TORNAR
PUBLICITAT

ANOIA 2028. Toni Olivé: "Qui marxa fora a estudiar ja no torna a l'Anoia a treballar"

Una mirada al futur de l’Anoia en l’àmbit econòmic

economia
Divendres, 28 desembre 2018. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Per l'edició especial dels deu anys de l'Anoiadiari, s'ha contactat amb deu persones anoienques de deu àmbits diferents per fer una radiografia actual i apuntar possibles escenaris de futur. En el cas de l'àmbit econòmic, entrevistem al professor universitari i empresari Toni Olivé.

Quin panorama ha deixat la recessió del 2008 a la comarca? Com ha quedat la comarca el 2018 i quin panorama tenen els sectors productius?

Hi ha dues estadístiques força reveladores. El PIB és la riquesa generada per les empreses d'un territori. La renda familiar disponible és la quantitat que les persones del territori poden destinar a consumir, independentment de si treballen al territori o fora. Aquests dos indicadors es poden calcular per habitant i els de l'Anoia es poden comparar amb la mitjana catalana (100%). El 2015 el PIB per habitant de l'Anoia va ser del 88,5% (del 90,7% el 2008 i del 91,3% el 2000). El 2015 la renda familiar disponible per habitant de l'Anoia va ser del 72,5% (del 79,6% el 2008 i del 83,3% el 2001).

Per tant, tant en riquesa generada com en renda disponible estem força per sota de la mitjana catalana i estem avui pitjor que el 2008 i pitjor que fa gairebé vint anys. Fins i tot els anys de bonança van suposar per a l'Anoia un retrocés, accentuat els anys de la crisi. Generem menys riquesa que la mitjana dels catalans i som menys rics (més pobres) que la mitjana dels catalans. I la bretxa s'ha accentuat. Els sectors productius de l'Anoia s'han comportat de manera diversa. Alguns com el metall, les arts gràfiques o el paper s'han mantingut; d'altres, com la construcció, s'han paralitzat.

Els dos sectors tradicionals de l'economia de l'Anoia, el tèxtil i la pell, han perdut pes. D'altres sectors com l'agricultura o el turisme són inexistents. Sorprenentment, els serveis són el sector amb més creixement de l'atur registrat, que ha passat de 2.143 persones el 2005 a 5.130 el 2017. En canvi, en el mateix període l'atur registrat a la indústria ha passat de 2.062 persones a 1.533. Per tant, cada vegada hi ha més persones que manifesten pertànyer al sector serveis i que no troben feina en les empreses d'aquest sector. Els esforços per dinamitzar l'economia a través de noves infraestructures, com l'Aeroport Corporatiu i el Parc Motor, han fracassat. I almenys fins avui no han tingut èxit les accions per atraure empreses industrials i logístiques als polígons de l'Anoia. Un fenomen curiós, i que caldria estudiar, és que fins fa deu anys l'empresariat igualadí havia estat capaç de reinventar-se cada vegada que un subsector desapareixia o un producte concret es deixava de fabricar. Així, el gènere de punt va substituir els teixits. Aquest patró no s'ha reproduït en els darrers anys. Aquest fenomen va lligat a un altre fenomen, el de les generacions d'empresaris igualadins que han forjat empreses que han estat referents fora de la comarca. El darrer esclat d'aquest esperit emprenedor es va produir als anys cinquanta i seixanta, amb cognoms, empreses i marques que tots tenim al cap.

Som una comarca desafavorida? Quines opcions hi ha la propera dècada perquè l'economia i el nivell de vida dels anoiencs millori?

