Divendres, 29/9/2017
542 lectures

L'art del procés

Des del 1999, faig arreu l'acció Poesia Visual Culinària, una acció que consisteix a cuinar un plat en què en els aliments utilitzats no hi ha cap relació entre continent i contingut: d'un ou en surt enciam; d'un plàtan, una botifarra, i així. Sempre que la faig, penso que el procés és igual o més interessant.

En el procés bull el talent, la inventiva, l'habilitat, l'enginy, la idea, la raó, la veritat. És la meravella que no veiem en el resultat.

Des de la sentència contra l'Estatut, a Catalunya vivim un procés. Un procés d'independència molt més interessant que el procés de dependència previ, i, no cal dir-ho, més pacífic (mentre el procés de dependència es va imposar per la força, aquest procés d'independència es vol decidir democràticament, votant). I el podem considerar un procés artístic, ja que l'adversitat de la lògica oposada actua com un pes de força que fa que només te’n puguis alliberar amb la potència de la poesia (construint ales).

Una hipotètica Catalunya independent (si així ho decideix la majoria de catalans), podria tenir el Museu del Procés, un museu on s'hi poguessin exposar tot de processos del món, de coses de tota mena i de disciplines (processart).

I també ho hauríem de poder celebrar (per tanta gent, desitjos, sofriment, injustícies, ganes i esforç) amb la Festa Major del Procés, a Valls, amb gegants i capgrossos del Mas, del Coscubiela, del Jordi Pujol, del David Fernández, del Puigdemont, del Junqueras, del gato al agua, de l'Anna Gabriel, del Jordi Cuixart, del Partal, del Jordi Sánchez, de la Carme Forcadell, del Duran, del Rajoy, de l'Iceta, del Piolín, dels Mossos, de la Guardia Civil... tot cantant el “Passi-ho bé i moltes gràcies” de la Trinca, cantant l’“Estaca” del Lluís Llach, cantant el “Benvinguts passeu passeu” del Sisa, amb l'Elèctrica Dharma i la plaça plena de banderoles independentistes, bandes de majorets amb barretina fent piruetes amb les barres dels alcaldes, castellers i l'enxaneta aixeca una urna, una gran festa de la independència amb pa amb tomàquet i botifarrada popular, focs artificials, vestits amb les samarretes de les diades i mambo. Reivindicació i poesia.

Altres articles de David Ymbernon

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.