Dimecres, 29/6/2016
588 lectures

Sondejos i altres ficcions

Em declaro súperfan del lapse de temps que transcorre entre els sondejos a peu d’urna (just  després de tancar les meses a les vuit del vespre) i l’arribada dels primers resultats (a les nou tocades). És un intermedi màgic en què la ficció esdevé notícia i tot, per inversemblant que sigui, acapara l’atenció de polítics, analistes i espectadors. Els sondejos són un nou gènere de periodisme, més proper a la ciència-ficció que a la ciència de la informació, que té llicència per mentir. Se sap d’antuvi que allò és farsa, que després caurà el teló i amb ell les màscares, però per uns instants s’hi dóna vernís de realisme i tots juguem a pensar què hauria passat si no hagués passat el que en realitat ha passat. Sublim.

Ve a ser com el dia dels innocents (28 de desembre), quan els mitjans de comunicació s’atorguen el beneplàcit de mentir; o com algunes de les serps d’estiu que publiquen els diaris després de trencar les noticies de tant estirar-les (se non è vero, è ben trovato); o com els vaticinis dels fitxatges futbolers a l’agost, que si l’encerten, l’endevinen. El fumut de les excepcions és que cada cop siguin més regla;  com deia aquell, que  la realitat no t’espatlli un bon titular.

Diumenge, a l’hora màgica (de vuit a nou) es pronosticava la baixada del PP (117-121); Podem assolia sobrat l’amanit ‘sorpasso’ (91-95); el PSOE es resignava a un pòdium de bronze (81-85); Ciutadans s’esmicolava en mil bocis (26-30); ERC es disparava (11-12), i Convergència es desfeia com un terròs de sucre (5). Per una estona, es guillotinaven els caps de Rajoy, Sánchez i, qui sap si el del mateix Rivera; el brexit passava de puntetes per damunt de les eleccions espanyoles; el referèndum català agafava una bona embranzida, i la igualadina Carolina Telechea (ERC) esdevenia la primera diputada anoienca a Madrid.  

Però, com deia Sòfocles, “una mentida mai viu fins a fer-se vella” i, en aquest cas, tocades les nou, la Ventafocs abandonava el ball a cuita-corrents, deixant el príncep amb un pam de nas i una sabateta de cristall desaparellada, la carrossa es tornava carbassa, els cavalls, ratolins i el xofer, rata. És a dir, el corrupte PP ampliava la majoria; el pitjor PSOE treia pit; el millor Podem l’amagava; Ciutadans s’espinyava, però no tant; ERC mantenia el seu ‘sorpasso’ català, però no l’ampliava; Convergència salvava els mobles; el brexit feia de bromur contra Podem; el referèndum entrava en via morta, i Igualada haurà d’esperar.

Però... va ser prou maco mentre va durar, oi?

 

Altres articles de Xavier Ribera

1 Comentaris

A

Antoni

Igualada

30 de juny 2016.01:44h

Respondre

Diu Sr Ribera ” Va ser prou maco mentre va durar, oi?”
Doncs suposo que depèn de la ideologia de cadascú. Hi ha gent que va tenir mal d’estòmac a les vuit del vespre i més tard segurament... Llegir més li va passar una mica, tot i que segurament no del tot....

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.