TORNAR
PUBLICITAT

Antònia Andúgar: "Com a mercat, la Mostra és l’esdeveniment més important de compra-venda d’espectacles a Catalunya”

Directora de l’Àrea de Mercats de l’Institut de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya

cultura
Dissabte, 1 abril 2017. 03:00. Toni Cortès Minguet.

La Mostra d’Igualada és un dels 6 mercats estratègics d’arts escèniques i de música a Catalunya. Com a “mercats” quin paper tenen en la dinamització professional del sector?

El Departament de Cultura ha dut a terme durant els darrers anys una intensa tasca d’harmonització i coordinació dels principals mercats de les arts escèniques i de la música, el que en diem arts en viu, a Catalunya, conscient del seu paper estratègic com a espais d’exhibició i de contractació, de trobada i d’intercanvi, d’esdeveniments que ajuden els professionals a copsar les tendències artístiques i com aquestes van canviant, com a punts d’encontre que permetin els contactes professionals personalitzats. 

 

Quina funció estratègica tenen en l’àmbit de la creació de nous públics?

Aquestes cites culturals són essencials per estimular els hàbits culturals. Any rere any, la Mostra ha de cercar nous models de demanda i estar atenta als canvis en la manera de gaudir la cultura. Així mateix, ha de detectar els no públics i els públics potencials per captar-ne l’atenció.  I paral·lelament, ha d’estar pendent del seus públics habituals per fidelitzar-los.

Un altre objectiu dels mercats és atendre la diversitat de públics de forma inclusiva. A la Mostra tenim dos exemples: Per una banda, presenta una programació especialitzada per a joves en un espai singular com l’Escorxador i que compta amb la implicació dels joves des de l’inici. Per l’altra, a la programació trobem una companyia formada per actors amb diversitat funcional com és la Cia Pot teatre. Es fa una tasca de dinamització i de treball de creació de públics amb nous models d’organització, implicant joves, escoles, biblioteques, comerciants i generant noves dinàmiques on els usuaris participen de les propostes culturals.

 

Per què aquestes 6 fires? Quins criteris es van seguir: sectorials, territorials? 

Els sis mercats estratègics responen a diversos criteris. Per una banda, tres d’aquests mercats cobreixen sectors culturals que compten, des del Departament de Cultura, amb un pla estratègic específic per al seu desenvolupament: La Mostra d’Igualada per al teatre infantil i juvenil, Sismògraf d’Olot per a la dansa, i Trapezi per al circ. Els altres tres mercats són iniciatives amb una trajectòria consolidada i, de forma continuada, amb una forta implicació del departament de Cultura, alhora que atenen altres sectors culturals: FiraTàrrega per a les arts de carrer, Mercat de Música Viva de Vic per a la música, i Fira Mediterrània de Manresa per a la cultura d’arrel tradicional i popular. A banda de cobrir diferents sectors culturals, aquests mercats també responen a una estratègia d’equilibri territorial, en estar distribuïts entre diferents demarcacions.

 

Un dels objectius d’aquestes fires en els darrers anys és el de la internacionalització. Estan en el bon camí?

Per a aquets mercats la internacionalització és important, és clar, però no en tots els casos esdevé un objectiu que s’ha de prioritzar de la mateixa manera. Internacionalitzar-se és un camí de doble recorregut. Si vols vendre fora has d’estar disposat a comprar fora. Això es tradueix en els mercats estratègics que, aproximadament, un 50 de la producció que s’hi exhibeix és catalana, un 25% de les resta de l’Estat espanyol i un 50% internacional.

Però si anem al detall, cada mercat té les seves pròpies característiques, història i tradició. FiraTàrrega és un mercat d’arts de carrer, el que sovint vol dir que són espectacles sense text, més fàcilment “exportables”, amb 38 anys de trajectòria i un equip humà al capdavant consolidat que treballa des de fa molts anys, dècades diria jo, amb mirada internacional. La Mostra està consagrada a les arts escèniques per a públic infantil i juvenil, que tradicionalment s’ha produït i exhibit en català. A poc a poc la Mostra es va obrint a nous mercats i estem contents de com s’està fent. Sense presses però de forma ferma. N’estem contents.

