Divendres, 12/6/2015
1024 lectures

Bouesia sia

"Què és poesia? I tu m'ho preguntes? Poesia ets tu." D'ençà que això ho digué Gustavo Adolfo Bécquer, Carles Hac Mor diu que molta gent s'ho agafa al peu de la lletra i creu literalment que és poesia.

Hac Mor és un observador majúscul (cal dir-ho) i, juntament amb Ester Xargay i Miquel Àngel Marín, fou un dels instigadors del Festival Bouesia, un festival de poesia (i trobada de poetes) a les terres de l'Ebre que aquest juliol celebra el seu 10è aniversari.

Miquel Àngel (el Boueta Major) és de la zona (de La Cava, Deltebre) i n'és lo director. Toca el clarinet com si fos un bouinstrument, el flautista d'Hamelín toca la flauta travessera per endur-se les rates, però ell travessa l'Ebre tocant sobre una barcassa hipnotitzant Lo Passador (s'anomena així el patró de les barcasses), el paisatge i els animalons de l'entorn (públic inclòs). I la hipnosi de Miquel Àngel no és pas per dur ningú al precipici, ans tot el contrari, sinó amunt a volar sense pes de magnitud, suspès sense pressió, sense càrrega, com una poesia d'heli que s'escapa.

Des de la primera edició l'any 2005 fins a enguany són molts anys. Hi han confluït moltes coses, moltes bouactuacions, boupaelles i bouvolades, entre més vida i art.

I així hi han passat més de 200 poetes i artistes, molts d'ells bouassidus. Tots plegats, encomanats i encomanadors de Bouesia en la mateixa categoria i importància pel sol fet d'haver-hi boupassat.

La Bouesia esdevé, a més a més, un gènere de festival, podria haver-hi un Boufestival Internacional de no sé què, d'acordió, de teatre d'objectes locals o d'artistes jubilats emergents, per exemple.

I és, a més a més, una mena de filosofia on tota poesia és ben rebuda i ben nascuda amb campanes de Llorenç Barber i jotes de Javier Caballero. Perquè la poesia a la Bouesia fa de medicina popular, tant cura els qui pateixen de massa paperot com els qui pateixen de massa poc.

I aquesta boumanera de fer i de deixar fer sense condicions ni pors, fa llibertat i naturalitat, és allí on es pot fallar (fracassar) la millor terra fèrtil, on millor es pot néixer (renéixer i créixer), com les flors silvestres precioses (poesia sense química). Si l'èxit consisteix a vèncer la por al fracàs, la Bouesia ja fa 10 anys que va fent l'animal sense por pel territori català (i cal celebrar-ho).

Què és la Bouesia? I tu m'ho preguntes? Bouesia és la poesia de Bécquer a la panxa del bou.

Felicitats i Bouesia sia! Xeic.

Altres articles de David Ymbernon

1 Comentaris

x

xavier

IGDA

17 de juny 2015.15:24h

Respondre

Molt bona nota, un (bon) motiu més per fer una excursió al delta

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.