TORNAR
PUBLICITAT

Armand Monleón: "M'agrada aquest Dakar, torna a la seva essència"

Entrevistem Armand Monleón, pilot igualadí de motos que competirà al Dakar 2018

esports
Dissabte, 30 desembre 2017. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Amb Armand Monleón (Igualada, 1987), la pregunta no és si algun dia serà al podi del Dakar, sinó quan. Té el talent i les condicions, i també un entorn ideal per assolir grans fites, tot i que no tingui encara una màquina oficial. L'igualadí, amb patrocinis com la Fundación AMV, POD Active Europe o Buff emprèn la seva tercera aventura sud-americana amb la KTM. Encapçala una important nòmina de competidors anoiencs, com Àlex Haro -el copilot de Nani Roma i candidat al podi-, el director esportiu Jordi Viladoms i altres noms de la caravana com Vico, Balcells i Vidal.

El Dakar comença més tard, aquest 2018, el 6 de gener. Quin dia marxa cap a Sud-Amèrica? Com viurà les festes?

Marxo el dia 1, per tant, tindrem més dies de marge. Altres anys era acabar-se els torrons i haver d'anar a l'aeroport. 

El fet que es tardi més a sortir fa que s'acumulin més nervis?

No, no em faig aquest plantejament. Tot l'any, tots els ral·lis i proves, les enfoquem cap a fer un bon Dakar. Per tant, no és tan important ja si comences més aviat o més tard, per uns dies, el Dakar, si s'ha preparat bé.

Aquest 2017 ha estat tota la temporada centrada i enfocada a preparar aquesta competició que ve ara? No és molta pressió?

Des del febrer de l'any passat que ens hem entrenat pensant en l'edició del Dakar del 2018. És una prova d'ultrafons i cada carrera que fas, com per exemple el Ral·li de Taklimakan, l'utilitzes com a part de l'entrenament per ser millor al Dakar. En el món dels raids, la majoria dels pilots construïm l'any pensant en base al Dakar.

La tradició fins ara, des que va començar el Dakar a Sud-Amèrica el 2009, era que els inicis fossin a la part argentina, sobretot a Buenos Aires i ara es canvia de mig a mig i començarà al Perú. Com afecta això?

És totalment nou per a mi. No hi he estat mai i m'he intentat informar al màxim. He parlat amb companys i tècnics i me n'he fet una lleugera idea, però quan estiguem allà serà de segur molt difícil.

El recorregut eludeix Xile i així no s'hauran de trobar amb el desert d'Atacama en ple. Què canvia això?

El que ha preparat l'organització em dóna bones sensacions. Crec que es retorna a l'essència originària de la competició, que fa prioritària la navegació i a aquest nivell serà molt complicat. Un retorn a les arrels, però amb dificultats afegides com l'altitud de Bolívia, en el tram central de la competició. Està plantejat perquè des del primer dia sigui molt exigent, sense etapes tan de velocitat, sinó molt exigents per orientar-se.

Bolívia significa passar pel Salar d'Uyuni, que és un maldecap (a vegades en el sentit literal) per als pilots. Com és aquesta zona?

Té dues cares. Visualment és un  lloc preciós, un paisatge encantador i el país ho és també, perquè els bolivians són un poble molt càlid; si parlem d'Uyuni pel competidor, només que plogui o hi hagi aiguaneu, sumat a l'efecte de l'altitud, el fred, et porta a condicions extremes.

La darrera fase és a Argentina. Aquesta zona la coneix d'altres edicions?

Mai es repeteixen ubicacions exactes. Pel que sabem, la zona de Salta té arenes molt toves i l'afrontarem esgotats ja de dues setmanes gairebé. 

Hi ha l'anomenada jornada de descans, que és a La Paz, capital de Bolívia. És realment de descans?

És un dia per recarregar les piles, però les has de recarregar en el que és la capital amb més altitud del món. Tot el que fas allà, cansa. És, de fet, una etapa més. Però ens agrada aquest joc.

Ara, al capdavant de la cursa, com a director, hi ha Marc Coma. Ex pilot i català. Això és un punt a favor?

L'entrada del Marc Coma ha estat un pas de gegant. Ha introduït molts canvis i com dèiem hem tornat a les arrels, amb més etapes de navegació. Coneixem al Marc i quan escriu notes al 'roadbook' sabem amb precisió què pensa, què cal entendre, sabem llegir entre línies.

Firmaria el podi?

És un any complicat. Hi ha les KTM, Yamaha, Husqvarna... Al Dakar, primer de tot, hi vaig a aprendre.

Pilota una KTM, però no la moto oficial. Quines diferències hi ha amb ser pilot oficial?

Les avantatges són d'infraestructura. No em puc queixar dels mecànics, que són molt bons, moltíssim. No es tracta d'això, sinó de detalls molt concrets i, és clar, les motos de l'últim model.

Després d'estar dues setmanes al desert, quan torna, deu tenir el mòbil, les xarxes socials i els perfils plens de missatges i mencions.

Quan torno vull passar com més dies millor amb la família i el cert és que no estic gaire pels aparells. Són dies per fer uns bons àpats i descansar. 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic