Dimecres, 15/8/2018
3090 lectures

Aquest cop, agafem el tren

Entre capbussada i capbussada els fills fan els quaderns d’estiu, i crec que els hi va força bé perquè quan tornen a l’escola, al setembre, no els sona tot a desconegut o oblidat. I llegint el diari, vaig veure una noticia que ens adverteix (a tots) que nosaltres també hauríem de fer els deures a Igualada i a la comarca: El PIB de l'Anoia segueix quasi 30 punts per sota del català.

No podem deixar escapar cap més tren. Som la capital de la comarca i hem d’exercir de ciutat tractora per revertir aquesta situació de fragilitat. El nostre entorn proper s’està preparant i adaptant per reforçar-se i encara el seu futur. Les ciutats similars a nosaltres s’estan transformant, modernitzant.

Tanmateix, a Igualada no està passant. No s’estan afrontant els reptes, encarant d’una manera valenta els problemes i les necessitats de futur. A vegades, de fet, es cau amb una autocomplaença molt insistent. I això no es fa per tapar els problemes que tenim sinó per tapar l’absència de solucions a aquests problemes. Necessitem un projecte de ciutat de present i de futur. Un full de ruta. Traçar el camí, cap a on estem anant i a on volem anar, com hem d’encarar els reptes de ciutat, com ha de ser la Igualada dels propers anys. I això vol dir planificar, per exemple, la mobilitat de la ciutat, o repensar espais i usos. Quins nous eixos urbans calen, o com afrontem l’actualització del parc edificat, com transformem el barri del Rec, com completem l’obertura al riu, com ens entrelliguem en els municipis del voltant... Un govern que pretengui fer avançar, evolucionar, modernitzar la ciutat, ha d’encarar aquests aspectes.

I alhora que planifiquem la ciutat i el futur, hem de tenir també present la Igualada de les i per les persones.

1. Som la ciutat mitjana amb els impostos més alts de Catalunya. És molt important pagar impostos, i n’hi ha d’haver per precisament poder tenir els serveis que mereixem. Però realment hi ha una relació proporcional entre el que paguem i el que rebem?

2. Hem de millorar, sense cap mena de dubte, la neteja i l’estat dels carrers, un problema que fa anys que dura  i que castiga a moltes zones d’Igualada.

3. L’habitatge va ser, i tots ho recordem molt bé, un immens problema fa anys. L’he viscut com a arquitecte. El preu de lloguer i compra a Barcelona i a l’àrea metropolitana s’ha disparat, i a Igualada ha pujat el lloguer del m2 un 20% en 2 anys. És un problema evident, cal reformar habitatge existent i ampliar el parc d’habitatge públic per joves i gent que ho necessiti. I amb urgència.

4. El futur de la ciutat són les i els joves i els hi hem de poder oferir una ciutat d’oportunitats. Una ciutat on hi puguin treballar i viure de manera digne.

5. I això passa, també, per estar ben connectats a Barcelona i comarques properes. Sense falses promeses, com cada cop que hi ha eleccions. De fet, no calen ni promeses, només el compromís inequívoc de tots (i tots vol dir tots) de desbloquejar la pèssima qualitat de transport públic de la nostra ciutat. El tren, de manera molt gràfica, i el bus amb un servei indecent. Necessitem un tren ràpid i cada vegada el necessitarem més. Aquesta ha de ser una bandera unànime i transversal de la ciutat.

6. I per tant, fer possible la reactivació econòmica de la ciutat. Més ocupació, de millor qualitat, amb un comerç més fort i adaptant-nos a les necessitats existents. Hem d’atreure a les empreses, enfortir les pimes que ja tenim i reforçar el comerç local. En definitiva, tenir una ciutat amb més i millors serveis, actualitzada i preparada per encarar el futur, i això la transformarà també en una bona ciutat on crear ocupació.

I insisteixo, aquests deures els hem de fer molts. És també responsabilitat d’Esquerra, com a primer partit de l’oposició, i meva, atès que en sóc regidor i recentment escollit candidat, crear una alternativa que pugui generar la passa endavant que cal a Igualada.

