El 8-M del 2018, punt i seguit

"Ser una dona és una tasca molt difícil, perquè bàsicament es tracta de bregar amb els homes". La frase és de l'escriptor Joseph Conrad i encara avui en dia té molta vigència i és símptoma de moltes coses. El més greu és que vingui d'un home i explica la càrrega que durant tants segles o mil·lennis ha patit la meitat del gènere humà. El cert és que malgrat els avenços del segle XX en la millora de la condició de les dones -principalment a Occident-, arribats a aquest 2018 és evident que no n'hi ha prou. La manifestació del passat dijous a Igualada va ser impressionant. Exceptuant algunes de les marxes sobiranistes, és una de les mobilitzacions més rellevants dels darrers anys a l'Anoia. I el més important és que demostra que la reivindicació feminista ha de ser i serà present a l'agenda pública i no només amb motiu de dies concrets.

La reivindicació i la lluita per l'equiparació en tots els aspectes té tant camí per recórrer que no es pot cenyir a un sol dia, el 8 de març o el no menys important 25 de novembre, sinó que ha d'estar permanentment sobre la taula. És una lluita que té molts fronts i no només es resoldrà amb la intervenció de l'administració i implementar mesures correctores (no estem segurs ni tan sols que "mesures correctores" sigui el concepte més adequat). Un cop d'ull al panorama de la comarca fa pensar que si bé s'ha reduït l'esquerda en aspectes com la política, el món empresarial o el sindical, s'està ben lluny d'una equiparació. Però la problemàtica va més enllà, amb l'enquistament de rols de gènere que s'han assumit d'una manera inconscient. Aquest 8-M era un cop de puny sobre la taula. I resten canvis necessaris i substancials: un d'ells el d'un llenguatge neutre i no discriminatori, que és una assignatura pendent i que moltes vegades no sabem com resoldre. Com que hi ha deures per tothom, els mitjans de comunicació i Anoiadiari en concret ens marquem equiparar la presència de la dona a les nostres columnes d'opinió i a desterrar els micromasclismes que hem heretat. Els que ha heretat per desgràcia tota la societat.

El canvi principal, però, és en les bases de l'educació, de manera que les generacions que estan a les escoles no reprodueixin els prejudicis que ja existeixen i que les nenes no es vegin condicionades per res sobre el que aspiren a fer en el seu futur, com tampoc se les torbi en el seu dia a dia per la seva condició. És una feina titànica. Però els col·lectius que van organitzar la jornada van aconseguir un èxit rotund (de fet, partits com C's i el govern espanyol es van acabar apropiant d'una reivindicació que fins fa res ignoraven) i aquest èxit només pot ser un punt i seguit.