Divendres, 27/5/2016
4733 lectures

La pintura i el misteri d'Arian Morera

                                                                          "Un único misterio personas y objetos." (Robert Bresson)

L'Arian Morera (Igualada, 1965) és una artista genuïna, autèntica, digna de fe; no conté cap element estrany.

Va ser a finals dels anys 70, a Igualada, que l’Arian —qui aleshores tindria uns 12 anys— es va iniciar en l’art de la pintura a l'Estudi d'Art de l'Àlvar Ymbernon. I fa ben poc em deia que allò —referint-se a l'Estudi d'Art i a l'Àlvar— va ser tan i tan important per a ella. I jo em vaig alegrar moltíssim de sentir-ho.

Perquè l'Arian, la seva pintura, va ser alhora important i influent per a mi, a la joventut.

Recordo l'exposició que va fer a la Galeria del Passatge (seria a finals dels 80 o principis dels 90) on hi havia un quadre d'un personatge dempeus a una cadira i jo, durant l’exposició, passava cada dia pel passatge de la Galeria (Passatge Vives) per veure'l; aquell quadre em va seduir intensament (encara ara el recordo amb tot detall). Hi ha coses que et captiven sense saber per quina raó, i aquesta n´és la màgia.

Quan les coses conflueixen d'esperit (d'ànima) agafen una dimensió ancestral que no es pot mesurar ni comparar amb cap altra cosa, amb res del món. No pots saber la proporció del flux de la confluència ni la importància que pot haver tingut en el teu camí, cap a una direcció o cap a una altra (orientació, destí).

Els que explorem l'obra de l'Arian des de fa temps, al llarg dels anys hi anem descobrint nous enigmes tot i que ja sabem que és una obra molt bona, gràfica, plena d'inquietud, de colors, de tensions, de pors, d'eufòries i sobretot, de misteri. Cada vegada hi descobrim, però, noves incògnites, nous secrets.

El misteri és una qualitat (sensació) immensa i el misteri de l'Arian i els seus personatges, a més a més, hipnotitza, captiva, suggereix, poetitza, et fa ser devot de no sé què ni de sé qui que t'ha produït alguna cosa sensacional a dins.

Perquè contemplant les pintures de l'Arian Morera és com si t'haguessis empassat llum i et sortís l'Arc de Sant Martí al ventre (misteriosament).

                                                                                 Les cadires

3 Comentaris

a

anton

sabadell

28 de maig 2016.19:45h

Respondre

L’Arian i jo vam estudiar junts i davant de la seva pintura sempre he tingut la mateixa sensació que descrius. Hi ha un lligam que et porta a fer-te preguntes, a sumergir-te en la seva... Llegir més narrativa.
Sempre em sento passant pels forats d’una trenyina gruixuda.

M

Maria

Vilanova del Camí

28 de maig 2016.12:47h

Respondre

Bon dia, m’han agradat les teves paraules. Jo tinc el record dels ulls, el color i.....gats i papallones.......i una etapa d’ensenyar als nens el gust per l’art. Endavant, Arian.

p

pep valls

Igualada

27 de maig 2016.15:58h

Respondre

Ei David, m’ha fet molta il.lusió el comentari de l’exposició de l’Arian a la Galeria del Passatge. Era molt xula! Quins records... Una abraçada!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.