Economies globals, borses locals

En resum, la setmana passada va tenir dos clars protagonistes molt relacionats entre si: les injeccions monetàries i el creixement mundial. Així, el dilluns les borses pujaven animades per les paraules de Ben Bernanke on assegurava que l'economia americana no estava tan forta com indicaven les xifres macroeconòmiques i que no li tremolaria el pols en aplicar noves polítiques d'expansió monetària com una possible tercera QE3.

L'altre protagonista de la setmana va ser el creixement econòmic, més ben dit, el no-creixement econòmic, ja que les xifres que van gotejar durant la setmana van confirmar el feble nivell de creixement mundial.

D'aquesta manera, tanquem el trimestre amb sorprenents divergències en els resultats dels índexs mundials. Així, un índex com el S&P500 acumula una pujada en l'any del 12%. El Dax i el Nasdaq100 pugen un 18% i el Nikkei tanca un magnífic trimestre amb un 19% de revalorització. No podem dir el mateix d'índexs com el Xangai Composite, afectat per la revisió a la baixa de les perspectives de creixement a la Xina i que cau un 2.9% en l'any. I finalment, el fanalet vermell dels principals índexs mundials ha estat el IBEX35 amb una caiguda del 6.5% en l'any.

Sorprèn aquesta divergència de resultats entre les borses de les principals àrees econòmiques mundials doncs, en un món amb economies plenament globalitzades, el no-creixement d'una àrea econòmica afectarà sens dubte a altres àrees econòmiques per molt allunyades del mapa que estiguin o per molt diferents que siguin les polítiques fiscals i monetàries que hagin adoptat.

Per aquesta setmana tenim importants dades econòmiques com l'ISM de manufactures i serveis als EUA, Xina i Zona Euro o com la dada que s'ha sabut aquest diumenge on el PMI xinès del mes de març va sorprendre a l'alça, situant-se per sobre de 53 punts.