TORNAR
PUBLICITAT

El iogurt com a metàfora (i l'A-2)

societat
Dilluns, 14 març 2016. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

Un camió (com quasi sempre) bolca en una corba (com quasi sempre) de l'A-2. A Castellolí. Aquesta és la rifa a què estan sotmesos els automobilistes i camioners que van per l'autovia, saber si el camió que bolcarà -a vegades un o dos per setmana, en el cas més benigne, potser un cop al mes- ho farà abans o després que passin per Castellolí. Si és abans, mala sort: et poden esperar hores i hores de retencions.

La subordinació dels catalans a un govern espanyol que té un règim d'inversions que ens fan envejar les que feien els britànics a la seva colònia índia en el seu dia té aquestes coses. La setmana passada, la ministra de Fomento Ana Pastor es passejava amb el casc d'obrer per Vallirana, a donar un cop d'ull als treballs de millora de la N-340 que porten una dècada gairebé de retard. Com veiem, té l'esquena ampla, però no prou per venir a l'Anoia, on la deixadesa és total.

Divendres era el dia assenyalat d'aquest mes. L'hora, sobre les 6 del matí. Bolca un camió a l'autovia. A Castellolí, és clar. Queda travessat i la calçada es talla. Els iogurts que porta el camió s'abracen amb un paviment que no ha rebut les atencions de cap altra mena. Des de fa un temps, els iogurts ja no tenen data de caducitat (ara se'n diu "de consum preferent"), el problema és que l'A-2 en el tram anoienc fa temps que està caducada.

L'any passat es van prometre 7 milions d'euros per a obres de millora del ferm. Era una manera de distreure el personal, que fa temps que reclama obres de molta més envergadura per canviar un traçat on els accidents són d'allò més freqüents. Els treballs encara estan per fer, naturalment. En moltes autovies els accidents poden ser per descuits, imprudències o simple fatalitat; en una autovia -l' única- on des de Montmaneu fins a Martorell les limitacions de velocitat són constants i el manteniment és deplorable, bona part dels sinistres no són errors humans o mala sort, sinó producte de la incompetència. 

El trist destí dels iogurts d'aquest divendres va ser empastifar una calçada que fa temps que ha caducat, en un traçat d'una autovia obsoleta. Sabem que no serà el darrer editorial que farem sobre aquest desastre. Amb l'A-2 hem perdut abans l'esperança que la paciència.


5 Comentaris

j

jaume rodriguez enrich

conca

16 de març 2016.09:56h

Respondre

Sr. RO,un ejemplo de mil.
Autovia Salamanca Ciudad Rodrigo Portugal que recientemente utilize en un viaje de recreo,Paralelamente existe una via de doble sentido en perfecto estado de mantenimiento... Llegir més (la antigua nacional )

Pregunta . porque? Respuesta Para permitir que los tractores en época de cosecha puedan circular libremente y que en caso de accidente en la autovia sirva de via de escape.Esto no es sectarismo es una realidad
Regreo del viaje mayoritariamente autovias, con una suavidad que parecia estar en un avion.red de que enlazan todas las capitales de provincia españolas y en mi recorrido, Portugal con Salamanca Segovia Soria, Calatayud,Como adivinas que entras en Catalunya? Fácil los saltos por el pésimo estado del piso lo anuncian sin dudar.
Mientras repito todas las capitales de provincia hoy estan conectadas por autvia Barcelona ,Gerona ,y Tarragona no estan conectadas solamente por autopista de de pago Y de Tarragona Barcelona y Lerida solo puedes llegar ala frontera de Francia porla misma autopista de pago
Algo mas.?
Dicho esto Igualada a pesar de su centralidad geografia que es un valor excepcional sufre la desconexión mas humillante , y lo que es mas grave sin solución El tren no tiene solución y el Túnel no tiene solución (dicen los técnicos y los politicos,) Quizas no deja de sr una ventaja ya que si nada tiene solución, porque preocuparse?

Si en un comentario anterior, sobre la época política actual dije que a España les faltaba un Tarradellas y un Suarez a Igualada quizás le faltaria un Garcia Urgeles pero lamentablemente no estan y por tanto debemos confiar que los Puigdemont y Castells resolverán la situación de indefensión política y económica que con perversa mano tiene España sometida a Catalunya
Sr RO , no es sectarismo es realidad.

R

RO

16 de març 2016.13:51h

Sr Rodriguez, em sebla que vostè em comfon. El cap moment del meu comentari parlo de sectarisme, ni empro aquesta paraula per a res...
Jo només dic que el notres polítics han de posar fil... Llegir més a l’agulla amb coratge i claredat d’idees i ser com ”mosques colloneres”, i que els ciutadans de carrer potser també hi podríem ajudar.
Pel que fa a la resta del seu comentari, hi estic d’acord.

R

RO

15 de març 2016.12:57h

Respondre

En primer lloc, no em sembla que la definició ’trist’ sigui aplicable a aqueste editorial. Jo crec que és realista i curt perquè és un editorial, no un article.

Dit això, vull entrar una... Llegir més mica més en el fons de la qüestió, que ja se sap que un comentari no és una tesi doctoral:

El primer túnel del Bruc es va inaugurar el 15 de juliol de 1975 i es van trigar 16 mesos per fer-lo; és a dir, hauria començat entre març i abril de 1973. Abans anàvem pels revolts de sobre, que tots sabem la gràcia que ens fa quan el tanquen per ‘manteniment’.

