada

16 de febrer 2016.08:39h

Respondre

Quatre milions i mig de pessetes per uns gegants?. Suposo que seran molt criticats per l’elevat cost que suposa.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.