I de sobte, Telechea és diputada

En el que sens dubte és, fins ara, per obra i gràcia del govern espanyol i el bloc 155, l''annus horribilis' de la democràcia a Catalunya des de la fi de la dictadura, una carambola convertirà -si cristal·litza el Govern- a Carolina Telechea (ERC) en la primera representant anoienca a una cambra estatal en un segle. És una bona notícia? És clar. Però hi ha molts 'peròs' enmig. Hi ha una història que s'allarga des del 20 de setembre amb escorcolls i intimidacions, amb la violència exercida contra els votants l'1 d'octubre, amb l'empresonament d'activistes i polítics catalans. I també els darrers mesos, amb unes eleccions forçades en les que l'aparell de l'Estat va deixar presentar unes persones a les que després ha tingut prou cura d'impedir per tots els mitjans que puguin exercir les magistratures per les que se'ls va votar. 

En un moment molt difícil, Carolina Telechea arriba al Congrés. És dos anys després de les eleccions espanyoles i és, si més no, estrany, ja que aquells comicis es feien quan els partits de Junts pel Sí havien parlat d'estar 18 mesos per assolir l'estat propi. Ha passat un any del termini i els catalans encara tenim diputats a Madrid i sembla que va per llarg. És una molt bona notícia per la comarca tenir diputada a Madrid, però l'independentisme oficial s'ha de fer mirar el discurs i l'estratègia, perquè la formació d'aquest Govern demostra una improvisació que fa riure si no fos perquè la situació fa plorar. Cinc anys parlant d'estructures d'estat i de terminis per acabar en mans dels jutges alemanys i havent de cridar a diputats i diputades a Madrid perquè facin de consellers. Sí, ja sabem que l'Estat espanyol és una vergonya i no se'n pot esperar res, però també cal que els bons posin alguna cosa més que fum.

La republicana serà la primera representant anoienca a Madrid el segle XXI, la primera també en quasi cent anys. La infrarepresentació de l'Anoia (cap representant entre els 350 diputats del Congrés en 40 anys, tampoc al Senat) ha estat una constant no només a Madrid, sinó també a Catalunya. Els darrers anys s'ha atenuat, amb Marc Castells com a vice-president de la Diputació o Alba Vergés ara a la Mesa del Parlament, de manera que es recupera l'influx dels anys 80 amb Antoni Dalmau. El fet és que a la Generalitat no hi ha hagut, però, cap conseller anoienc i la comarca ha estat l'aneguet lleig. Els darrers temps s'ha fet més palès amb la crisi, amb poques inversions i algunes de les que es van fer amb la pre-crisi, com la Ronda Sud, amb resultats ridículs. L'anada de Carolina Telechea a Madrid desprèn missatges molt positius i per a l'optimisme a la comarca: és una dona, en un moment que la reclamació d'equitat entre gèneres és més vigent que mai, i ella és una bona mostra de la capacitat integradora del sobiranisme, doncs prové dels àmbits federalistes. La seva vàlua i eficiència també són provades. Per fi tenim una diputada anoienca en democràcia. Tot i que amb consellers i activistes catalans a la presó, els nois d'Altsasu i altres empresonats també i el raper Valtònyc -per unes lletres- a punt d'¡ngressar, haurem de cercar un altre nom per aquest sistema polític de l'Espanya de 2018.