Som una comarca que no s'ha diversificat industrialment, que durant dècades ha refiat de dos sectors en retrocés, i que en els darrers anys no ha impulsat prou noves activitats industrials. Alhora, és una comarca que té dificultats per trobar determinat talent al territori i per atraure'l de fora. És el cas dels informàtics. L'Anoia sempre havia estat una comarca importadora de talent. Molts directius i tècnics de fora van venir a viure i treballar en empreses punteres de l'Anoia. En canvi, ara som una comarca "expulsora" de talent: qui marxa fora a estudiar ja no torna a l'Anoia a treballar. Tampoc no tenim gaire opcions: atraure empreses de fora i fer que reneixi l'esperit emprenedor dels anys cinquanta i seixanta. Caldria analitzar per què no han vingut empreses industrials de fora. Només revertirem la situació de no-èxit esbrinant-ne els motius (hi tenen a veure la dimensió de les parcel·les disponibles, o la voluntat dels propietaris o entrebancs de tipus administratiu?). Pel que fa a l'esperit emprenedor, no solament cal frenar l'èxode de talent sinó també atraure a l'Anoia persones que s'hi vulguin establir i que decideixin a més generar activitat econòmica a la comarca.

Com serà l'economia a l'Anoia el 2028?

No tinc la bola de vida. Només puc apuntar algunes tendències: els sectors industrials que han sobreviscut a la crisi es mantindran, els sectors tradicionals esdevindran residuals, els sectors emergents (software) es consolidaran, sectors nous vinculats a l'economia del coneixement (indústria 4.0, indústries culturals, etc.) apareixeran amb més o menys força...

Hi ha alguna tendència que ens permeti pensar com viuran i com treballaran els anoiencs d'aquí a deu anys?

Tampoc no tinc la bola de vida. Tendències: continuaran augmentant les bretxes respecte a la mitjana catalana, es crearà una nova bretxa entre els que treballin en sectors emergents i els que treballin en sectors madurs, hi haurà molta gent que viurà a la comarca i treballarà fora, no necessàriament amb bons salaris, empitjorarà la situació laboral de les persones amb poca qualificació professional...

Quines novetats hi pot haver i què pot quedar de l'actual estructura productiva? Quins seran els motors de l'economia a l'Anoia d'aquí 10 anys?

M'agradaria pensar que finalment serem capaços d'omplir les parcel·les buides dels polígons industrials, que sorgirà amb força una economia social i solidària que avui és gairebé marginal, que tornarem a ser referents fora de la comarca en alguna cosa productiva. I, finalment, que hi haurà alguna sorpresa agradable (segurament, ningú no havia previst que seríem un referent europeu en globus d'aire calent).


5 Comentaris

a

antoni

igualada

4 de gener 2019.22:46h

Respondre

us oblideu dels 16.000 milions o 7.000 milions ara amb la fuga d’empreses que ens espolia Escanya cada any. podríem tenir infrastructures molt millors i poder sentar més bé les bases per... Llegir més créixer.

tampoc tot és créixer, es tracta de repartir millor i generar feina, que passaria si tots els subsidiats es dediquessin a arreglar els boscos, o cuidar gent gran o malats o fer de cuiners o monitors de menjador a les escoles? no aniríem millor, i ells seguirien cobrant subsidi i potser una mica més??

molt complicat tot d’analitzar, ara bé, els diners hi són, l’únic que marxen i no tornen, al país basc no ho tenen així i van prou bé !!!!

E

Eduard Ruiz

Igualada

2 de gener 2019.09:27h

Respondre

Un interessant anàlisi, i diagnostic, de l’Anoia. Demolidor, lluny de l’habitual optimisme “oficial”

Per un altre banda ratifica altres resultats d’estudis de altres entitats ... Llegir més que comparen la situació entre comarques:

IDESCAT: És la tercera comarca amb menys PIB de la demarcació de Barcelona (http://anoiadiari.cat/economia/pib-anoia-segueix-quasi-30-punts-del-catala/)

