TORNAR

Un dia més a l'Oficina

economia
Dilluns, 10 abril 2017. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Tenir les dades de com funcionen els projectes impulsats amb diner públic a la comarca és cada cop més difícil. 

Des que la crisi del 2007-2008 va ocasionar un daltabaix en les xifres d'atur d'una comarca que ja estava prou deprimida, un dels mantres que més va sonar com a remei era portar noves inversions industrials als polígons. Que estaven prou a prop de Barcelona i a un preu més rebaixat. Era amb l'argument, un altra mantra que va desmuntar hàbilment Alfons Recio en un article en aquest mitjà, que l'Anoia disposa d'una posició estratègica. El 2015 la Mancomunitat de la Conca d'Òdena va obrir l'Oficina de Captació d'Inversions. Un organisme que naixia com a "la unió d'esforços i disponibilitats econòmiques dels set municipis". Es tractava de promoure el territori de manera conjunta i s'obria la porta a que els beneficis d'una eventual empresa que s'instal·lés revertissin a tots els ajuntaments, independentment de a quin terme municipal anés a parar. 

Amb l'oficina, hi venia un tècnic que s'havia d'ocupar de la captació d'inversions. L'objectiu de l'organisme era (sic) detecció d'oportunitats d'inversió empresarial, orientació per a empreses estrangeres amb intenció d'establir-se, gestió de projectes d'inversió, servei d'informació d'incentius a la inversió i servei de localització empresarial". La data de presentació va ser el 23 de març del 2015. Dit així, no ens diu res. A partir de l'abril no es podien fer inauguracions perquè la llei electoral ho prohibia per la proximitat dels comicis municipals. Amb això ja s'entén més el perquè de la data.

L'Oficina de Captació d'Inversions s'ha quedat en l'Oficina. Perquè de captació i d'inversions, no n'hi ha hagut gaire. No ho acabem de saber perquè tenir les dades de com funcionen els projectes impulsats amb diner públic a la comarca és més difícil que aconseguir una llista d'agents infiltrats del Mossad. 

Naturalment, algunes inversions han arribat, però en bona part des de dins del teixit productiu anoienc i no pas per omplir els polígons deserts que tenim. La història de l'Anoia és cíclica. S'ha repetit la història d'aquell remei brillant que era el Pla Estratègic de l'Anoia. L'Oficina ara mateix està sense tècnic. Va plegar al cap d'un any. Va fer bé la seva feina, hom coincideix en això, d'ordenar l'oferta dels polígons i fer els catàlegs. Però després de l'enrenou i el confetti per explicar que teníem l'Oficina, ningú va voler dir al cap d'un any que l'Oficina hi era, però que no hi havia ningú al capdavant.

Als polígons de Can Parera, Plans de la Tossa i els de Vilanova, els que estan més buits, no hi van aconseguir portar quasi res els seus respectius governs municipals fins el 2015. I remant junts, tampoc. Ara resulta que feien falta parcel·les grosses i només en tenim de petites. Una gran part de la responsabilitat no recau en els ajuntaments, i menys en els seus tècnics, sinó en la deficient planificació estratègica que va fer l'Incasòl.

Naturalment, les aventures i desventures de l'Oficina i del Centre d'Innovació vilanoví que l'acull són poc conegudes. Perquè els resultats tangibles de projectes com aquests o el Campus Motor, o el 4D Health són tan bons que no els podríem pair i el cor ens esclataria, o perquè potser som massa rucs per entendre que són bons.

La comarca segueix pendent que arribin des de fora a invertir, com a gran remei dels seus mals. Però això no vol dir que els anoiencs no puguin sortir-se'n. Els números demostren que hi ha empreses anoienques que prosperen, que hi ha projectes empresarials o col·lectius que es mouen i creixen. I que no hi ha resignació. Fins i tot alguns municipis, com Masquefa, sí que han aconseguit portar activitats de gran format. Igualada, per la seva banda, s'ha sabut espavilar molt bé en matèria universitària.

Desitgem ferventment que els resultats de l'Oficina ridiculitzin aquest article. I que se n'hi pugui dir de Captació d'Inversions. Fins aleshores, cal entendre que és admissible que les coses no surtin bé, que les inversions o els resultats no arribin. El que no és admissible o més aviat lamentable és no conèixer els moviments de l'administració i els resultats i que només s'informi a la població de quan es tallen les cintes i es llança el confetti.


