TORNAR

Carolina Telechea: "La República és irrenunciable, però no permetrem mai un Tripartit de dretes"

Entrevistem Carolina Telechea, número tres d’ERC a les llistes pel Congrés de Diputats

politica
Divendres, 26 abril 2019. 09:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

A menys de 48 hores perquè s'obrin els col·legis electorals, el pronòstic és força obert a les eleccions estatals. I tot apunta que, passi el que passi, la igualadina Carolina Telechea, de 37 anys, advocada, serà un dels pesos pesants d'ERC al Congrés. Va de número tres per a la demarcació de Barcelona. En aquesta entrevista, parla dels deures pendents en infraestructures de l'Estat, de la situació dels presos polítics, de l'amenaça de l'ultradreta i, és clar, de la independència.

Les eleccions del 28 d'abril què suposen? Els darrers governs han mantingut una línia similar (reforma laboral –primer el PP, després no revocada-, política exterior, estat autonòmic) i la principal dissonància va ser la moció post-Gürtel. Què va a votar el ciutadà? Val la pena?

Per primer cop Esquerra Republicana de Catalunya pot guanyar unes eleccions generals al Congrés i el Senat. Seria una fita històrica perquè no només donem un missatge clar a Europa i al món que el mandat de l'1 d'octubre és viu, sinó que és la manera més ferma de portar la veu de les preses i els presos polítics i de les exiliades i dels exiliats, i de de totes les catalanes i catalans, i dir amb fermesa que mai renunciarem ni al referèndum, ni a la República, ni al diàleg ni a la democràcia. Les urnes s'ha d'omplir de vots republicans. L'Oriol Junqueras i el Raül Romeva han de recollir les seves actes de diputats al Congrés i de Senadors. Imagineu la cara que se'ls quedarà al club del 155. Clar que val la pena. És la manera no només d'assegurar que seguim en el camí de la independència, sinó per defensar els drets socials i econòmics de les catalanes i també dels ciutadans de tots els pobles d'Espanya i de defensar tots els valors republicans de justícia social, d'igualtat, de solidaritat i de llibertat. I el de la denúncia a la farsa i ignomínia que suposa el judici del Tribunal Suprem al dret dels ciutadans a voler votar, que és l'únic que hem defensat i no és delicte a cap lloc del Codi Penal. Imagineu el missatge d'una victòria republicana en aquest sentit d'un partit com Esquerra, que amb 88 anys d'història, que sempre hem defensat el dret del nostre País a esdevenir una República independent dins a Europa.

Sembla evident que sigui quina sigui la primera força s'haurà de pactar. Quina combinació preferiria?

Esquerra, com diuen l'Oriol Junqueras i el Raül Romeva, és un partit de diàleg. I no deixarem mai de dialogar, parlar, negociar. El problema és que l'altra banda de la cadira sempre es buida. No preferim cap combinació. Som la garantia i el mur de contenció que les tres dretes extremes no pactin, ni per acció ni per omissió. O també que el pacte preferit per l'Ibex 35, que és PSOE i Ciudadanos no sumi. Esquerra apostarà pel diàleg perquè les catalanes i els catalans puguem expressar-nos, com vol el 80% de la ciutadania de Catalunya a les urnes i decidir qui futur volem. Nosaltres tenim clar que el nostre futur és la República.

Què aporta el vot per la seva formació que no garanteixin altres opcions?

Els valors republicans i del feminisme només els garanteix el vot a Esquerra Republicana. Els de sumar, més i més persones, més diverses, per fer el camí sempre més ample. És un vot que suma gent de diverses formacions, que segueixen defensant els valors d'esquerra, socials. Sumen gent valenta i diversa com l'Ernest Maragall, l'Elisenda Alemany o el Joan Josep Nuet, el Joan Capdevila o el mateix Raül Romeva. Jo mateix en sóc un exemple, que he trobat en Esquerra la veritable defensa dels valors del socialisme que altres partits fa anys que han perdut pel camí. I això aporta riquesa. El vot a Esquerra és el vot de la República, el vot del diàleg, el vot dels joves que no tenen recursos per accedir a estudis superior o a un habitatge en condicions. També és el vot de les dones i el de la garantia que dels drets que tantes lluites ens han costat aconseguir no retrocedeix ara ni un centímetre. I quan parlo de feminisme és imperatiu recordar a les nostres companyes Carme Forcadell, Dolors Bassa, Meritxell Serret i la Marta Rovira. Gran impulsora de les llistes cremallera. El vot d'Esquerra és la garantia contra la pobresa endèmica, que també té nom de dona, o contra la pobresa infantil, els dels drets de la gent gran que necessiten els recursos de la llei de la dependència que l'Estat no compleix, o que es mantingui unes pensions justes i una sanitat com a dret universal per a tothom. També el vot de les treballadores, de les autònomes o de les empresàries, i de treballar per una derogació d'una reforma laboral que només ha perpetuat la precarietat laboral. Som la garantia contra la corrupció. Som la única força sense cap cas de corrupció en tota la nostra història.Aquesta és la força del nostre vot, la nostra diversitat.

