Dimecres, 26/1/2011
409 lectures

La Cultura Pura

Hem arribat al temps en què la radicalitat ha esdevingut un element tangible, real, diari i com a sistema d’imposició d’opinions i criteris. En això també alguna gent que comanda algunes entitats culturals d’Igualada s’ha conjurat per canviar l’evolució de la cultura popular per fer-la moure en el temps fins a segles ençà. Així, totes les obertures de braços i complicitats entre moviments culturals, entre grups de cultura popular i tradicional, tots els avenços i millores en el camp de la igualtat entre races, sexes i religions, la democràcia en tots els àmbits... aquests 'comandants' volen llençar-ho al contenidor en pro de la tradició i la puresa.

Portar una entitat és quelcom complicat de nassos. S’han de respectar les opinions polítiques de tothom, s’han d’acceptar totes les persones indepedentment de la seva condició social, del seu color de pell, del o dels seus déus... Perquè a l’Edat Mitjana no hi havia igualtat home/dona i la gent tractava a pedrades a qui no era pur, nat i fet a la vila o a la pròpia terra. Aquests comandants de la Cultura Pura volen retrocedir en el temps posant sants patrons a les cercaviles del poble (element que comparteixo com a simbolisme) i com a estandard de l’igualadinisme de les entitats que hi participen com a element de culte religiós (element que jo no comparteixo); unes entitats vistes amb els ulls de la puresa, de l’ancestralitat de la tradició i, com no, de les afinitats en les idees polítiques. La majoria d’associacions de cultura popular formen part del nombrós grup d’entitats que s’han modernitzat, que respecten la tradició acatant-la i respectant-la però no seguint-la fil per randa, acollint nouvinguts de tots els colors i de totes les opinions, associacions que no són del seu haver, del seu gust, que no són prou pures com per sortir a les cercaviles de la ciutat per lluir l’element de la cultura que les fa ser úniques, tan importants.

Els Templers de la Cultura Pura volen erradicar, com si fossin elements externs i impurs, balls no representats per ells, elements musicals més moderns per acompanyar musicalment gegants o bèsties, grups ja tradicionals que, als seus ulls, són impurs i traïdors a la puresa de la cultura que defensen ells, una cultura medieval que ha evolucionat fins a l’actual però que ells, ara, reneguen.

La tradició no es fa, es crea. Per tant, les tradicions creades anys ençà han evolucionat per poder continuar essent (danses de gegants, balls de bastons a garrotades) i les que, estancades, es van mantenir en la seva puresa, van acabar desapareixent (com el Ball de la Patera). Així mateix, fins i tot el Ball de Diables ha evolucionat fins a ser l’actual representació per Festa Major, a l’escenari de la plaça, d’uns versots evolució clara d’aquell ball.

Les tradicions oblidades s’han de recuperar per poder-les renovar, poder-les actualitzar. No podem ballar com a l’edat mitjana perquè llavors hi havia moltes penalitats que molts puristes no voldrien veure ni viure. Així mateix, les pureses de la nostra cultura es mantenen dins la pròpia tradició i no pas en la representació ancestral d’aquestes, ans al contrari, sinó en la representació actual i moderna d’unes tradicions que volem que continuïn existint. Si deixem que caminin enrere, les veurem caure i desaparèixer (allò del renovar-se o morir) i, per molta puresa que volguem predicar, no sabrem predicar prou com per trobar Templers de la Cultura Pura fins a acabar abatent tota la cultura popular i tradicional i la gent de les entitats que lluiten, dia rera dia, per tirar-la endavant, amb força, modernament, donant-los futur, donant-nos futur.

Altres articles de Darius Solé

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.