TORNAR
PUBLICITAT

Entrevista a Bet Farrés: "No sóc creient però m'agradaria ser-ho... ja ho aconseguiré"

Entrevista de Cristina Domènech

gent
Divendres, 28 novembre 2014. 00:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

La Bet Farrés em rep amb un somriure. Som a l’Institut Pere Vives Vich, on  dóna classes de religió fa més de 23 anys. L’Institut és ple de moviment, els alumnes van amunt i avall, es nota que per a la Bet allò és casa seva: com s’hi mou, com ho viu… A més de professora, aquesta igualadina llicenciada en teologia i filosofia, és també il.lustradora, cantant, mare de tres fills i alguna cosa més. I tot ho fa amb discreció, amb una melodia personal dolça però convincent. Amb la Bet Farrés conversem de la religió, de la vida i de la mort, de l’ensenyament, de tot i de res. Mentre parla, no para de fer gargots en uns papers mentre em confessa que és incapaç de contestar res si no té un llapis i un full a la mà.

EL PERFIL de la BET
Igualadina, nascuda al 1967. Llicenciada en Teologia i Filosofia. Professora a l’Institut Pere Vives Vich. Dedica estones a la música i al cant. Il.lustradora de contes que combina amb la realització d’instal.lacions de simbolisme religiós. Té parella, és mare de tres fills i viu en una casa de pagès, a Òdena.

Estudiar teologia als 18 anys? Com a mínim sorprenent, no?

Bé, és poc comú. Ni jo mateixa quan m’hi vaig posar sabia què feia. Jo volia fer música i en aquell moment tothom em deia que només estudiar música era “poc segur” i que m’aniria bé fer una llicenciatura. Hi vaig entrar una mica per rebel.lia però em va agradar molt i vaig acabar deixant la música.

I com viu una dona, jove i laica, estudiar en una facultat plena de capellans?

No em vaig sentir gens estranya. La facultat de Teologia em va semblar una facultat molt seriosa, professors molt tècnics i preparats, amb una visió totalment científica i supercrítica. Era una època molt interessant de la facultat de teologia de Catalunya, un moment de fusió entre jesuïtes i diocesans on jo era la laica entre molts religiosos. Em va agradar molt la interpretació de la Bíblia i la visió molt crítica de tot, fins i tot de la fe.

Després va venir la llicenciatura de filosofia, mentre ja treballaves de professora. Com veus l’espiritualitat avui?

Espirituals ho som sempre. Totes les persones som espirituals des del moment en què el nostre pensament pot trascendir allò que és material. La paraula espiritual espanta a una generació com la meva que encara van patir escoles religioses amb una educació severa i una creença imposada però ara pot tornar a ser actual, hi ha més llibertat, el cristianisme pot resultar exòtic.

Veus un rebuig a la religió cristiana?

Sí. Una cosa és l’espiritualitat i l’altre és la religió, per sort no hem caigut en l’alienació sectària que es pronosticava en temps de crisi, de moment hem canviat la religió cristiana per altres corrents. Molta gent que rebutja la tradició cristiana després s’han fet devots de la medicina alternativa, del culte al cos, del menjar ecològic… De fet, penso que la religió actual en la seva part més popular va pel camí de l’alimentació, o també l’esport, o el futbol, on pots abocar tots els ritus que antigament es feien a l’Església. Una minoria més intel.lecual es converteix al budisme, o alguna variant oriental.

O sigui que necessitem els rituals?

El que està clar és que aquesta espiritualitat que tenim les persones l’hem de vehicular i busquem maneres atees o agnòstiques però és el mateix que ofereix el cristianisme de sempre. No existeix la possibilitat de ser impracticant de res.

Actualment el “poble” s’ha separat de l’església…

És que els símbols no s’han explicat mai. Estava cantat que hi hauria una separació del poble, que no ho entén, però ara em fa gràcia observar que sí que necessitem aquesta litúrgia. En els naixements i casament encara, trobem altres formes satisfactòries de ritualitzar-ho però en el tema de la mort és més complex. Fixa’t que actualment fins i tot els funerals civils necessiten la figura d’algú que guiï els rituals, com que no hi ha un ritual establert per a les cerimònies laiques, en tota família hi ha algú que fa el paper del “mossèn”, el que busca uns poemes, uns músics per crear el ritual, però moltes vegades el resultat no és el que es busca perquè no té solemnitat.

I tu, amb tanta informació… com vius l’espiritualitat?

Em sento molt lliure. Estic lluitant molt per expressar amb la paraula. Quan em pregunten si sóc creient dic que no però que vull ser-ho, que ja ho aconseguiré. Jo sóc molt racional, crec que després de la mort no hi ha res, com ho hi ha res abans de néixer.

I no et provoca cap angoixa? Ni el tema de la mort?

No. No serem res, com abans de néixer. No hi ha consciència i si no hi ha consciència no existim no? Jo intento no guardar-me res a dins i ho expresso. La meva religiositat o espiritualitat no la canalitzo en cap religió concreta, tot i que m’agrada el cristianisme. De fet, crec més en l’Església que en Déu perquè l’Església està formada per persones i jo crec en les persones, en els encerts i en els errors.

Molt provocador, no?

Sí, però el déu que s’han inventat els homes no el necessito… de moment.