L'Anoia té una infraestructura estatal, com l'A-2, que ha quedat completament obsoleta. Hi ha una reforma a l'agenda, però no sabem quan es concretarà. Ho portarà a la cartera?

Hi ha un problema endèmic a Catalunya que és l'incompliment reiterat de les inversions en infraestructures al nostre país per part dels diferents governs de l'Estat. Les pluges de milions que els successius governs de Zapatero, de Rajoy o de Sánchez prometen mai, mai arriben a Catalunya. I quan ho fan, és a comptagotes i per solucionar problemes endèmics. No es pot seguir d'aquesta manera. Hi ha un greuge a la comarca i al País en el seu conjunt. La solució és clara, la República. Mentrestant, i en concret a la comarca els greuges són encara més evidents. L'A-2 requereix una revisió integral consensuada amb tots els municipis i tots els agents socioeconòmics.

I és urgent com ho són altres carreteres inacabades o les infraestructures ferroviàries que depenen de Madrid i d'Adif-Renfe que són deficitàries arreu. I també a la comarca, que necessita la millora urgent del tren "regional" que passa per Calaf per a què sigui útil entre les comarques de Lleida i de Barcelona. No només a l'Anoia: mireu els accidents continuats d'aquesta línia entre Manresa i Terrassa. Tot això afecta al benestar de la gent i al progrés econòmic i social. Mentre tinguem aquesta dependència no podem deixar de pressionar i exigir el que ens pertany per avançar.

Hi ha una altra formació que va a les eleccions que ocupa un espai a l'esquerra i que els disputarà el vot independentista, Front Republicà. Quines diferències marquen? Ha rebaixat el llistó ERC? Creuen que hi ha un votant decebut que optarà per a qui promou una via més unilateral?

Quan més diversos siguem, més serem i més possibilitats tenim d'arribar abans a la República. I Esquerra sempre ens hem alegrat que hi hagi forces a la nostra esquerra o a la nostra dreta que se sumin a la causa de la Independència i dels valors republicans que fa 88 anys que defensem. Per tant tothom qui vol defensar aquests valors es benvingut i ens ajuda a ser més, a fer més força i a fer més pressió. Fa 15 anys, quan en Joan Tardà va ser diputat per primer cop, només hi havia un 12% d'independentistes. Ara gairebé som el 50%. I d'aquí poc temps segur que el 65%. Aquest és el camí, sumar en nombre de gent i en diversitat de persones. Sumar per la dreta i per l'esquerra. I en aquest camí Esquerra Republicana sempre ens hi trobaran. Per defensar les urnes i la República tenim el govern legítim a la presó i a l'exili. Mai renunciarem a la República i al diàleg o al referèndum. Som el partit més represaliat de la història, amb un president afusellat, que hem patit i pateix l'exili i la repressió. Però només sent generosos amb tothom, fins i tot amb aquelles que ens empresonen, i obrint-nos al diàleg arribarem a la nostra meta. I per això hem ser molts més encara. Per tant totes les forces que sumin són benvingudes.

Una anoienca al número tres d'una llista al Congrés. Què significa per a Carolina Telechea i què pot significar per a l'Anoia?

És un honor, un orgull i una responsabilitat sense precedents. Però no només sóc jo la persona amb responsabilitats polítiques o de govern. Formo part d'una generació de dones igualadines privilegiades amb la Consellera de Salut, Alba Vergès, la de Empresa, Àngels Chacón o la Directora General de Relacions Institucionals de la Conselleria de Salut Mònica Morros, per exemple. Tampoc hem d'oblidar al president de la Diputació, Marc Castells. Mai hi havia hagut tants igualadins ni tantes dones amb possibilitats de treballar per canviar el país. Jo personalment porto 8 mesos al Congreso com a Diputada i he hagut de fer un curset accelerat. Ara el compromís encara és més gran, perquè podem seguir canviant la història i cada cop som més les dones que estem al capdavant assumint responsabilitats però també ocupant els espais de preses de decisions.

