TORNAR
PUBLICITAT

Es veu que som penedesencs, de tota la vida

politica
Dilluns, 14 novembre 2016. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

Aquest 2016, moltes de les notícies que publiquem els mitjans comarcals són temes negatius (tancaments d'empreses, pèrdues humanes, efectes de la crisi econòmica). Hi ha altres novetats que transiten pels circuits polítics i no ens criden massa l'atenció. La població, que en alguns casos és més llesta que els seus governants, sap la importància que se li ha de donar. És el tema de les vegueries. Sembla que finalment, la comarca de l'Anoia -o el que en quedi, ja en parlarem- s'adscriurà a la vegueria Penedès. El clam per la vegueria Penedès és absolutament legítim. Un altre tema és perquè el Govern català i els partits han estat tants anys esbatussant-se per aquest tema. I més, si tothom admet ara que no es podrà parlar de vegueries fins que Catalunya sigui independent. No hauria estat més lògic posar els esforços en aquesta meta i quins mitjans seran necessaris, en comptes de pensar en les vegueries i com seran?

Seguint amb la tradició de començar la casa per la teulada, la Generalitat es va empescar set vegueries sense que hi hagués una presa de contacte amb el territori. Arribat el moment, les comarques del Penedès i -ja no tant- el Garraf van reclamar que volien la seva pròpia demarcació. L'única manera de fer-la viable i amb certa massa crítica era afegint un altre territori. Aquest va ser l'Anoia. 

Independentment que a la zona sud de la nostra comarca, de Capellades a la Llacuna, hi hagi més sintonia amb Vilafranca que amb Manresa o fins i tot Barcelona, el que ho ha capgirat tot ha estat el posicionament d'Igualada, o dels polítics d'Igualada. Recentment, Jordi Cuadras, en aquest mitjà, exposava que l'opció més lògica era estar al mateix ens que Barcelona. Si el posicionament d'Igualada a favor del Penedès és per assolir més delegacions, més serveis i més activitat econòmica -i ens en sortim- no es podrà posar cap 'però' en aquesta gestió. Molt més preocupant és que l'adhesió d'Igualada i l'Anoia al Penedès no ha estat 'motu proprio' sinó que no se li hagués ocorregut a ningú si des de Vilafranca no s'hagués 'seleccionat' a l'Anoia per fer embalum.

És així. No hi havia projecte propi d'on anar. La reclamació pro-Penedès, sigui o no una bona idea, no és un clam endògen, sinó del despertar d'alguns polítics igualadins per raons potser lloables de posicionament, però sense cap lògica històrica (des de 1381 Igualada i voltants han estat vinculades a Barcelona). Abans del debat de les vegueries, o del 2005 quan va començar la campanya, algun dels habitants de la Conca d'Òdena se sentia geogràficament del Penedès?

Els propers dies al Parlament es definirà la constitució de la vegueria (ja veurem quan s'aplica). No pot tardar la constitució també de l'àmbit territorial. S'informarà d'una vegada a l'anoienc mitjà de què pot significar això en la seva vida diària, en avantatges? Explicarà algú a un habitant de Copons o Montmaneu per què estan a la mateixa demarcació territorial que la turística Sitges, mentre que Veciana amb qui comparteixen la boira i el rigor de l'hivern passa a estar en una altra vegueria? 

El més important: per què no es consulta a la pròpia ciutadania anoienca -una vegada ben informada dels efectes- en quin àmbit territorial o vegueria vol ser? De moment, la broma del Penedès costa ja perdre quasi un terç de la comarca, al nord, entorn de Calaf, on sí que des de fa temps tenen les coses clares i el perquè.


4 Comentaris

M

Malrefiat

igualada

17 de novembre 2016.13:07h

Respondre

La pregunta es a qui o quins personatges benefcia aquest nyap? Colocar l´Anoia dins de le veguería de Vilafranca es només per ”fer bulto” i de passada agafar poder e influencia. Càrrecs i... Llegir més manegar plans urbanistics, et. etc. Res mes.

D

Daniel Vilarrúbias

Igualada

15 de novembre 2016.13:53h

Respondre

Cómpte Martí. Al marge de si l’editorial és o no tendenciós, hem de tenir clares vàries coses:

-Igualada no solament és al mig d’una conca geogràfica petita. Igualada era una propietat... Llegir més molt petita del monestir de Sant Cugat que, pel motiu que fos (segurament estar en una cruïlla de camins) va prosperar, i ho va fer amb quasi tanta força com Vilafranca, només que no era una creació comtal o una població de promoció reial.

-El que va passar -fins on jo sé- és que el 1233 l’Abat de Sant Cugat en donà la meitat al Rei Jaume I (crec que pel fet que ell no en podia garantir la jurisdicció ni l’ordre), establint-se un condomini reial i abacial el qual, tant aviat devia ser un escull i un cau de problemes com devia anar de conya per fer el que fan andorrans o aranesos: la puta i la ramoneta i anar tirant.

-El Privilegi de carreratge es va adquirir (3500 florins) per treure’s de sobre el malson constant que el rei es vengués la jurisdicció de la vila als feudals (Claramunt i sobretot Cardona) que collarien força més la gent a impostos o mals usos. La van encertar.

-Ignoro si fou en aquell moment que existia ja la vegueria del Penedès; en tot cas, quan es parla de vegueries ja es parla també de la sotsvegueria d’Igualada, perquè el poble era prou gran i prou allunyat d’un altre poble gran com per no subjugar-lo de bones a primeres. I amb l’expansió del XVIII-XIX i un augment de població espectacular entre 1790 i 1870 (que també fou clau per a cristal.litzar la nostra estimada festa major, actualment tant malparada) se la va donar partit judicial i notarial.

-Si es va fer aquesta sostvegueria, per alguna cosa seria, crec que ja aleshores era un afer de mal resoldre: Bisbat de Vic, comtat d’Osona i després Manresa, però ara es veu que tirem al Penedès. Barcelona? sí, però no sé si és ara que hem de solucionar la manca d’una comunicació fluïda; això s’hauria d’haver fet el 1870, i de fet ja es va intentar. Hi ha una memòria de l’Ajuntament demanant que el tren bcn-lleida passés per aquí enlloc de Manresa, però la onada de creixement la van parar els mateixos igualadins incendiant el famós ”vapor cremat” (allò del ”sóc un mussol y vaig tot sol”). No se’n van sortir. D’altra banda, per tenir bons trens i busos, cal una massa de població que no tenim. Potser si creixem com Sabadell i ens fem independents d’aquest llast que és Espanya...en podem parlar...

-Igualada ha de seguir lluitant, per descomptat, però té mala peça al teler. No és ningú per cridar més que Manresa o Vilafranca (tenim la indústria petada i elles no tant), no hem sabut cuidar coses singulars com la Festa Major o el Rec (en canvi, Berga, que té números per estar pitjor, almenys és mundialment famosa per una cosa, que prou coneixes). I no poden haver-hi 27 vegueries, que per això ja teníem les comarques. Es veu que són 7.

...quin merder tenim...

M

Martí Claret

Igualada

15 de novembre 2016.18:36h

No, hi havia la Vegueria del Penedès (de Vilafranca) a la que pertanyíem amb els privilegis que has enumerat. Sens dubte, teníem un grau d’independència bastant elevat.
I sí, la cosa... Llegir més està bastant difícil. Estem al mig del no-res i, de fet, ja en temps de vegueries la comarca estava més dividida de la que tindrem amb la VdP. No obstant, si existís, la conformarien mig milió de ciutadans i ciutadanes de Catalunya i, des del punt de vista de la gestió pública, són prou per merèixer beneficiar-se d’una forma més directa de la segona repartició de fons locals. Inclosos a Barcelona, el repartiment quedaria més difuminat. A part, tenim unes necessitats socials bastant diferents: l’Anoia té una densitat de població de 135,6 hab/Km ^2 per 1938,1 de l’AMB.


I sí... quin merder que tenim!

M

Martí Claret

Igualada

14 de novembre 2016.17:37h

Respondre

Cert, la sotsvegueria d’Igualada va formar part de la vegueria de Barcelona des de 1381; ara bé, no facis trampa, saps que abans ho era de Vilafranca (1233).

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.