Ensenyar religió avui és gairebé revolucionari…

Ara, ensenyar religió és molt fàcil perquè els nanos vénen sense cap prejudici. Tot el que els expliques és nou i construeixes sense haver de desfer falses explicacions. És més senzill. Ara es pot arribar a la religió no perquè ens ho imposin, sinó que és un interès per la cultura, per la nostra herència. Hi ha pocs alumnes que volen fer religió però no m’escandalitzo, ho entenc.

Tu tambe dibuixes, cantes…

Toco moltes tecles però ho faig de forma, no sé com dir-ho, per sobre. No m’he esforçat per aprofundir en un única disciplina. Tot el què faig respon a un instint de supervivència. Dedicava molt temps a cantar i quan vaig tenir els nens, tres nens en tres anys, vaig passar moltes hores a casa i vaig tornar a dibuixar. Sempre m’ha costat molt triar, no he sabut sacrificar alguna cosa que m’agradava.

Què hi ha de tu en cada cosa que fas?

No sé què hi ha de mi en cada cosa. Per a mi, dibuixar i cantar és un recurs per fer classes també. Cantar és un exercici físic, dibuixar respon a la necessitat d’expressar-me amb les mans. Crec que no he parat mai i moltes coses són fruit de la irreflexió. Sóc molt impacient i no sé parar, ni de la vida ni de les coses. Sóc molt intervencionista, per això busco tots els canals que puc: si pogués ser mecànica, ballarina… em poso en tot! No sé què espero trobar, potser estic fugint d’alguna cosa, no ho sé.

Entrevista de Cristina Domènech.

Igualadina vivint a Sant Genís. Collita del 1970. Sóc llicenciada en Dret però treballo en comunicació i en alguna cosa més. De gran vull ser periodista, concretament enviada especial al Líban o qualsevol lloc de l'Orient Mitjà. El meu equip està format per tres fills mascles, sis gallines, un marit, uns amics, un pare i dues gosses.

 


10 Comentaris

e

elisabet

sta. mgda. de montbui

5 de març 2015.23:00h

Respondre

M’agradat com et defineixes, i m’hi sento reflectida, excepte en el tema de cantar, a mi a les caremelles em dien que millor que cantes fluixet, jaja
Una abracada.

J

Jordi Murillo

Sant Boi de Llobregat

5 de març 2015.18:49h

Respondre

Eli (ja saps que no m’agrada Bet), suposo que no pensaries que m’agrada el teu article. M’ha quedat clar que ets una cristiana no creient. Ara, m’agradaria més que abandonessis el punk no... Llegir més practicant. Salutacions a totes les comentadores i felicitacions a les qui han descobert alguna cosa nova en tu.

E

Eugenia Minguillón

Igualada

16 de desembre 2014.15:25h

Respondre

Estimada Elisabet:

La irredimible humildad que siempre te recrimino ha reducido a dos términos (mecànica y ballarina) una enumeración cuya sola lectura debiera ser agotadora. ¿Me permites que... Llegir més la complete?
Si pudieras ser... mecánica, bailarina, escultora, modista, electricista, orfebre, bordadora, escenógrafa, actriz, fotógrafa, interiorista, jardinera, exploradora, humorista, práctica del puerto, piloto de globos, rescatadora de templos sumergidos, cantante, trapera (me gusta más ”drapaire”), herrera, sombrerera, peletera, conductora de diligencias, domadora de elefantes....
En mi cabeza se amontonan miles de títulos que añadir a la lista, pero el ordenador acaba de serme expropiado.

A

Alba Andreu

Igualada

2 de desembre 2014.00:00h

Respondre

Gràcies Elisabet per respondre’ns a aquestes preguntes incertes, a vegades hi ha coses que no es poden saber. Una entrevista molt interessant, felicitats!

J

Josefa Morón

Igualada

28 de novembre 2014.16:48h

Respondre

Felicitats a l’entrevistadora. Té futur!!

Molt interessant les teves respostes, Bet. Ara et conec una mica més.

M

Marisa Vila Berzosa

Igualada

28 de novembre 2014.15:57h

Respondre

Amb la Bet treballem i compartim petits fragments de vida. És una persona única i molt especial (ben segur que trobarà innecessàries aquestes paraules, que són certes).
M’ha agradat molt... Llegir més l’entrevista perquè ara sé més coses de la Bet...sobretot del seu pensament.
Felicitats

H

Henar Morera Velázquez

Igualada

28 de novembre 2014.15:37h

Respondre

Si és bona l’entrevista que permet acostar-se a la personalitat de qui és entrevistat, aquesta és excel·lent. Com ho és la Bet com a persona, Els qui tenim la sort de treballar amb ella i... Llegir més ’disfrutar’ de la seva amistat, en donem fe (;)) És una artista que transforma tot el que l’envolta.

E

Encarna

Libreville,Gabon

28 de novembre 2014.11:38h

Respondre

Bet!!!! Gràcies per les teves paraules. Sonen ben espirituals,sortides del fons de pou personal.Abraçada!!

E

Eusebia

Igualada

28 de novembre 2014.11:24h

Respondre

Guapa Bet, jo no ho auria explicat mes bè si em preguntessin per tu. Ets EXTRA i saps que t’estimo molt.

J

Josefina Dalmau

Igualada

28 de novembre 2014.10:36h

Respondre

He trobat una entrevista excelent. Conec de vista, de Igualada a la Bet. Desconeixia la seva faceta de dibuixant.
Et felicito per la teva transparència en explicar la interioritat de la teva... Llegir més vida.
M’ha servit. Gràcies.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic