TORNAR
PUBLICITAT

El museu de la Premsa de Catalunya a la Igualadina Cotonera

L'antiga fàbrica estarà remodelada al 2011 per acollir el Museu i l'Arxiu

cultura
Dimecres, 16 setembre 2009. 14:30. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Igualada acollirà a finals del 2011 el Museu de la Premsa de Catalunya. S'ubicarà a l'antiga fàbrica de La Cotonera, que també acollirà l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, actualment a Cal Maco. El projecte del Museu l'impulsen l'Ajuntament d'Igualada i La Vanguardia a través de la Fundació Comte de Barcelona. El conveni que permetrà la realització d'aquest projecte es va aprovar ahir a la nit per unanimitat en ple municipal. Tot i que el fil conductor del Museu serà La Vanguàrdia, hi tindran cabuda tots els altres mitjans de comunicació, també els comarcals, i un petit espai per la ràdio i la televisió.

Els treballadors a La Cotonera - ACAN fons Ramon Godó

Estat actual de La Cotonera

La Cotonera - foto: Arxiu Comarcal de l'Anoia, fons Ramon Godó

La Igualadina Cotonera, en desús des de la segona meitat del segle XX, es troba actualment en un estat bastant precari, és per això que des de l'ajuntament s'està redactant el Pla d'Usos que ha de definir què s'hi farà. Una part de la Cotonera, les darreres dues plantes (de 5 que té) és la que es destinarà a aquest nou Museu de la Premsa de Catalunya, projecte que serà desenvolupat entre la Fundació Comte de Barcelona -per encàrrec del Grup Godó i la Vanguàrdia - i l'Ajuntament d'Igualada. De les altres tres plantes que restaran de La Cotonera dues seran per l'Arxiu Municipal que actualment es troba a Cal Maco, a la plaça de la Creu, i una per un nou centre Cívic.

L'Ajuntament i la Fundació s'han compromès en tenir, en els propers 3 mesos, una primera memòria descriptiva del contingut del museu, un estudi que determini la figura jurídica en què s'haurà de recolzar el procés executiu, l'avantprojecte del pressupost i les obligacions econòmiques de totes dues parts, i finalment el calendari executiu.

El futur Museu de la Premsa seguirà el fil conductor dels 130 anys de La Vanguàrdia (aniversari que coincidirà amb la posada en marxa del museu, el 2011), però serà també un museu social i tècnic al voltant de la història de la premsa a Catalunya. Així, alguns dels elements que s'hi encabirien són: Orígens de la premsa a Catalunya (1637-1837), la formació de la premsa moderna (1837-1888), l'estabilitat de la premsa de masses (1888-1931), la premsa republicana, periodisme de revolució i guerra, el control i la censura durant el franquisme, escenografia d'una redacció i un taller d'abans de la guerra, el fotoperiodisme, estudis de ràdio i televisió...

Tant la regidora de cultura, Maria Enrich, com l'alcalde igualadí, Jordi Aymamí, han coincidit a destacar la importància per la ciutat d'acollir un equipament d'aquestes característiques. Han afegit que es tindrà en compte també, la inclusió de la premsa local i comarcal, com demanava en aquest darrer ple el grup municipal d'ERC.

La Igualadina Cotonera, una mica d'història

La vinculació de la ciutat d'Igualada amb La Vanguàrdia es remunta precisament a l'època de creació de La Cotonera, ja que va ser, el 1842, a mans de Ramon Godó, en aquell moment alcalde d'Igualada, i Oleguer Godó, tots dos germans de Bartomeu i Carles Godó, fundadors de La Vanguardia.

L'Igualadina Cotonera va ser construïda entre els anys 1841 i 1842 i va funcionar fins a l'any 1967. Tipològicament és un edifici cotoner, de fàbrica de vapor de cinc plantes de tipus manchesteriano amb estructura que combina pilars de fusta i de ferro fos.

La fàbrica de La Igualadina Cotonera és la mostra més antiga que es conserva de la primera industrialització (1842), anterior fins i tot al Vapor Vell de Sants (1848), ja declarat bé cultural d'interès nacional, també en la categoria de monument històric.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.