Han tornat els guanyadors i els perdedors a la gala dels òscars. S’ha deixat enrere el políticament correcte “I l’Òscar és per...” i ha tornat el clàssic “I el guanyador és...”. Bé, no tothom, però sí la majoria. Doncs bé, la guanyadora de la nit va ser “En tierra hostil”, de Kathryn Bigelow amb sis òscars.

Era una de les favorites però semblava que l’onada d’“Avatar” s’ho emportaria tot. Doncs no, aquesta producció petita ha aconseguit els òscars a millor guió, muntatge, muntatge de so, millor so, millor pel·lícula i millor direcció. Katryn Bigelow és, doncs, la primera dona en guanyar un Òscar a la millor direcció.

I “Avatar”, tres: millor direcció artística, fotografia i efectes visuals. S’han quedat amb dos òscars “Precious”, “Corazón rebelde”, i “Up” i amb un “Malditos bastardos” i “The Blind side”. A banda d’“Avatar”, les grans perdedores de la nit han estat la pel·lícula de Tarantino, “Un tipo serio” i “Up in the air”. També “Nine”, amb cap de quatre, però vaja, ja era això...

En el capítol d’interpretacions, poques sorpreses: millor actor Jeff Bridges per “Corazón rebelde”, millors actors de repartiment per Christoph Waltz per “Malditos bastardos” i Mo’nique per “Precious”. També estava a les travesses Sandra Bullock que, per cert, que ha aconseguit endur-se un Òscar i un Razzie en un sol cap de setmana, per pel·lícules diferents. “The Blind Side”, “El costat cec” encara s’ha d’estrenar. Quan arribi aquí molts entendran el perquè del premi.

I sorpresa a la millor pel·lícula de parla no anglesa. La guanyadora és la producció hispano-argentina “El secreto de sus ojos”, de Juan José Campanella. Una pel·lícula no tan rodona com “La cinta blanca” o “Un profeta” però molt acceptada pels públics dels països que l’han produïda: Argentina i l’Estat espanyol.

“En tierra hostil” podria haver estat el títol de la crònica de l’equip de “The hurt locker” a la catifa vermella. La pel·lícula va arribar plena de polèmica però va sortir per la porta de la història. Una pel·lícula que no té el suport de tota la crítica i a la qual se l’acusa de ser ambigua i promilitarista. A mi em sembla el retrat de la tensió extrema de persones humanes en una situació límit i sense concessions. Diria que no cal buscar tres peus al gat.

Això sí, “Avatar” és la pel·lícula de l’any, per la innovació tecnològica, per taquilla i públic. Aquest és el seu premi.

La gala

Por feia la parella triada per presentar la gala. Por perquè era molt difícil superar el presentador Hugh “Lobezno” Jackman, molt millor com a showman definitiu que com a actor en la majoria de les pel·lícules. Però Steve Martin i Alec Baldwin amb un guió ple de conyetes no han estat espectaculars però sí eficaços i amb alguns gags divertits. I com ells ni canten ni ballen, els ha acompanyat a l’inici Neil Patrick Harris, el nen-metge prodigi que vam veure a Tv3, en versió ballarí de musical... D’entre els presentadors de premis més encertats ha estat Ben Stiller caracteritzat d’habitant de Pandora, el planeta d’“Avatar”.

I l’any en què han retallat la interpretació de les millors cançons, han muntat coreografies amb balls de totalment prescindibles amb les bandes sonores. Segurament tot plegat era per escurçar el temps de la gala. Una gala que ha començat molt àgil, s’ha alentit en el lliurament dels premis a millor actor i actriu i que ha acabat de cop, quan Tom Hanks, sense preàmbuls, ha pronunciat les paraules “The Hurt Locker”, “En tierra hostil”. Un cop més, una gala massa llarga.