TORNAR
PUBLICITAT

Els neandertals de l'Abric Romaní sabien amb precisió com i què es caçava

Noves conclusions a partir d’ossos d’animals caçats fa vora 50.000 anys

cultura
Divendres, 8 desembre 2017. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Les dècades d'excavacions a l'Abric Romaní, sota la direcció d'Eudald Carbonell, han aportat noves òptiques sobre com eren els homínids que van estar en aquest campament estacional ubicat a Capellades. Ara, a partir de les troballes, els científics Juan Marín i Palmira Saladié han elaborat noves conclusions.

Aquells homínids neandertals que durant tants anys s'havien vist com salvatges sense cap agudesa mental, tenien clar com caçar i quins animals volien capturar. L'emboscada era la pràctica més utilitzada per fer la cacera efectiva. També s'ha constatat que caçaven selectivament els cavalls d'edat adulta, en canvi, la mateixa activitat en els cérvols era més variable i, per tant, flexible. Aquestes són algunes de les conclusions que aboca un estudi fet per Juan Marín (Becari pre-doctoral al Museu d'Història Natural de París), juntament amb Antonio Rodríguez-Hidalgo (investigador post-doctoral a la Universitat Complutense de Madrid) i Palmira Saladié (investigadora a l'IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) sobre restes descobertes a l'Abric Romaní de Capellades.

S'ha analitzat l'edat de mort dels cavalls i els cérvols trobats en vuit estrats arqueològics de l'Abric Romaní, en una cronologia que aniria entre els 43.000 i els 54.500 anys d'antiguitat, segons el mètode de datació aplicat. Els resultats demostren que els neandertals caçaven selectivament els cavalls d'edat adulta. En canvi, la mateixa activitat en els cérvols era més variable i, per tant, flexible.

Algunes de les restes óssies dels animalsL'investigador comenta que les diferències en els perfils de mortalitat identificats en aquest jaciment avalen la pràctica de diverses estratègies de caça: "Per una banda, es van utilitzar estratègies de caça selectives per als cavalls en tots els nivells, en canvi, els cérvols van ser el producte d'estratègies selectives i no selectives només en uns estrats en concret". Per franges d'edat, els animals adults sempre són els més forts i més saludables d'una població. A més, en el cas del cavall (o del bou salvatge europeu, també present en el jaciment tot i que en menor mesura) la seva grandària implica un risc substancial per als caçadors, cosa que en els depredadors no humans es redueix a través de la cooperació, tal com s'observa en la cacera protagonitzada per lleons, llops, hienes i licaons.

Els investigadors han partit de l'estudi d'un total de 486 peces dentals de cavalls i cérvols de vuit nivells arqueològics diferents que corresponen a una forquilla cronològica que abasta uns 10.000 anys aproximadament. S'ha analitzat la seqüència d'erupció i reemplaçament de les dents (els moments en què les dents de llet dels animals són substituïts pels permanents) i del seu desgast mitjançant la mesura de l'alçada de la corona i el desgast de les superfícies oclusals (superfície de masticació). Gràcies a això es va establir la seva edat de mort i es va poder comprovar la preferències en la caça dels individus en funció a l'espècie a la qual pertanyen.

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.