Carlota Bausili: “L’ortodòncia, molt més que col·locar les dents al seu lloc”

És tan important tenir les dents al seu lloc ?

L’ortodòncia va molt més enllà del concepte “tenir les dents al seu lloc”. És una especialitat, dins l’odontologia, que té uns objectius funcionals, estètics i psico-socials. Posar ordre és senzill; l’essencial és fer un bon diagnòstic i estudi del cas per saber què vols moure i cap a on perquè sigui estable a llarg termini.

Llavors, és una qüestió estètica?

El pacient adult és qui, sobretot, reclama aquesta vessant estètica. Nosaltres, com a professionals, hem de saber escoltar i resoldre el motiu de la seva consulta, però també s’ha d’enfocar i explicar la importància que tindrà aquell tractament en la seva funció.

A quina edat cal començar a plantejar-se  un tractament d’ortodòncia?

Depèn. Cal fer una bona anamnesi i exploració oral per detectar la patologia en boca i valorar si és necessari començar ja el tractament o pot esperar.

Cal diferenciar els problemes ossis, funcionals i dentals. Els primers i els segons s’han de solucionar en edat de creixement perquè si no en edat adulta esdevenen problemes de solució únicament quirúrgica. Els problemes dentals severs, amb pèrdua d’espai important per a l’erupció de les dents definitives, també són de caràcter urgent. L’apinyament, per exemple, pot esperar i el millor és solucionar-lo en dentició permanent, un cop acabat el recanvi. 

Això no és només per a la gent jove. Oi? Ara hi ha molts adults que es decanten per una ortodòncia.

No, ni de bon tros. Com hem comentat, sempre és millor un diagnòstic precoç, però això no implica que una persona adulta no sigui un bon candidat a l’ortodòncia. Avui dia, no es tracta només d’alinear les dents, sinó que existeixen altres necessitats. Per exemple, millorar l’oclusió dental per problemes en les articulacions temporomandibulars, recuperar l’espai perdut per poder posar un implant o alinear les dents per a facilitar la higiene i així tenir un millor control de la malaltia periodontal. L’ortodoncista ha d’estar en constant comunicació amb altres especialistes de la clínica per a millorar l’èxit de molts tractaments.

Sovint tenim la impressió que això de l’ortodòncia no acaba mai, sobretot pels pares. És un procés lent, és clar, però tant?

Sí, és un procés lent. Moure les dents o crear espai s’ha de fer a poc a poc, amb cura i donant temps a la biologia que regeneri els teixits.

És necessari començar els tractaments en nens de 6-8 anys: en una sola fase pot ser que no donis solució a tots els problemes que presenta. Cal fer un estudi de problemes i objectius del tractament, així com saber quan solucionar cada cosa. Però, que comencis abans un tractament d’ortodòncia, no el fa sempre menys complex ni en aparatologia ni en temps. Cal explicar molt bé als pares i pacients si el tractament serà en una o dues fases i què se soluciona en cadascuna.

Tenim una imatge molt lletja de l’ortodòncia. Això de posar ferros a la boca és molt antiestètic. Oi?

Per a mi no ho és gens; suposo perquè m’hi dedico i és el que veig en el meu dia a dia. Jo sóc de les que penso que una persona, adult o nen, portadora d’ortodòncia és algú que es cuida i que posa interès en la salut.

Cal afegir que, avui en dia, existeixen tècniques més estètiques, amb les quals l’ortodòncia pot passar totalment desapercebuda; per exemple,  l’ortodòncia lingual o ortodòncies amb fèrules gairebé invisibles, o fins i tot de divertides amb lligadures de colors.

El més dificultós deu ser menjar, amb tot això a la boca. Què ens aconselles?

Les restriccions, pel que fa al menjar, només existeixen si el pacient és portador d’ortodòncia fixa. Aconsellem no menjar entrepans de pa de barra, si no és a trossets o substituir-ho per pa de motlle. També cal vigilar si mengem pomes a mossegades. També cal evitar fruits secs, llaminadures enganxifoses o xiclets. Els pacients que porten aparatologia removible, es treuen els aparells per menjar, per tant no els cal seguir aquestes instruccions.

Com hem de raspallar-nos si portem ortodòncia? Hem de tenir alguna cura especial?

Doncs cal ser molt més curós amb la higiene i dedicar-hi més temps, en aquells pacients portadors d’ortodòncia fixa, ja que s’acumulen més restes d’aliments. Cal raspallar cada cop que es menja; l’ús de raspalls interdentals ens pot facilitar la tasca sempre que sigui com a eina complementària al raspall.

Una mala higiene pot causar càries o inflamació de les genives, cosa que comporta una retirada de l’aparatologia sense haver assolit els objectius.

Tothom es queixa: l’ortodòncia és cara?

Mal m’està dir-ho, però crec que no. Són tractaments llargs, amb molts condicionants; el que es paga és l’estudi complet inicial, el fet de portar l’ortodòncia el temps estipulat, l’aparatologia i, sobretot, les visites de control. Al centre dental Boca a boca tenen diferents solucions per anar-ho pagant de mica en mica gairebé sense adonar-nos-en.

I, quan s’acaba el tractament, ja podem fer vida normal o cal tenir alguna cura?

Jo diria que l’ortodòncia no acaba mai, i m’explicaré. Les dents tenen memòria i, a vegades, cal fer servir una retenció fixa d’ullal a ullal o uns aparells removibles d’ús nocturn uns dos anys aproximadament; això, evidentment, depenent de la complexitat del cas. Cal fer revisions dentals anuals, per anar controlant s’hi ha hagut recaiguda del tractament realitzat.

Però els resultats són molt importants per a l’autoestima dels nostres pacients, per evitar altres complicacions i, sobretot, per a la salut.