Dimarts, 24/9/2013
372 lectures

L’antiofensiva

I perquè no ens podem vestir de toreros, si tant espanyols diuen que som, i col·lapsar les autopistes franceses mentre anem a posar una pica a Flandes? I perquè no podem voltar per Berlin, ataviats amb tricornis i “peinetas” aturant la total circulació de vehicles de la capital d’Alemanya? O, fins i tot, no podríem realçar la nostra espanyolitat i “casta castiza” entrant a la Borsa de Londres i posar-nos a cridar, menjar “tortilla de patatas” amb cerveses o asseure’ns al mig prenent-nos “a cup of café con leche”?

Llavors ens aplicarien la llei antiterrorista, que la van fer per poder actuar amb contundència i no donar explicacions. O ens dirien que ens farien fora d’Europa, possiblement també del continent i, segurament, del planeta Terra. Ens acusarien de tots el mals de la humanitat, les calamitats, pestes de l’Edat Mitjana, els crus hiverns i els xafogosos estius.

I si la reacció ens aïra però, així com proposa el llibre Cataconya (la via ridiculista d’accés a la independència), de David Duran, potser millor que ens n’enfotem d’allò que ens diuen ser. L'estratègia es basa precisament en això: en portar la nostra condició d'espanyols fins a extrems que posin en ridícul l'Estat espanyol i aquest, fart de tanta bretolada, ens doni la independència per expulsió. És a dir: Si Espanya no ens vol deixar ser independents, que ens fotin fora. I com ho podem fer? Doncs amb petites accions contundents i disfressades que no deixin dubte de la nostra espanyolitat, amb accions a fora de les nostres fronteres, en terres europees i europeïstes, en terrenys forans que demanin explicacions a Madrid, capital del regne al qual ens fan pertanyer.

Més propostes: flotem a un centenar de carros que, amb una mula al davant, arribin fins a Amsterdam al cap d’un mes, amb un exèrcit de voluntaris disfressats de Curro Jiménez que, entre bota de vi i “tapa de pincho moruno” facin les tradicionals parades al mig de la carretera per fer una festa o, a mitja tarda, la “tradicional siesta” de tres hores. Arribem a Luxemburg i muntem una “Feria de Abril” al davant del Parlament Europeu, al mig del carrer, sense demanar permís ni res, amb altaveus que facin retronar flamenc a tot volum. A algú se n’hi acut alguna altra?

Altres articles de Darius Solé

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.