TORNAR
PUBLICITAT

Carlos Bitrian: “Sixena, més que un conflicte polític, és un conflicte polititzat”

Parlem amb aquest jove arquitecte igualadí, especialitzat en arquitectura malmesa durant la Guerra Civil

societat
Dijous, 17 maig 2018. 03:00. Toni Cortès Minguet.
D'un cop d'ull

L'igualadí Carlos Bitrián és una de les cares de l'APUDEPA (Asociación de Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés). Aquests darrers mesos, arrel del conflicte per les obres d'art del monestir de Sixena i amb la polèmica per la seva devolució, Bitrián ha estat una de les veus per donar a conèixer la versió de la part aragonesa i d'aquesta entitat.

Carlos Bitrián és un arquitecte especialitzat en la investigació sobre arquitectura malmesa durant la Guerra Civil. Ens pots explicar en què consisteix la teva feina? En què centres la teva recerca?

El meu camp d’investigació és el patrimoni, des d’una mirada espacial. M’interessa molt la relació entre l’espai i la memòria. Especialment interessants em semblen els processos de destrucció arquitectònica, i en l’actualitat estudio el procés dels pobles que van quedar arruïnats durant la guerra civil i que no s’han reconstruït en el mateix lloc. A Catalunya tenim el cas espectacular de Corbera d’Ebre, poble que recomano visitar a qui encara no el conegui. És un lloc privilegiat (de fet ho és tota la zona) per pensar i recordar la guerra civil i les seves víctimes.

Formes part de l’APUDEPA (Asociación de Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés). Quina és la finalitat d’aquesta entitat?

La finalitat d’Apudepa és lluitar per la defensa del patrimoni cultural. Podríem dir que Apudepa s’ha especialitzat d’alguna manera en el patrimoni arquitectònic perquè és el patrimoni més amenaçat per l’actual model econòmic, basat en l’especulació. El que l’Associació intenta fer és transmetre a la societat el missatge que el bé comú està per sobre dels interessos particulars, i que en les polítiques urbanístiques això es tradueix en una consciència que el valor memorial i cultural de l’espai és més important que el valor econòmic quan aquest valor econòmic serveix només per enriquir  uns quants.    

Quins són els teus vincles amb aquest territori, amb la Franja i amb Sixena?

La meva família paterna és de Fraga. Com que sempre m’ha agradat l’arquitectura, i especialment l’arquitectura en ruïnes, aviat em vaig sentir atret pel monestir de Sixena. Aprofitava les visites a la meva àvia i les meves tietes per anar amb elles al monestir.

Què et va fascinar, què et va captivar del monestir de Sixena? Què té Sixena?

A mi particularment el que em va captivar de Sixena des que vaig conèixer el monestir va ser el seu estat ruïnós i el seu abandó. Com dic, les ruïnes exerceixen sobre mi una especial atracció. Trobo que fàcilment evoquen la memòria que tot espai té dipositada. Sixena és un lloc especial. A poc a poc vaig anar coneixent la seva història. És un dels llocs emblemàtics de la Corona d’Aragó. I és també un lloc emblemàtic de la destrucció patrimonial durant la guerra civil.

El passat 12 de desembre, amb un gran desplegament policial, es van traslladar les 44 peces del Museu de Lleida a Sixena, per ordre del ministre de cultura espanyol Íñigo Menéndez de Vigo, accelerant una sentència que encara tenia recorregut judicial, ja que hi ha un recurs. Aquesta ordre es va produir en plena aplicació de l’article 155 i hom hi veu motius polítics, de càstig i fins i tot humiliació del Govern espanyol vers les institucions catalanes. És així?