FEDERACIÓ EMPRESARIAL DEL GRAN PENEDÈS, “Índex ADEPG-FEPG 2017 de competitivitat territorial” Pel que fa a l’Anoia, revela que tras la caiguda constant de l’índex “General” (tres analitzar 45 factors de competitivitat), des de la posició 14 (2003) a la 25 del ranquing (2014) de les 41 comarques, darrerament es va iniciar una recuperació a posicions més favorables 22 (2015) i 18 (2016). (http://www.fegp.cat/cat/indicadors_adeg.php)

En definitiva, una competitivitat territorial en la què té un pes elevat la competivitats industrial, que l’Anoia ha anat perdent, per la qual cosa, per redressar la situación es requereix la complicitat de tots els agents implicats (polítics, empresarial, sindicals, professionals, socials, etc) per potenciar els diversos “factors de producción”, interns i externs.

Recordem que en un escenari que es parla molt de la trasnformació digital cap a l’indústria 4.0, quan moltes empreses, particularment les PIMES, encara no han assolit ni el nivell de la 3.0, iniciat fa més de 40 anys.

Un nou escenari en el qual no será suficient en invertir en recursos tecnològics connectats i sistemas informatitzats integrats (en bona mesura ja disponibles en el mercat), però que prèviament requereix de una estrategia per superar les mancances en sistemas de gestió i organitzatius i de “cultura empresarial” (que sovint no es tenen prou en compte) que les recolzin per la seva aplicació eficiente, rendible i competitiva.

J

Josep Mª

1 de gener 2019.22:00h

Respondre

Tot sovint fem valoracions de l’activitat que es desenvolupa en un territori, tan sols tenint en compte el PIB o d’altres indicadors econòmics importants que ens indiquen la incidència en... Llegir més l’economia. Crec que hi ha activitats que el valor que generen va més enllà de l’economia i que esdevenen estratègiques: que vertebren i fixen persones, que ens proporcionen productes de qualitat i proximitat i a més tenen un marcat caràcter mediambiental creant espais on ens permeten gaudir-ne en el nostre temps lliure. Crec que som moltes les persones que ens agrada veure el territori endreçat i cuidat. Aquesta activitat desconeguda i que, en alguns casos, passa inadvertida i la descriuen com a inexistent a la nostra comarca, és l’activitat agrícola i ramadera, que a més forma part d’una de les primeres fonts de riquesa i llocs de treball d’aquest país.

R

Rosa Maria Pont Dalmau

Igualada

1 de gener 2019.21:53h

Respondre

Trobo totalament absurda la frase de Toni Oliver en aquest titular ja que crec que passa just el contrari, si tothom estudi a l’Anoia saturem el mercat de unes determinades titulacions, las que es... Llegir més fan i la gent per no estudiar uns anys fora ha de marxar despres a treballar fora per molts anys
Crec molt mes interesant viure l’experiencia de fer uns estudis uviversitaris que realment agradin i no perque els fan a la comarca, viure aquesta experiencia i despres tens mes possibilitats de treballar a la teva comarca

J

Josep

Igd

28 de desembre 2018.10:51h

Respondre

Ja fa uns quants anys q es parla de la revolució del coneixement com a motor de l’activitat econòmica. A la comarca tenim joves ben preparats. Què diuen les estadístiques? Estem per sobre o per... Llegir més sota la mitjana catalana? El futur deu estar en les seves mans i no pas en les polítiques de fer i intentar omplir el territori de magatzems. Si s’ha de sortir a buscar inversions s’hauria d’anar a buscar finançament perquè aquests talent pogues fructificar en activitat econòmica al territori. Curiosament de tots aquests joves arquitectes, metges, geògrafs, publicistes, periodistes, químics, biòlegs, juristes, politòlegs, informàtics, enginyers, ambientòlegs, sociòlegs, biotecnòlegs, filòlegs, músics, ... que han de forjar el futur econòmic de la comarca no en conec a cap que aspiri a posar i portar magatzems. Qui aposta per la logística des dels despatxos deu tenir al cap altres intencions i no pas sentar les bases per la recuperació econòmica.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic