TORNAR
PUBLICITAT

Els Moixiganguers carreguen la somniada torre de set

Una fita històrica dels morats

cultura
Dilluns, 26 octubre 2009. 10:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Per fi! Després de nou anys perseguint-la i sis intents, els Moixiganguers d'Igualada van carregar ahir diumenge l'esperada torre de set, en el marc de la seva diada. Els morats van necessitar una segona oportunitat a la Plaça Pius XII, però, després que l'anxaneta fes l'aleta en tercera ronda l'eufòria es va desfermar, tot i fer llenya pocs segons més tard i no aconseguir descarregar la torre. Els Xics de Granollers i els Castellers de Cornellà van acompanyar els igualadins, en una diada que passarà a la història i l'imaginari col·lectiu dels Moixiganguers. Un sostre de vidre que s'ha trencat i podria obrir les portes dels castells de vuit a Igualada la temporada vinent. Podeu veure una fotogaleria de la diada.

Quatre de set dels Castellers de Cornellà

Un jove moixiganguer va haver de complir la promesa de tarllar-se els cabells

El cava va córrer per celebrar el nou castell carregat

Una imatge per a la història: l'anxaneta fent l'aleta a la torre de set morada

Semblava que ahir diumenge tampoc arribaria. Els Moixiganguers d'Igualada havien començat amb un 5 de 7, i encaraven el gran repte de les últimes temporades en segona ronda: la torre de set.

La torre havia pujat força segura, l'acotxadora estava col·locada perquè l'enxaneta pugés sobre seu, però el castell s'esfondrava pocs segons abans de poder fer l'aleta. La confiança dels castellers i el silenci sepulcral de la plaça Pius XII donava lloc a la decepció. A més, un moixiganguer es lesionava i havia de marxar cap a l'hospital.

Al segon intent, cares llargues si bé suficient concentració i feina per fer un 4 de 7 amb agulla; un dels castells que en altres temporades era molt celebrat per aquestes dates, però que enguany els morats han dominat perfectament. Així, el dubte era si intentar de nou la torre i la tècnica decidia que sí: endavant.

El guió semblava repetir-se: la torre se set pujava força segura al principi tot i que començava a tremolar en els instants decisius. Ara sí, però, el final era diferent: l'enxaneta aconseguia coronar el castell i fer l'aleta, segons abans que la torre fes llenya al pis de quarts. I, un cop comprovat que ningú s'havia fet mal, els morats embogien d'il·lusió. Havien aconseguit carregar la torre de set.

Una fita històrica

Nou anys perseguint aquesta difícil construcció i cinc intents previs fallits, tot i estar sempre molt a punt d'aconseguir carregar-la, justifiquen la felicitat de tota la colla igualadina. 'Semblava impossible però ho hem aconseguit, encara que sigui al segon intent d'avui i no hagi estat de postal. Són els dies més feliços de la història de la colla. Hem fet un pas endavant per finalitzar una gran temporada', destacava el cap de colla moixiganguer, Miquel Bernadí.

Segons ell, els propers objectius seran ara poder descarregar i consolidar la torre de set, tot i que amb la mateixa entrega i treball que aquesta temporada, el 2010 podria portar els primers castells de vuit a Igualada.

Les colles convidades

Els Castellers de Cornellà, amb camisa lila, van realitzar una bona actuació amb un 3 de 7, un 4 de 7 i una torre de sis. Per la seva part, els Xics de Granollers, amb camisa grana, van fer un 4 de 7 amb agulla, un 5 de 7 i un 4 de 7.

En la ronda final, els Moixiganguers van fer un pilar de cinc, igual que els Xics de Granollers, mentre que els de Cornellà van optar per dos pilars de quatre.


2 Comentaris

J

Jordi

Igualada

26 d'octubre 2009.13:37h

Respondre

Felicitats per la torre i per tota la temporada!

Ara a descarregar-la!!!

P

Pau

26 d'octubre 2009.12:45h

Respondre

Felicitats a tota la colla per la consecució d’un somni!

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.