3 Comentaris

R

RO

24 d'abril 2017.11:05h

Respondre

Pot ser perquè en el fons els igualadins (els anoiencs...?) sempre ens hem cregut mitjanets. Encrara recordo aquella vegada que un dirigent d’Unio Democràtica em va comentar que el Museu d Cal... Llegir més Boyer era massa gran per Igualada.
Per altra banda de parcell.es grans sí que n’hi havia ala anys 80 quan el Polígon Les Comes va reeixir. El que va passar va ser que la cobdícicia dels ’grans constructors’ igualadins de l’època van veure amb més bons ulls i possibilitats especulatives parcel.lar les parcel.les grans, que valien molts diners, mentre que les naus mes petites que es construirien a l’interior eren més econòmiques, i els donarien uns beneficis immediats. Per aquest motiu un dels efectes no desitjats és la manca d’aparcament (que havia d’estar a dintre de les parcel.les) i resulta que es fa als carrers dificultant les maniobres de camions de gran tonatge.
Com quan allò del tren, continuem pensant en petit.

E

Eduard Ruiz

Igualada

20 d'abril 2017.10:01h

Respondre

El títol d’aquest article editorial, no l’hi vaig trobar prou suggerent per prestar-li atenció (aparegut abans de la Setmana Santa (em va donar la impressió de que es faria esment a les... Llegir més dies de descans que ens esperaven)

La seva persistència en aparèixer encara m’ha cridat l’atenció i l’he obert. I renoi, sota el títol “Tenir les dades de com funcionen els projectes impulsats amb diner públic a la comarca és cada cop més difícil”, es tota una provocació, trobo. I el contingut no té rebuig.

Com provocació (i contingut) tenia l’article d’Alfons Recio que esmenta, si bé en aquest cas el títol ja ho advertia: “Igualada i altres localitzacions estratègiques, provocant”

Jo mateix vaig fer un dels comentaris fent esment la a caiguda constant del ÍNDEX ADEPG DE COMPETITIVITAT COMARCAL DE L’ANOIA. des de la posició 14 (2003) a la 25 (2105) del ranquing, entre les 41 comarques catalanes, .publicat per l’Associació d’Empresaris del Garraf, Alt i Baix Penedès (el de 2015 ja va per la 11ª. edició), un informe molt complert i rigorós que avalua i compara entre sí les comarques catalanes.

I afegia que era gran repte pels agents i administracions de la comarca, amb l’objectiu de remuntar la situació actual i recuperar posicions perdudes, que serveixin de recolzament a la competitivitat de les empreses i l’atracció de noves inversions i creació d’ocupació.

En aquest sentit, val la pena agrair els esforços que està duent a terme la Presidència de la UEA i el seu equip per tirar endavant els Fòrums sectorials i territorials, tot desitjant millor recorregut i resultats de les CONCLUSIONS I PROPOSTES del document EMPRESA I PROGRÉS (2016), recentment presentat a l’Ateneu, que el també esmentat PLA ESTRATÈGIC DE L’ANOIA (2010), presentat pel CESCA en el Mercantil i que es va deixar morir en l’oblit.

I com en el comentari a l’article d’Alfons Recio acabo: si la seva “provocació” serveix per mobilitzar algunes voluntats, benvinguda sigui. M’apunto.

pepsolev

Pep Solé Vilanova

L'Espelt

10 d'abril 2017.10:13h

Respondre

Està bé (o no) anunciar els ajuntaments que l’editor creu que no han fet els deures quan es diu ”Als polígons de Can Parera, Plans de la Tossa i els de Vilanova, els que estan més buits, no... Llegir més hi van aconseguir portar quasi res els seus respectius governs municipals fins el 2015”.

Hauria estat bé donar bones noticies dels que potser van posar les coses fàcils en el periode 2011/2015. Crec que és just esmentar (veig que si no ho faig jo no ho fa ningú) qui va fer alguna cosa en aquest sentit, ni que es pensar que és poc. Sempre es pot fer més.

Només apuntar que a Juny de 2011 hi havia grans naus buides on hi ha havien estat AZKAR, EDITORIAL HERMES, LITE ENERGY i algunes naus més també buides i que fins 2015 es van ocupar amb:
A una nau mai ocupada s’hi va posar una activitat esportiva.
A la d’AZKAR s’hi va posar SNOP.
A la d’HERMES EDITORIAL hi la gestora d’arxius ARA VINC.
A la de LITE ENERGY hi ha la multinacional francesa GERGONNE ESPAÑA, que a la vegada va adquirir la nau del costat per ampliar.
A una nau mai ocupada s’hi va instal·lar INNOVA PACK.
A una altra nau buida si va instal·lar una empresa continuadora amb un altre nom del que havia estat Lite Energy sense esmentar algunes altres activitats menors.

Apart de tot això, Òdena va ser la impulsora de la creació de la marca i àmbit del Polígons del Plans que va generar també l’activa Associació d’Empreses i Propietaris dels Polígons del Plans, posada en marxa conjuntament amb els Ajuntaments de Vilanova i La Pobla, a la que incomprensiblement s’hi ha afegit Montbui, però vaja.

Això si, sense inauguracions, ni amb primeres pedres si no facilitant les coses.

I sí, Òdena també va ser impulsora de l’Oficina de Captació d’Inversions. Del que es va fer passat juny de 2015 no en sé res.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.