Ja és al carrer el número 54 de la Revista d'Igualada

Dins la secció "El fil del temps", que obre com és habitual la Revista d'Igualada, la Doctoraa en Història per la Universitat de València, especialitzada en art medieval, Carme Llanes i Domingo, publica l'article "Pere Nicolau, pintor del gòtic internacional procedent d'Igualada (1390-1408)". Dins aquest espai, l'escriptor igualadí i director de la publicació, escriu sobre les figures d'Enric Granados i Clotilde Godó; i el filòleg Esteve Valls recorda la figura d'Isidre Camps i Romeu a través de les "cartes d'un republicà als camps de concentraciò de Franco. Clou aquesta secció l'article "Marc Riera i Mimó (Metge i humanista)" amb el qual la metge i regidora de l'Ajuntament d'Igualada Carme Riera i Minguet recorda la figura del seu pare, el Dr. Riera, que va morir fa cinc anys.

A "Garba", l'espai dedicat a les notes breus, llegim els articles "Pere Calders, artista plàstic", de Joan Pinyol; "Qui té por de la Laia d'Espriu?", de Josep Maria Solà i "Rosa Regàs", signat per la Maria Enrich. Pau Llacuna dedica el 27è "Avui... com ahir" al pescant que trobem a l'edifici del carrer Soledat, 32, d'Igualada.

La periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de Literatura 2015, és la protagonista de "La postada dels llibres", amb un article signat pel periodista Josep Gras Carmona. En aquesta secció literària, l'advocat igualadí Òscar Jorba Jorba ens apropa als vincles de l'escriptor Josep Vidal Cadellans amb Igualada.

Tanca el número 54 de la Revista d'Igualada l'espai "Visual" amb un article sobre l'obra de Dolors Gómez i Ramon, a càrrec de l'historiador d'art i gestor cultural Pau Llacuna i Ortínez.

Revista d'Igualada

La Revista d’Igualada actual, iniciada l’any 1999, és una segona etapa de l’anterior del mateix nom. Conservant aquesta denominació, vol retre un petit homenatge a la tasca editorial que van dur a terme un grup de joves igualadins en els anys trenta del segle passat.

En l’etapa actual, és el resultat de l’esforç d’una nova generació d’anoiencs que, situant-se fora de l’àmbit de la recerca i de la informació estricta, volen projectar des del cor de Catalunya una publicació referida al pensament i a la cultura, amb la voluntat de divulgar qüestions d’interès general o de contribuir al debat necessari al voltant de temes molt diversos.