 

Aquestes ciutats (Manresa, Vic, Olot, Reus, Tàrrega i Igualada), esdevenen “capitals” culturals. Què representa per a una ciutat, en aquest cas la nostra, Igualada, formar part d’aquest mapa?

Aquesta pregunta potser la podria respondre millor l’Ajuntament, que tindrà les seves dades, o el mateixos igualadins, que deuen tenir les seves percepcions. Els sis mercats estratègics de Catalunya tenen moltes vessants. A banda del seu aspecte com a “mercat” de les arts en viu del que estem parlant en aquesta entrevista, els mercats estratègics són una gran festa que repercuteix, i molt, en la ciutat que l’acull. Ens dóna a tots l’oportunitat de conèixer les produccions més recents, ens permet veure els treballs d’artistes internacionals, el que ens fa créixer com a professionals i com a públic. Tenen altres aspectes tant o més importants: des de consideracions de reequilibri territorial a l’impacte econòmic que aquests esdeveniments tenen en el territori. Tenim estudis que ens diuen, per exemple, que de cada euro “públic” que s’inverteix en una fira se’n generen 7 € revertits en la ciutat i la seva àrea d’influència més immediata. No tenim dades concretes referides Igualada, però només cal veure com s’omplen els carrers, restaurants, botigues, hotels durant aquell cap de setmana per entendre que hi ha repercussions positives per a tothom.

En aquest sentit, els vincles amb les institucions i entitats locals deu ser important.

La col·laboració amb les institucions locals és imprescindible per fer realitat aquests mercats estratègics. A banda del finançament, en el qual els diferents ajuntaments implicats participen al costat del departament de Cultura, les institucions i entitats locals són les que coneixen de més a prop la realitat de cada població i poden ajudar a definir unes línies de treball més ajustades a cada circumstància. Amb cada fira es realitzen de forma regular reunions de treball i comissions de seguiment en les quals participen representants del departament de Cultura, els responsables artístics i gerencials del mercat i els regidors i tècnics responsables per part de l’ajuntament respectiu. Aquestes trobades permeten de forma coordinada avaluar les actuacions realitzades i consensuar les línies de treball futures. A més a més, s’estableix també un diàleg continuat, a través de les associacions representatives, amb els diferents sectors professionals del món de la cultura per fer-los partícips en la definició d’aquests mercats que, en definitiva, han estat creats per atendre les seves necessitats.     

 

Des de l’ICEC, quina valoració féu d’aquesta tasca que s’està fent en els darrers anys amb aquesta coordinació dels mercats estratègics?

El balanç de la feina realitzada aquests últims anys és molt positiva. La definició del paper dels mercats estratègics ha permès aconseguir una millor coordinació entre ells, alhora que permetia aconseguir una major visibilitat al seu paper destacat en el teixit cultural català. A més, tot mantenint la personalitat singular de cada mercat, s’han pogut crear unes sinèrgies que permeten optimitzar els recursos públics i compartir bones pràctiques que són profitoses per a tots ells.

 

Quin paper té la Mostra dins aquest mapa de mercats? Quins són els reptes més importants?

La peculiaritat de la Mostra és que treballa amb un segment de població atenent a la seva edat, no pas amb un sector (teatre, dansa, circ...). Com a mercat, La Mostra és l’esdeveniment més important de compra-venda d’espectacles produïts a Catalunya per a tots públics. El 72% dels professionals acreditats van a la Mostra amb intenció de comprar, segons les dades amb què treballem. També hi van per altres raons, és clar: per relacionar-e amb altres companys de professió, per estar al dia de les produccions que s’estan fent,... però la principal raó és per comprar i nodrir les programacions artístiques dels espais escènics dels quals en són responsables. Aquest és i ha de ser el seu paper més important. El repte de futur és seguir apostant per la internacionalització, que és un camí de molt llarg recorregut. Hem de treballar aquest aspecte sense pressions, sense presses i sense oblidar que el mercat català és el prioritari, però que vivim en un món global.

 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic