La companyia Inmoberance està encarregada de taxar la mansió Valdemar, una casa vella, amb molta història. Fa poc que ha desparegut el primer taxador i ara n'han enviat una altra, la Luisa, que es troba amb problemes en arribar-hi. Aleshores la companyia contracta el detectiu Nicolás Tramel per investigar el cas. De camí a la mansió, la Doctora Cerviá li explica la tragèdia de Lázaro i Leonor Valdemar, els habitans de la casa cap el 1880.

"La herencia Valdemar" és una producció espanyola poc comuna. No és la primera adaptació d'històries relacionades amb HP Lovecraft (a "Dagon" ja apareixia la mitologia de l'escriptor americà) ni la primera incursió en el terror, molt de moda, sobretot entre els realitzadors catalans ("[REC]", "Infectados", "La huérfana", "Ingrid", "El orfanato"...). El que té d'original és que sigui una producció que no ha comptat amb subvencions públiques i que és força ambiciosa: d'entrada ja planteja que hi haurà una segona pel·lícula.

Tot plegat amb una escenografia, efectes especials, vestuari i una obertura molt cuidats, amb uns referents molt clars i amb un repartiment que lliga bé amb la història. Entre el repartiment destaquen els catalans Laia Marull i Óscar Jaenada, i altres actors com Silvia Abascal, Jesús Olmedo, Daniele Liotti, o les col·laboracions especials del sempre inquietant Eusebio Poncela i de Paul Naschy. Aquest últim, mort fa poc temps, ha estat i és una icona del cinema del terror espanyol, amb personatges com l'home llop.

Així doncs, com a seguidor de les històries de Lovecraft, he trobat a faltar més elements de la mitologia de l'autor, però espero amb ganes el segon lliurament de la nissaga. Tampoc serà una fita a la història del gènere, però segurament entrarà més encara en el terror còsmic esbossat per Lovecraft i els escriptors del seu cercle. Mentrestant, em quedo amb un element de la pel·lícula: el bastó que porta Eusebio Poncela amb un cap de Cthulu, una joia.