TORNAR
PUBLICITAT

Monzó: 'El Tribunal Constitucional fa cagar;els polítics fan cagar, i mig'

Anton M. Espadaler conversa amb Quim Monzó

cultura
Divendres, 27 novembre 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Desenfadat, sense pèls a la llengua i amb molt sentit de l'humor, en Quim Monzó ha conversat aquest dijous al vespre amb Anton M.Espadaler al Teatre Mercantil. Més d'un centenar de persones han seguit amb atenció el que hauria pogut ser una conversa de bar, distreta, amb rialles, amb somriures, amb molta franquesa i un punt d'ironia a l'estil monzonià. Fa uns quants anys l'escriptor va entendre que el relat escrit no podia diferir gaire del radiofònic i la seva veu i el seu narrar, han esdevingut, per a molts, una referència buscada a les llibreries, als quioscs i a les ones hertzianes. Uns quants, hem tingut la sort de sentir-lo, avui, a la Sala.

La Sala plena

Quim Monzó conversant amb Anton M. Espadaler

Quim Monzó

La complicitat entre Monzó i Espadaler era evident, amb somriures, anècdotes compartides, records estranyats, una complicitat de la que han fet partícip tota la platea que seguia intensament unes explicacions que feien, si és que era possible, encara més proper un dels escriptors més llegits a Catalunya.

Explica que la primera vegada que el van enviar per fer una cobertura especial va ser l'11 de setembre, a Nova York 'podria haver fet una pel·lícula només de l'arribada en avió, passant per sobre de la badia de Nova York, amb les barques dels ricatxos de Long Island com si res no hagués passat, i a Manhattan encara sortia fum, no feia ni tres dies de l'atemptat'. Monzó parla de les vivències, dels records, les pudors de les runes i els focs i afirma que 'm'agrada escriure i opinar sobre tot, encara que no en sàpiga res'.

Però no són els fets noticiables els que retrata, sinó 'pinzellades de la vida humana, com en l'inici de la segona intifada a Israel, em fixava amb les coses quotidianes, amb la rebotiga de la guerra'.

'Jo faig tics, però no faig això només' ha afirmat Monzó quan una persona del públic li ha preguntat d'on treia les idees pels articles, 'llegeixo molt, és com una obsessió, ho llegeixo tot, els diaris, de diferents països, en diferents idiomes. De fet trobo a faltar notícies; amb això de la crisi hi ha cada vegada més opinió als diaris i busco informació als diaris locals. Perquè la premsa nacional es fa ressò de temes típics, repetitius, el món està ple d'idiotes, d'imbècils i d'estafadors, però moltes altres notícies no es donen'.

És un desencantat de la política, l'extrem del desengany, i afirma que ja no es creu a ningú 'és una situació gairebé de budisme, no hi ha ni bé ni mal, no em crec a ningú'. Precisament un dels temes d'actualitat, l'actuació del Tribunal Constitucional amb l'estatut, és precisament un tema al que Monzó no hi dedicaria ni un minut: 'no perdré una línia de text per parlar de política, em fa fàstic. I el tribunal Constitucional, ni mitja ratlla, perquè fa cagar, però els polítics catalans fan cagar i mig'.

Explica que no és que tan se li'n doni, sinó que l'indigna, 'la meva missió no és salvar el món, ni el país, no he de fer política ni militància, ja ho vaig fer quan era jove, i perquè era idiota...Del que tinc ganes de parlar és d'una dona que l'han tancat a la nevera uns lladres que li havien entrat a robar a casa quan ella fregava el rebedor'.


5 Comentaris

J

Jordi

igualada

28 de novembre 2009.20:41h

Respondre

Ya va siendo hora de que analicemos en profundidad en qué ha de consistir esto de las ”políticas sociales” que los políticos utilizan para justificarlo todo. ¿Subvenciones obligatorias con... Llegir més dinero público a los sindicatos, a los partidos políticos, a entidades afines, a los periódicos amigos, etc., etc.?. Ya está bien de manipular y de mentir. Las mejores políticas sociales son las que consiguen que la gente trabaje y se gane el sueldo sin que los demás deban ser obligados a subvencionarles.

D

David

Igualada

28 de novembre 2009.12:36h

Respondre

Coincideixo totalment amb la Mercè: aquest títol per la crònica no ha estat gens encertat. Justament, Monzó no volia parlar d’aquest tema i al final ho va acabar fent per insistència constant... Llegir més d’un assistent que bombardejava.

Van haver-hi temes molt més interessants que no pas aquesta frase citada.

J

Jordi

igd

27 de novembre 2009.18:23h

Respondre

Força interessant aquest format. Va sere molt amè, potser m’esperava una conversa més carregant. A mi el titular em sembla bé, es un reclam, perque segur que havia gent que despres de les... Llegir més coses que van passar ahir (editorials...) i ultimament, esperava alguna mena de ’compromís’ i així va deixar clar el que Monzó pensa i molts pensem.

m

mercè

Igualada

27 de novembre 2009.15:57h

Respondre

Em sap greu la frase que heu destacat del discurs de Monzó. Heu tibat de la seva imatge polèmica. No és un bon resum. Llàstima. No s’ho mereix

M

Mònica

Igualada

27 de novembre 2009.11:25h

Respondre

Si! vaig tenir la sort d’escoltar-lo.
Cal felicitar a ”La Sala” per iniciatives com aquestes, molt interessants i gratuites.
A seguir amb bones propostes. Gràcies

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.