Les peces es van traslladar per ordre del jutge, no per ordre del ministre, que de fet va deixar esgotar el termini d’entrega voluntària que el jutge va fixar, com abans havien fet els consellers Vila i Puig. L’execució de la sentència no es va accelerar. S’ha de tenir present que l’execució es va dictar el 2015, tot i que les resolucions judicials van ser desobeïdes fins al 2017. Però ja se sap que tot s’aprofita en la lluita política. D’altra banda, diuen que la justícia és cega, i potser és veritat, perquè des del meu punt de vista és evident que el moment en què es va fer el trasllat era el pitjor possible. L’actual clima no afavoreix que es pugui interpretar aquest assumpte des dels vessants cultural i legal. El punt de vista que menys m’interessa és el partidista. I això perquè a la majoria de polítics (tant a l’Aragó com a Catalunya, i sé que són injustes les generalitzacions) el patrimoni cultural no els interessa gaire.

Diversos polítics i historiadors tenen molt clar que és un conflicte polític

És un conflicte legal amb un vessant cultural i patrimonial molt interessant. I més que un conflicte polític és un conflicte polititzat.

Per què creus que aquestes obres han d’estar a Sixena i no a Lleida?

Des del punt de vista legal, perquè així ho té previst la llei des de 1923, quan Sixena va ser declarat Monument Nacional. Des del punt de vista cultural i patrimonial, perquè les obres necessiten l’edifici i l’edifici necessita les obres. Formen una unitat històrica i entenc el patrimoni cultural d’una manera integradora. Per a mi l’espai no és només un buit delimitat per murs. I els béns culturals no són només peces de museu. Des de la meva perspectiva, els béns culturals són quelcom molt complex i no són autònoms en si mateixos. Són objectes arrelats a un determinat espai, que expressen una memòria relacionada amb el lloc, que es comprenen millor en el seu context original i que moltes vegades assoleixen el seu màxim valor quan compleixen el seu paper original, o un de semblant, al lloc pel qual van ser creats. No sempre això és possible. Però sí que ho és en el cas de Sixena. A més, i d’altra banda, Sixena mereix una política de reparació, perquè la seva història recent es caracteritza per l’oblit i la injustícia. Les institucions responsables (l’Estat, els bisbats, els museus i les institucions provincials) tenen un deute amb el monestir. Quant a la qüestió dels béns culturals, que és el que més m’interessa, poso un exemple proper, perquè penso que també s’hauria d’actuar. A Alcañiz, es conserva un escut d’Igualada (el catàleg confirma la procedència) del segle XV o XVI. Crec que cap lloc millor per guardar l’escut de la nostra ciutat que la nostra ciutat. M’agradaria aprofitar aquesta oportunitat per demanar a l’ajuntament d’Igualada i a la resta d’institucions que s’interessin per aquesta peça i estudiïn la possibilitat de recuperar-la.

Però el Museu n’ha tingut cura fins ara i les obres es van comprar i pagar legalment? Quan ningú n’havia fet cas, quan les havien deixat oblidades.

La història de les obres no es pot sintetitzar tan simplificadament. El Bisbat de Lleida es va fer càrrec dels béns mobles (tot i que va deixar abandonat l’immoble) perquè Sixena formava part del seu territori. Però ara el monestir ja no forma part del bisbat i Sixena està ja en vies de recuperació. Fins ara, la conservació de les obres al Museu de Lleida tenia sentit, perquè el monestir no es trobava en situació adequada i perquè el responsable eclesiàstic era el bisbat de Lleida. Tot el que el Museu de Lleida ha fet bé pels béns s’ha d’agrair molt, i és molt comprensible el dolor de la institució. Però ara les coses han canviat. I la justícia ha dit que les vendes no van ser legals per dos motius principals: perquè els béns formaven part d’un monument nacional i en la seva venda no es van seguir els passos preceptius que la llei ordena per protegir els monuments nacionals i perquè la persona que va vendre els béns no tenia el títol legal que l’habilitava per fer-ho. D’altra banda, és l’hora de la recuperació total de Sixena. El monestir i el poble han patit molt i, a banda dels responsables de l’incendi i dels de la guerra civil, crec que el màxim responsable del seu abandó actual és l’Estat, que no va actuar correctament a la postguerra. L’Estat té un deute amb Sixena.

Hi ha el discurs que els catalans van cremar i expoliar Sixena (quan hi ha documents que proven que van ser veïns). Com ho valores?

