Divendres, 6/7/2018
661 lectures

Tertúlia gastroartística a can Picasso

El passat 26 de juny, va tenir lloc al Mandarin Oriental (Barcelona) una tertúlia gastroartística moderada per Elisenda Camps i organitzada pel Museu Picasso en el marc de l'exposició La cuina de Picasso. La periodista va fer preguntes sobre el lligam entre l'art i la cuina.

Un dels convidats, el Joan M. Minguet, va dir alguna cosa com que l'etiqueta de denominació d'origen d’allò que és art, moltes vegades, més que ajudar-nos ens confon i és un destorb. I que quan anem al cinema i no ens agrada una pel·lícula no diem pas que allò no és cinema, o quan un cantant no ens agrada tampoc no diem que no és música, diem que no ens agrada i prou. I que en canvi, quan anem a veure una exposició sí que poden arribar a dir, si no ens agrada, que allò no és art.

Un altre convidat a la tertúlia, el pastisser Christian Escribà, va explicar que fa uns pastissos que exploten. Que quan qui fa anys bufa les espelmes, el pastís explota i empastifa tothom. Que se sent més còmode parlant de creativitat que d’art. I que ell és tartista.

El tema culinari és font d’inspiració perquè és vital i quotidià. L'ou ferrat, les gambes, les perdius a la vinagreta, la preparació, l’elaboració, el ritual, la intuïció, la sorpresa, el gust. La poesia. És impossible de viure sense menjar com és infactible l'art sense la vida. I perquè art i cuina tenen a veure amb l’absoluta llibertat de fer i de sentir. Des d’un plat de llenties estofades a un de refinat amb pretensió de ser exquisit. Els plats amb ànima podrien menjar-se sobre un pedestal, de la mateixa manera que l'art que pot haver en la cuina és el mateix art que pot trobar-se en tot.

Segons el meu parer, no és l'ofici que fa l'art, sinó la manera i la personalitat de fer-lo, la persona. L’individu. Reivindico l'individualisme tant com la generositat. Ara que a les escoles valoren tant de fer les coses en grup i en cooperació, penso que també seria bo de lloar la individualitat, saber treballar sol, saber estar sol per estar atent a la poesia. Perquè la sensibilitat pot ser a tot arreu, invisible, i s'ha d'estar atent (observar és aprendre). Sopa de llum fluorescent amb caragols i un polsim de cendra de roure.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.