Dimecres, 29/8/2012
396 lectures

Queixar-se o no queixar-se

Aquestes dues últimes setmanes han aparegut, per casa, exactament quatre comercials de Gas Natural. Tots quatre em preguntaven, en espanyol, si havia rebut una comunicació de la companyia respecte a la liberalització del mercat i no sé quantes falòrnies més.

Però el cert és que amb aquesta excusa molts comercials entren a les cases dels benaventurats amb la promesa d’una tarifa millor, d’un estalvi energètic i econòmic amb, a més, algun regal de promoció que, casualment, el dia que vénen està vigent.

Però continuem amb l’assalt a la fortificació que hauria de ser casa meva. Quan els demanes que s’identifiquin, ells t’allarguen un carnet plastificat, amb un logotip molt ben fet d’Endesa, o d’Iberdrola o de pots comptar quin consorci d’empreses. I els dius:

- Ah, tu no ets de Gas Natural, ets d’Endesa.

- Sí... bé... és clar... és que...

I llavors veus que ja havia començat amb mal peu, amb mentides. Llavors li dius que hauria de marxar perquè el senyor ha dit una mentida i que tu, amb els mentiders que enganxes a la primera, no hi vols estar ni te’ls vols escoltar. El noi, noia, senyor, senyora comença a disculpar-se, a no reconèixer exactament que t’ha mentit, a dir que és una oferta obligatòria, que t’has de canviar amb ells perquè... I et coaccionen. Et sents com un passarell que no aprofita una oportunitat que li porten a casa... i llavors saps, és clar, que estàs a punt de picar i que signar aquells papers et comportarà maldecaps, multes de l’empresa que ja tens i encara més comercials que et diran que ells ho fan millor i a més bon preu, tot i saber que l’estalvi és d’un màxim de cinquanta cèntims al mes.

Penses amb les persones grans, de bona fe, que es creuen allò que tothom els diu i que s’empassen allò de canviar per millorar. I amb el primer pal de la companyia que acaben de signar, o bé amb el pal que els clava la companyia que acaben de deixar, ells se senten indefensos. I pensen “A mi qui em protegeix d’aquests enganys?”.

Doncs ells, igual que tots els altres i d’edat indiferent, han de reclamar. Com? A qui? Doncs, per als qui dominem internet, tenim la possibilitat de presentar la reclamació via telemàtica a través de la web www.consum.cat. Per als qui la societat de la tecnologia la veuen lluny o incomprensible, han de buscar l’adreça de l’empresa que acaben de contractar i enviar-los una carta certificada, fer-ne una fotocòpia i grapar-la a la conformitat de l’enviament. En aquesta queixa hi ha de figurar, a més de les dades pròpies, una explicació del perquè volen rescindir el contracte enumerant-ne les raons i tot allò que no els han dit, i finalment, per acabar la carta, demanar que els donin de baixa, que volen desestimar el contracte (en els següents 2 dies) o que els tornin els diners ja pagats.

Perquè queixar-se és un dret que tenim des que tenim llengua i raó, i no ens el poden prendre. Si no ens queixem acotem el cap, paguem quotes o multes radicades en la desinformació, la nostra ignorància d’una llei feta per a ells, per a aquells qui volen diner fàcil, trepitjant a qui sigui, eludint qualsevol responsabilitat. Queixem-nos... o no.

Altres articles de Darius Solé

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.