Hem de pensar, dibuixar i construir les solucions per afrontar els reptes, transformar la ciutat i preparar-la pels propers anys. Tenim la responsabilitat de construir una alternativa per la ciutat. Aquesta vegada, hem d’agafar el tren.

4 Comentaris

R

RO

22 d'agost 2018.13:44h

Respondre

Si noi tens raó. Igualada es troba al mig del ’Mar de los Sargazos’, envoltada pertot arreu però connectada amb ningú. La A-II, el bus, el carrilet (es triga el mateix d’Igualada a BCN que... Llegir més de Ripoll a BCN), la c-37 tant si vas a Manresa com a Vilafranca, Lleida ens queda tant lluny (amb bus) com si for Mordor...
Avui he passat per la Rambla Nova i m’he trobat al menys amb 4 cartells nous de ”es lloga”. I anar fent...

E

Eduard Ruiz

Igualada

20 d'agost 2018.09:15h

Respondre

Enric, val ha dir que has sabut captar la meva atenció, malgrat el sopor de l’estiu, entre capbussada i capbussada, pel títol del teu article, que no em quadrava gens amb el teu tarannà... Llegir més (pel que jo conec):

Com podies recomanar agafar un tren per anar a Barcelona que va a 35 km / h. (60 km. en 1 h. 45 min.) ? En un primer moment he pensat que era degut als reiterats problemes de “L’Hispano”

Aclarida la “metàfora” (o era un recurs del nou “màrqueting polític” per atreure l’atenció ??) i llegit el contingut, estic molt d’acord que des de l’Ajuntament d’Igualada s’ha de liderar unes accions de llarga abast perquè, amb la col.laboració de tots els agents implicats (polítics, empresarial, sindicals, professionals, socials, etc), de la ciutat i de la comarca, per revertir el fet de que El PIB de l’Anoia segueix quasi 30 punts per sota del català.

Com deia fa uns dies la comentar l’esmentada noticia en aquest diar, les dades aportades son coherents amb els resultats de l’estudi “Índex ADEPG-FEPG 2017 de competitivitat territorial” publicat per la Federacióó Empresarial del Gran Penedès (Garraf, Alt i Baix Penedès).

Pel que fa a l’Anoia, revela que tres la caiguda constant de l’índex “General” (tres analitzar 45 factors de competitivitat), des de la posició 14 (2003) a la 25 del ranquing (2014) de les 41 comarques, darrerament es va iniciar una recuperació a posicions més favorables 22 (2015) i 18 (2016).

Una competitivitat territorial en la què té un pes elevat la competivitats industrial, que l’Anoia ha anat perdent, per la qual cosa es requereix potenciar els “factors de producción”, interns i externs, amb la complicitat de tots els agents implicats (polítics, empresarial, sindicals, professionals, socials, etc).

Posava a tall d’exemple, la previsió per l’ EIX DIAGONAL, entre Manresa – Igualada – Vilafranca, majoritariament amb trams 2 X 1, que hipotecaria la competivitat de l’Anoia, durant dècades, per INSUFICIENT I PERILLOSA.

I mentres les múltiples plataformes PRO VEGUERIA DEL PENEDÉS (en la qual ens han inclós donant l’esquena a la Catalunya Central) defensen “l’identitat agrícola” del Penedés, qui lidera i defensa, amb la mateixa convicció i vehemència “l’identitat industrial” de l’Anoia, que ha sofet una important devallada en els darrers anys ?

Es tracta de temes de llarga abast que crec requeririen un CONSENS I PACTE ampli, inicialment per part de totes les forces polítiques. Des de ERC, estariau disposata a iniciar un procés d’aquest tipus ??

J

Jordi

Igualada

20 d'agost 2018.09:14h

Respondre

Al peu de l’article hi falta la signatura per entendre millor l’article, el qual comparteixo en molts aspectes, però crec que queèticament la gent ha de tebnir clar qui, què i perquè... Llegir més s’escriu yun article.

Per si de cas la poso jo:

Enric Conill
Candidat i cap de llista per ERC a les properes eleccions municipals 2019

R

RO

22 d'agost 2018.13:47h

El que s’ha de tenir clar son les mancances endèmiques. I que ho resogui mani qui mani. Si és d’ERC, doncs d’ERC. I què?

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.