Si les obres es van iniciar a principis de 1973, vol dir que la negociació amb el Ministerio per a convèncer-lo de la seva necessitat , la redacció del projecte, les expropiacions, les negociacions, els tiba i arronsa amb les parts afectades (que més d’un recordarem), la licitació i tot allò que penja, ens en anem a darrers dels anys seixanta principis dels setanta quan era alcalde d’Igualada el Sr. Juan Antonio Garcia Urgelés (1963-1971); el Sr. Grau només va estar a la inauguració amb els Reis d’Espanya. El Sr. Garcia Urgelés va ser qui realment es va barallar amb el Ministerio i qui ho va aconseguir. Han passat un grapat d’anys.

La segona actuació important va ser el desdoblament de la carretera N-II per a convertir-la en autovia, obres (amb un bon nombre de d’accidents i morts que molts recordarem) que van finalitzar el 1991. Han passat 25 anys. I des de llavors, res de res -llevat d’un pegat per aquí i un altre per allà i el fabulós l’encreuament amb l’Eix Manresa-Vilafranca-, no sigui que tonem a prendre mal.

Però els fets (els centenars d’accidents i contratemps) són tossudament constatables any rere any, de manera que no es por mirar cap a un altre cantó com si hagi d’arribar el dia que s’arregli sol. Això no passarà mai, així que si els nostres governants locals i autonòmics no es posen les piles de veritat i van a reclamar amb coratge allà on han d’anar, i si els ciutadans (insisteixo, des de Tàrrega a Martorell) no fem pressions serioses (ens hauríem de constituir en plataforma...?), pot ser tindrem independència però anirem per un camí de carro.

P

Pere

Igualada

14 de març 2016.23:40h

Respondre

Molt trist aquest editorial. No ens enganyeu, aquí del que es tracta és de criticar el govern central, el tema de fons és el de menys. Pur sectarisme.

Potser valdria la pena comentar que el... Llegir més lamentable traçat de l’A2 és el resultat de les demandes ”del territori”, que en el seu moment va fer mans i mànigues per assegurar que la carretera seguia passant per dabant de casa (i del negoci). Algú li demanarà explicacions al ”territori”, ara? És clar, és més fàcil demanar que es faci una autovia nova, enlloc d’assumir els errors propis.

Potser també hauria valgut la pena comentar que aquest últim accident va ser en un tram en condicions més o menys bones, i sembla ser que per un problema mecànic del camió.

Potser també hauria valgut la pena comentar que la única infraestructura sèria que tenim a l’Anoia és l’A2. On són les infraestructures de la Generalitat? L’eix Diagonal, potser? Més de vint anys per a construir una carretera comarcal, d’una perillositat extrema, que compta ja desenes de víctimes, i que ha tingut un impacte econòmic nul. El carrilet? Literalment, abans de la guerra, el tren tardava menys en arribar a Barcelona que avui. La Ronda Sud? Aquesta va d’enlloc a enlloc, té un tràfic mínim, no connecta amb Igualada, porten anys buscant 300.000 tristos euros per a construir una trista rotonda, no està acabada i no està previst acabar-la. Les carreteres de la Diputació? Són dels anys 30 les més noves, molt agradables per a fer un volt el cap de setmana. De la seva rellevància econòmica, millor ni en parlem. L’aeroport corporatiu? L’ETF? Ni hi són ni se’ls espera, si és que alguna vegada van ser més que fum. D’abocadors, aixó sí, els que vulgueu. El manteniment dels vials de la ciutat? Simplement inexistent. Si l’administració central ens tracta com els britànics a l’Índia (crec que allà també tenien 6 estacions d’AVE en 300 km de via i quatre aeroports en un radi de 150 km - per cert, endevineu qui gestiona l’únic que amb prou feines té tràfic), no vull imaginar amb què es compara el tractament de la Generalitat a la comarca... Ah, és clar! ho oblidava! és que aquells són espanyols, i en canvi ”als de casa” se’ls perdona tot!!

Sóc el primer en queixar-me de l’estat de l’A2, ja que en sóc usuari habitual (que per cert, lamentablement està igual de malament que la majoria de les autovies - no autopistes - de tota Espanya), peró si es vol mantenir un mínim de credibilitat, cal un mínim d’equanimitat en el tractament de les notícies, i no només fer seguidisme d’un partit que ha aconseguit el miracle de convertir una ciutat que era de les més pròsperes de Catalunya en la viva imatge del declivi.

G

Glòria

16 de març 2016.09:01h

Fins que no tinguem la Independència, els nostres impostos són recaptats pel govern central... a nosaltres ens assignen el mínim per subsistir i a part, ens oblidan endeutar-nos amb ells...no som... Llegir més ”amos” de fer res sense el consentiment del estat espanyol, tenim tan sols unes petites concessions, per anar tirant i fer veure que tenim una Generalitat, que ens governem nosaltres, peró aixó només és una mentida interessada del estat espanyol, per fer recaure totes les culpes amb nosaltres mateixos i el més trist és que aixó els hi ha funcionat fins ara.....o sigui que, fins que no tinguem un Estat Català no ens podem reclamar el que no disposem.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.