L’episodi de l’incendi de Sixena no ha estat estudiat des del punt de vista històric. Es necessita més que un document o una font per saber el que va passar exactament. S’ha d’anar amb compte sobretot quan parlem de documentació franquista. Però en tot cas s’hauria de tenir molta cura amb aquests temes. El que sí que sé és que no van ser “els catalans”, ni “els aragonesos”, ni “els veïns”. És quelcom més complex que això. En tot cas no és una qüestió que afecti el conflicte dels béns.

No hi ha hagut precipitació a l’hora d’ordenar i relitzar el trasllat pel moment que es viu al país? No es podia esperar a la resolució del recurs?

És evident que políticament no era el millor moment. Des del punt de vista cultural es podria haver esperat. També és veritat que la justícia té els seus temps.

Pot succeir que, finalment, el jutge accepti el recurs de la Generalitat i les obres hagin de retornar a Lleida. Això no perjudica el seu estat?

És clar que pot passar. La decisió l’ha de prendre ara el Tribunal Suprem. Si sentencia a favor de la Generalitat, les obres tornaran al Museu de Lleida. Això no té perquè perjudicar el seu estat. El trasllat d’obres d’art és segur quan es fa amb les mesures adequades, i no hi ha raons per pensar que el Govern d’Aragó i la Generalitat no les hagin pres i no les prenguin novament si fa falta. Penseu que és el que es fa sempre que hi ha una exposició. Algunes d’aquestes obres ja s’han mogut per participar en diverses mostres. És habitual.

Per què només s’han reclamat les obres del Museu de Lleida i no altres que estan repartides en altres llocs, com els fragments del Retaule Major al Museo del Prado  i el museu de Santa Cruz de Toledo o la caixa sepulcral Maria XiménezCornel al museu de Saragossa, entre d’altres?

S’han reclamat les obres que es van vendre després de la declaració de Sixena com a Monument Nacional el 1923, i que per tant formaven part d’una unitat cultural protegida per la llei i que era inseparable. L’única obra que hi ha el Prado i les dues que hi ha a Madrid van sortir del monestir abans d’aquesta data, segons sembla. I també les de Barcelona, Saragossa i Osca. Penseu que al Museu de Lleida hi ha encara moltes obres de Sixena que no es reclamen perquè no van ser venudes després de 1923. I el mateix a Barcelona. Al MNAC hi ha, entre d’altres béns, un retaule del màxim valor i una taula del retaule major. Tampoc es reclamen perquè van sortir abans d’aquella data. Des del punt de vista cultural i patrimonial, crec que hi ha raons suficients per a la restitució del monestir. Tot i que com he explicat no es pot demanar judicialment perquè són béns que van sortir abans de 1923, Apudepa ha demanat a l’Estat que tornin a Sixena tots els béns de propietat estatal, com els que es conserven a Madrid, Saragossa o Toledo.

La UNESCO recomana la unitat museística. No seria millor que aquesta es mantingués a Lleida, amb les condicions que oferia?

La unitat museística és un bé, però no absolut. Les institucions culturals i la llei també demanen la unitat dels béns culturals arquitectònics. En tot cas, la unitat museística està supeditada a la legalitat de la conformació de la col·lecció.

Casualment, el vicepresident de l’ordre de les monges de Sixena, l’ordre de Malta, propietària del monestir, és el germà del ministre de cultura, Íñigo Menéndez de Vigo qui, com apuntàvem, va ordenar el trasllat. Hi té alguna cosa a veure?

No. El plet va començar el 1997. La sentència es va dictar abans que Méndez de Vigo fos ministre. I tothom que hagi conegut el cas sap que l’Orde de Malta no té un interès especial en les obres. De fet, si la sentència es confirma, suposo que la Generalitat demanarà a l’Orde la devolució dels diners pagats.

Quina valoració fas de la decisió per part de la jutgessa d’Osca de suspendre l’execució provisional de la sentència que ordena al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) restaurar a la seva ubicació original les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena?

Crec que en l’actual estat de coses és una decisió prudent i adequada. Les pintures murals són delicades i penso que està bé esperar fins al final del procés judicial.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic