Sabem el que volem?

Set anys després que l’anterior pla urbanístic posés el focus de la ciutat al Rec, l’Ajuntament d’Igualada ha mogut fitxa i ha proposat quelcom per al barri. Després de l’enrenou i disgust que va comportar la temptativa anterior, l’actual govern sembla que ha volgut veure les grans línies d’opinió i les possibilitats que hi ha per al Rec abans d’actuar. Ara, amb l’èxit de les botigues que dos cops a l’any porten unes 120.000 persones a Igualada i amb més activitat que mai gràcies al dinamisme que generen els nous negocis o entitats com La Bastida, el Rec és en boca de tothom i s’ha convertit en una zona amb prestigi i ganxo. Molts i moltes dels que s’encongien d’espatlles fa poc sobre la sort del barri se l’han posat a la boca. El Rec ara és moda, en més d’un sentit.

Del que proposin els despatxos d’arquitectes i els mateixos igualadins i igualadines en dependrà el futur del Rec, atenent al concurs de projectes que ara arrenca. I, amb tot, no sabem encara què pretén el govern (tampoc l’oposició té massa claredat) sobre el barri. Ha delegat la feina de pensar en la gent de fora i la decisió en un jurat que falta per veure quin component dels principals afectats –propietaris i veïns del Rec- tindrà. El concurs de projectes és imaginar, inventar, escoltar i combinar idees i plantejaments. La perspectiva en aquest cas és més que lloable. Però per salvar, millorar, repensar o el que vulgui fer amb el Rec s’ha de decidir i saber què s’hi vol fer. Si no es veuen les adoberies a llarg termini al barri, és bona idea que els projectes de futur tractin els usos mixtes? El futur d’Igualada se’l jugaran els igualadins i igualadines, no despatxos d’arquitectes. El “Que inventin ells” és perillós si volem ser líders d’alguna cosa. Entre decidir sense escoltar i ajornar decisions hi ha d’haver un terme mitjà. Esperem que l’Ajuntament el trobi. Ja sabem el que no volem per al Rec. Però sabem el que volem?