ANOIA 2028. Paulina Jordán: "El coneixement i la formació serà constant. Sempre haurem de formar-nos"

Ara mateix, les empreses de l'Anoia s'han adaptat bé a les noves tecnologies? Hi ha un desavantatge competitiu respecte a les que es troben a Barcelona?

L'Anoia ha canviat brutalment la línia empresarial (per esforç i visió de les persones) i ara mateix aquí hi ha empreses interessants en l'àmbit tecnològic. Això és una cosa a tenir en compte pel tema de la formació que oferim a la mateixa comarca. No crec que estiguem en desavantatge en relació a ningú. Crec que recorrem un camí distintiu, diferent i amb un ritme propi marcat. Aquí per exemple hi ha una de les empreses d'ecommerce més potents d'Europa i la fàbrica de sabates d'una marca que està de moda. És a dir, estem en un moment d'innovació interessant. Però és un camí nou i diferent d'aquells als quals ens agrada vendre'ns com a "teixit empresarial igualadí".

I els professionals, tenen la formació correcta? És atractiu per a ells seguir a la comarca?

Veus, aquí el tema és un altre. És molt interessant viure a l'Anoia. La nostra ubicació és fantàstica en relació a altres ciutats més "famoses". Ara mateix viure a Barcelona no és viable per a una família, per exemple. Qualsevol poble de la comarca pot oferir una qualitat de vida important. Podríem ser un punt important per a quedar-te o tornar a la comarca si tinguéssim unes connexions "normals" amb Barcelona i la resta de les ciutats de Catalunya. No ho tenim i hem de ser conscients d'això. La formació professional ara mateix a la comarca no és la que necessitem. Es veu que dir-ho no es veu bé o no està de moda (encara que és un tema que es parla, però es veu malament reconèixer-ho públicament). És a dir, els nostres joves en una gran majoria estudien fora però hi ha una edat en què tornen. I això hem de millorar-ho. És el nostre repte

El món digital a l'Anoia del 2028: poden estar ben posicionades les empreses de la comarca i la seva marca, d'aquí a deu anys, respecte altres territoris, més ben comunicats?

La resposta és Sí. És clar que sí. Però hem de ser conscients que el món empresarial comarcal del 2028 no tindrà res a veure amb el que hi ha avui dia. Som conscients d'això? Doncs el futur serà brillant. Per què ho dic? Perquè tenim ara mateix uns empresaris i unes empreses encara en els seus inicis que ens estan donant moltíssimes alegries. Els alumnes d'avui parlen més idiomes i no tenen cap prejudici de sortir de la comarca, viatjar, buscar-se la vida i aprendre, estudien diferents carreres i volen començar la seva pròpia empresa en diferents àmbits. Res a veure amb el que s'ha fet fins ara. És a dir, d'aquí 10 anys serà nou, emocionant, motivador però sobretot, nou.

Quins àmbits de les noves tecnologies s'han de potenciar a l'Anoia per afrontar aquests reptes pèr al futur més proper?

Aquí voldria fer un incís. Hauríem d'escoltar més grups empresarials com TicAnoia, per exemple. Tota la tecnologia, tota la innovació i tota la formació en serveis és i hauria de ser la nostra principal obsessió. No tots poden ser tecnològics. Però podem tenir una sèrie d'eixos que ens permetin ser punters en àrees estratègiques. La dels serveis i les TIC estic segura que ens poden donar moltíssimes alegries. Però escoltem més els empresaris i els joves. Menys politiqueig, solucions rares i més visió global.

I els treballadors i treballadores, quines condicions i coneixements hauran de tenir?

Els treballadors d'aquest segle han de tenir un coneixement fonamental i és el que més costa. El coneixement i la formació serà constant. Sempre haurem de formar-nos. Això costa d'entendre quan fas una feina i ja estàs còmode. No ens agrada aquesta idea. Doncs aquesta és la condició bàsica. Els coneixements que han de tenir els treballadors i no en el futur, sinó ara. És la formació constant. L'aprenentatge permanent en diferents àrees, serà l'únic que ens garantirà no caure del carril de les oportunitats de tenir feina. Canvi de mentalitat en l'àmbit individual perquè el col·lectiu sigui productiu. I aquest és el problema principal perquè no ens agrada pensar que tot canvia i canviarà constantment.