La ronda que finalment serà

"La Conca d'Òdena estarà unida al món". Amb aquestes paraules el president José Montilla inaugurava, el 2010, la ronda sud d'Igualada; un milionari projecte venut com a pal de paller per al futur estratègic de la Conca, cabdal per descongestionar el trànsit i engrescador per a la dinamització de la indústria. Però sis anys després, la crisi i una projecció desmesurada de les expectatives s'han encarregat de posar les coses a lloc: hi passen de mitjana uns 5.300 vehicles cada dia i (després de més de 37 milions d'euros) la Conca potser està més unida al món, però no precisament a través de la ronda sud.

Van haver de passar cinc anys per resoldre el nyap de la connexió amb Vilanova del Camí i a dia d'avui encara no hi ha unió directa amb Igualada. La setmana passada el conseller Josep Rull va anunciar que les obres per fer-la possible començaran a finals del 2017 o principis del 2018, per tant no serà fins vuit anys després de tallar-ne la cinta que la ronda sud d'Igualada es convertirà, relament, en la ronda sud d'Igualada. Evidentment del tram que incialment es va dibuixar per arribar a Jorba, ni parlar-ne. Aquesta carretera és un dels exemples anoiencs més representatius de les maneres de fer d'abans de la crisi. Estimacions generoses, possibilitats econòmiques i d'endeutament i confiança cega amb les comunicacions per al creixement. El fracàs es demostra amb les parcel·les buides dels polígons de l'entorn. I ara, quan les inversions són especialment preuades, caldran vuit milions d'euros més, asfaltar un quilòmetre més d'entorn i esperar dos anys, perquè aquesta via tingui una mica més de sentit, encara que sigui amb el nom.

Deixant de banda la pretensió d'unir al món, a la ronda sud li queda el repte de convertir-se en una opció real per pacificar el trànsit; però fins i tot en això serà un pedaç, almenys fins que no es resolgui la principal barrera per a vianants i cotxes: el pas a nivell.