ERC ha passat d'un propòsit rupturista en el discurs a un amb més matisos, que parla de bastir un front contra la dreta espanyola. Entenen que Pedro Sánchez és el mal menor? Per tant, contemplen facilitar-li la investidura a canvi d'algunes concessions?

L'Oriol Junqueras ho va dit aquests dies desde la presó de Soto del Real. Ell i el Raül Romeva m'ho diuen cada setmana quan em reuneixo amb ells, perquè tinc aquesta oportunitat per la meva condició d'advocada. Ni per acció ni per omissió facilitarem la investidura d'una tripartit de dretes que suposaria una regressió cap el feixisme i un retrocés pels drets de tots els ciutadans catalans o espanyols i que seria donar un missatge negatiu a l'Europa dels valors democràtics. El problema de la ultradreta no és exclusiu d'aquí. I és un perill real. Però per a que això sigui possible, per a què puguem defensar el dret d'autodeterminació i la República, hem de ser molts i guanyar aquestes eleccions. No és qüestió de concessions sinó de defensar dels drets fonamentals de totes les ciutadanes.

Les eleccions es produeixen mentre hi ha un judici polític. Com es gestiona en el seu cas, que coneix personalment les persones jutjades? Creu que aquesta situació mobilitza la gent o és un handicap emocional per als que són candidats?

Quan veus, parles, visites, converses amb l'Oriol Junqueras i el Raül Romeva els vincles emocionals són més estrets. S'han convertit en grans amics. I ells han demostrat que són immensos. Que estan ferms i serens. Ho han demostrat al judici. I també ara en les intervencions que han fet des del seu empresonament injust. Són l'exemple que la dignitat no està en venda mai. Que la República és irrenunciable. Som l'únic Estat d'Europa amb presos polítics. No ens queda altre opció que mobilitzar-nos totes. Si volem revertir aquesta situació i que totes les presos i preses, exiliades i exiliats puguin retornar a casa, els vots republicans han de ser guanyadors el proper diumenge 28. Hem d'omplir les urnes de vots republicans, de vots de llibertat, de vots de democràcia, i tenyir el mapa de Catalunya de groc i de lila.


5 Comentaris

m

maripepa

28 d'abril 2019.18:29h

Respondre

La revolució dels somriures, ni era de somriures, ni era serio, tot va ser una gran enganyifa.
Lo que ve, ens fara recapacita, de on ens ha portat, els vostre fanatisme.
Pitjo que abans,... Llegir més SEGUR.....!!!!!!!
Pasareu a la historia, per el mal que heu fet a aqueste Catalunya, que dieu tan estima i defendre.

B

Berto

27 d'abril 2019.07:31h

Respondre

”no permetrem mai un Tripartit de dretes”
Grans paraules, desitxos buits. Poca cosa pintareu, sigueu consegüents.
Si governa les dretes, junt a la extrema dreta vosaltres en tindreu molte... Llegir més culpa.

p

pepe

26 d'abril 2019.19:39h

Respondre

Siguem serios !!!, si VOX, entre al Parlamento, que i entrara..., sera gracies a vosaltres.
Vosaltres heu despertat al monstre........no sigueu cinics, hipòcrites i malvats.

NO TENIU PERDO DE... Llegir més DEU!!!!!

j

joan serra

igualada

30 d'abril 2019.09:44h

perdona, que desperta un monstre que estava dormint quan se li hauria d’haver tallat el cap al 78, es culpa dels indepes? no, es culpa de tots els espanyols de no voler fer neteja quan tocava,... Llegir més menys critica i mes autocritica senyor

P

PEPE

1 de maig 2019.12:43h

A Franca, a Dinamarca , a Austria, a Suecia, etc, quan es tenia que haber tallat el cap?
Sigues serio, Joan, prou de aquest color...... aquí a espanya, el mostra el heu resucitar vosaltres,... Llegir més i sort que envers, de ” MOMENT”, ens esta sortint barato.
Vosaltres aneu tocant els ”collo nets”, que sempre podreu dir que es culpa de la ”Espanya pérfida, de Franco”
VERGONYAM JOAN, el raca raca, ja no don per mes,,,,,,,,,,!!!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic