L'escola no es toca

No és només això. L'escola catalana, com a model, segurament és millorable. Com tot. Perquè l'educació no és un compartiment estanc, és quelcom dinàmic que ha d'evolucionar i adaptar-se als canvis que es produeixen en el seu entorn. L'atac del govern espanyol al model educatiu de Catalunya no té res a veure amb les seves mancances -que hi són- ni té cap intenció de millorar-la.

En primer lloc té a veure amb la cursa desenfrenada que mantenen el PP i Ciudadanos cap a l'extrema dreta. Ara sembla que Albert Rivera (producte per cert d'aquesta escola i que domina el castellà prou bé) va per davant del PP brandant les essències de l'espanyolisme i el partit del govern el vol avançar, per la dreta, és clar, si és que hi queda espai. L'atac és a l'ensenyament en català i, de retruc, al consens de dècades entre la comunitat educativa, les AMPA i l'administració catalana. La immersió lingüística és una de les eines amb les que l'escola catalana ha treballat per afavorir la igualtat d'oportunitats i per equilibrar l'ús d'una llengua pròpia i minoritzada amb la llengua dominant.

La guerra contra l'escola en català va començar ja fa anys i va prendre forma en aquest partit tan peculiar com és Ciudadanos. L'objectiu últim i únic és homogeneïtzar. Un territori i un món sense llengües seria un lloc més avorrit i on seria fàcil implantar el pensament únic. És una trampa pensar que el que propugna ara el govern espanyol és en defensa del castellà o només en contra de la llengua catalana, perquè és una acció de més llarg abast, el primer pas per altres accions (ensenyar l'himne a les escoles i inculcar valors patriòtics) per adormir des de l'arrel la dissidència. No només la dissidència en clau cultural i nacional, sinó també  anihilar la crítica a l'oligarquia social de l'Estat. Ovidi Montllor va ser molt agut quan va dir que “i ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense”. Aquest 2018 hem posat cara a qui són aquestes persones i per desgràcia nostra, tenen molt de poder. Però cal plantar cara.