TORNAR

I have a Drim

societat
Dilluns, 12 desembre 2016. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

El titular pot semblar una poca-soltada, però és la realitat. I és que tenim un Drim. Un establiment de la cadena de joguines Drim que s'ha ubicat on tota la vida hi havia hagut els magatzems Faro. Aquests han tancat a causa de greus problemes econòmics i l'arribada de Drim suposa uns llocs de treball que si no s'haurien perdut tots. No obstant, aquesta substitució fa evident un procés que no sabem com frenar. Una tendència que fa mal. No fa gaire temps que tancava l'Automoto, una altra de les botigues genuïnes del sector a Igualada, i ara els toca als Magatzems Faro. Que en comptes de Drim -cadena catalana- pogués ser una marca dels Estats Units o d'altres indrets no resta importància ni impacte al que fa massa temps que està passant als nostres carrers, la pèrdua d'aquells comerços i establiments que eren genuïns d'Igualada. I el procés sembla irreversible.

Els culpables i les causes d'aquesta dinàmica no són a Igualada, sinó en una tendència macroeconòmica que administracions molt més capaces que els ajuntaments no poden o saben frenar. Més preocupant és que hi hagi un cofoisme en la campanya nadalenca que s'ha impulsat amb la idea d'Igualada com a gran capital comercial, quan veiem més i més comerços de tota la vida que es veuen obligats a tancar per una o altra circumstància, mentre les franquícies i grans cadenes proliferen. Creuem els dits perquè el cinema de l'Ateneu pugui contribuir a revertir la tendència i fer més atractiu el centre d'Igualada.

Caldria saber quins resultats palpables a curt termini tindran els projectes europeus com els d'Urbact en què hi ha l'Ajuntament per reviscolar el comerç. I quin benefici tenen campanyes i projectes en fruiteries, fleques, ferreteries o papereries més anònimes que els Magatzems Faro i que poden tancar davant la irrupció abassegadora de franquícies. Sabem que l'Ajuntament no pot fer miracles, però no deixa de ser dolorós. De moment, la fesomia comercial d'Igualada va perdent personalitat a marxes forçades, com també els carrers amb pistes de gel pròpies d'altres indrets. Els igualadins i igualadines petits compraran joguines a les mateixes cadenes que els menuts de Manresa, Terrassa, Lleida o Barcelona. Qui dies passa anys empeny. Després de les joguines del Tió i els Reis, vindran les disfresses de Carnestoles, uns mesos més tard bicicletes i pistoles d'aigua per a l'estiu; a la tardor, més disfresses, pel nostradíssim Halloween. I altre cop, a comprar pels regals nadalencs. Només que la genuïnitat d'Igualada (pot ser imitada, però mai Igualada) s'esfuma. I és Igualada qui es dedica a imitar altres ciutats, sense que hi puguem fer res. Bon Nadal.

 


3 Comentaris

testimoni-protegit-da

Testimoni-protegit/da

Catalunya

16 de desembre 2016.20:25h

Respondre

Anoia Diari, us esteu flipant. Us explico perquè:
Cert, que les botigues formen part de la cara d’una ciutat, però donar-hi una estima casi casi cultural és flipar-se. Per començar,... Llegir més pràcticament tot (per no dir tot) el que venia el Faro formava part de la cultura televisiva, consumista i de globalització – I ben fet que feia, perquè en això consisteix qualsevol negoci sabeu?- Així que no podeu repudiar aquesta cultura i a la vegada plorar per una botiga que la promocionava. Si, per Halloween venien disfresses. I al Faro li anava bé la campanya nadalenca igualadina

Dels magatzems Faro en puc explicar quatre coses ja que hi vaig treballar en diverses campanyes. D’entrada, em qüestiono si es cert que han tancat “per greus problemes econòmics”. Només diré que amb la crisi en marxa i el Drim de l’hospital en marxa, el Faro funcionava a tot drap. Tot el mes de desembre a la botiga treballant erem entre 10 i 15 treballadors entre botiga de joguines i botiga de bicicletes. Com deduireu hi havia un volum important de feina durant tot el dia; sinònim de vendes.
També us haig de dir que més d’un de nosaltres (i no cal ser un Einstein) va suggerir als propietaris que muntés una pàgina web. Que realment seria una feinada i com que el negoci anava bé tampoc els feia falta. A part de la botiga de Drim sabeu on més podeu comprar joguines? Exacte a la pàgina web de Drim. Aquí ho deixo.

Vosaltres que us estimeu la Igualada genuïna us n’explicaré la part fosca. No entraré en detalls, però ja que parleu de l’Automoto, sé de primera mà que cada any hi havia pactes de preus entre Faro i Automoto per mantenir-los o apujar-los. Bé, diria que això beneficiós pel consumidor no ho és gaire... Llavors tornem a plorar tots... “Ooh...! Venen franquícies..!” “OoOOohh...! La gent marxa a Barcelona fer les compres de nadal..! Buaa, bua...” – Tranquils ara ja no s’hi va tant a Barcelona a fer les compres, perquè es fan per internet-
Sabeu que és genuí de les botigues d’Igualada també? La frase “Mm! No ho tenim, però t’ho puc demanar.” -Val m’ho compro per internet més barat i m’arribarà abans-
Abans de mirar la palla de l’ull del veí mira la biga que tens al teu.
I si ja hi ha aquests “sopars” entre botigues de joguines aneu imaginant que passa amb industries locals i no locals més grans.

I repescant el tema també obert; quin problema hi ha amb les pistes de gel?! És una activitat més i benvinguda sigui! Llavors plorem perquè a Igualada no hi ha res i tot és comercial.

Va home! Benvinguts al segle XXI -que ja fa 16 anys que hi som, eh-

p

paio

Igualada

14 de desembre 2016.09:40h

Respondre

Em sembla que és inútil vesar llàgrimes. Això és la globalització i l’evolució irreversible del comerç ”tradicional” (=antiquat). I no oblidem el comerç electrònic. Ja hi ha gent que... Llegir més compra les joguines -el tema que ens ocupa ara- per internet, i tot just comença. I així altres productes. Si mirem els oficis que hi havia a Igualada o qualsevol lloc fa cent anys, la majoria no existeixen avui. Però n’hi ha de nous, que no es podien ni imaginar llavors. I el comerç i la indústria canvien, molt. Han desaparegut empreses ”de tota la vida” (que no és cert, sera de ”tota la nostra vida”) i ha estat traumàtic per els qui ho han patit. I s’han creat empreses noves, en camps diversos. I el comerç igual. Hi haurà basars xinesos d’aquí a trenta anys? I fruiteries de pakis? I cadenes de roba com les veiem ara? No es pot frenar la evolució, que no vol dir abaixar els braços, sino estar sempre al dia i al aguait cercant coses noves, i si un no pot o no sap avançar-se, que no és a l’abast de tothom, al menys seguir les noves tendències en tots el sentits i no quedar-se aturat a lamentar-se de que ”qualsevol temps passat era millor”. A més de ser poc pràctic, és mentida.

M

Maria

Igualada

12 de desembre 2016.19:10h

Respondre

Té molta raó. També penso que la crisi influeix. La gent busquem preus molt barats i acabem comprant a comerços xinesos, grans superfícies i grans cadenes. La qualitat és pèssima però no ens... Llegir més podem permetre comprar més car encara que el producte no valgui res. Imitacions de colònies, roba mal confeccionada, carn amb mal color, ... Els privilegiats que tenen un sou fixe i correcte són els que s’ho poden permetre. Altres van buscant pels contenidors... Són tants temes que van lligats amb el tema que exposa...

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.