Dijous, 31/10/2013
513 lectures

Massa Reis i poc Nadal

Sí, sí, ja queda poc per Nadal! , i com que les col·laboracions en aquest mitjà són mensuals, volia aprofitar per anunciar-lo abans que ho faci el centre comercial de torn i ens evoqui de nou al consumisme desmesurat, perquè és Nadal, és costum, i és el que toca, gastar per gastar...

Perquè ja fa molts d’anys que no demano res als reis, (i no pas pel meu 'ramalasso' antimonàrquic), sinó perquè els reis no ens poden dur el que necessitem...oi?

No necessito res! Res que em puguin dur els reis mags evidentment...

Què necessiteu vosaltres? Teniu casa? Teniu feina? Teniu tres àpats diaris? Tens a la teva vora les persones que estimes? Doncs què necessiteu més?!

Necessitem comprar! I no sé quin serà el producte més comprat aquestes festes nadalenques...

Potser una pilota de fútbol (fabricada per les mans de nens esclavitzats a l'Índia) que algun pare regalarà al seu fill com una inversió de futur per veure si algun dia a cops de fotre patades a una pilota el xic esdevindrà un esportista d’elit, ric i famós?

Potser el regal més preuat serà un aparell d’aquests d’última generació, un aparell que fa fotos, vídeos, et connecta amb el món mundial i part de Portugal, i a més a més si et queda bateria (la qual conté materials extrets en zones en conflicte armat del sud del món) pots trucar!

I que demanarà la infanta Cristina als reis? (quin cacau! celebrar els reis a casa dels propis reis!), demanarà que el jutge no la imputi per lladre? O a potser demanarà que els súbdits no l’amputin (de coll en amunt)...

Bé, com que no puc competir amb els anuncis de “top-models” ni amb les mega-campanyes publicitàries amb les que ens atacaran pel carrer, la ràdio o televisió (és igual si té “tropocientas” polzades la pantalla plana i un so espatarrant), només aprofito per dir que per les xarxes “socials” i per allò que en diuen sentit comú, es reclama que si has de comprar quelcom perquè el compromís és inevitable (un sabó per la iaia, una bufanda per l’avi, un llibre per les criatures, un bolígraf per la mare o una paella pel pare...) a part de que el regal no tingui connotacions sexistes ni bèl·liques (allò de les nines per les nenes i els cotxes pels nens ja cansa no?!) aprofitem i afavorim l’economia local (sí sí! La d’aquí millor, no?!) Comprem productes fabricats a casa nostra (a 100km com a molt!) roba i complements de joves dissenyadors que tallen, cusen i desfilen; al ceramista que fa rajoles i cassoles, l’artesà que fa filigranes per grans i xics, al jove artista que amb els cinc sentits fa volar la imaginació, o aquells que fan sabons i ungüents naturals, torrons casolans i melmelades per llepar-te els dits...

Perquè si una cosa bona té el Nadal, (i no costa ni un euro), és que per Nadal, cada ovella al seu corral!

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.