TORNAR
PUBLICITAT

Els Catarres: "Després que Jordi Pujol recités "Jenifer" en una conferència, vam anar a esmorzar al seu despatx"

societat
Dimecres, 29 juliol 2015. 03:00. Núria Olivé Montrabeta.
D'un cop d'ull

Dissabte passat van omplir de gom a gom els Jardins de la Sala. Incansables, van conquistar el públic de l'Anòlia que des del primer minut es va encomanar a l'alegria i la festa del conjunt d'Aiguafreda. Els Catarres es van fer famosos ara fa cinc anys gràcies a la cançó "Jenifer". L'èxit va arribar fins a tal punt que Jordi Pujol, en una conferència a Igualada, va recitar un tros de la cançó. Aprofitem que actuen a l'Anòlia i els  preguntem com va començar tot plegat, com viuen el llançament del nou disc "Big Bang" i quins plans de futur tenen

Jan Riera, Èric Vergés i Roser Cruells. Fotografia: Els Catarres

En un lloc com Igualada és inevitable preguntar-vos com valoreu el fet que Jordi Pujol es fes seva una cançó com "Jenifer" i la recités en una conferència.

Jan Riera: Per a nosaltres va ser molt divertit. Acabàvem de començar, teníem un estiu bastant ple i ell va acabar de posar la cirereta al pastís amb "Jennifer".

Èric Vergés: Hi havia molta gent que coneixia "Jenifer", allò va ser el doble impuls i a partir d’aquí molta gent ens va conèixer.

JR: Després que recités "Jenifer" en una conferència a Igualada, vam anar un dia a esmorzar amb ell al seu despatx. Vam tenir l' oportunitat de conèixer-lo i, realment, va ser molt interessant. Malgrat s’hagi embrutat una mica tot plegat, suposo que continua sent un senyor molt interessant, ha viscut molt.

Vau quedar per parlar del què havia passat a la conferència?

EV: No, ell estava interessat per la cultura musical de Catalunya, per com anava tot. No ho canviaria pas per res, va ser molt interessant.

Dissabte passat van actuar a l'Anòlia. Fotografia: Els Catarres

Cinc anys després de "Jenifer", us esperàveu tenir aquest èxit?

EV: Hi va haver un moment de cruïlla, érem un grup amateur i va començar a venir molta gent als concerts. Ens vam adonar que havíem de fer un pas més enllà, deixar les feines i dedicar-nos 100% al grup si volíem que Els Catarres seguís endavant i tingués un recorregut interessant.

JR: I fer molta feina també en el directe. La punta de l’iceberg era "Jenifer" però la gent s’ho havia de passar molt bé en totes les cançons del concert.

EV: Cada cop venia més gent als concerts. Mai t’acabes de creure el que està passant. En el fons cada disc és una aposta i mai saps com ho rebrà la gent. Sempre que et va bé és una sorpresa molt positiva.

Heu crescut molt com a grup. El que primer vivíeu com una experiència extra a la vostra vida professional s’ha acabat convertint en una prioritat. Com ho heu gestionat?

JR: Des de petits teníem el somni de poder viure de la música, però era només això, un somni. Des dels 14 anys que anàvem tocant en grups de música. En el seu moment vam deixar de fer moltes coses per poder tocar i al final, quan menys ens ho esperàvem perquè ja teníem la nostra feina, peta una cançó com "Jennifer" i ens canvia la vida. Va ser una aposta, va ser tirar-se a la piscina i vam fer-ho tan bé com vam poder.

Hi va haver moments d’indecisió?

EV: No, portàvem molts anys volent-ho. Però sí que crèiem que va estar molt bé que ens passés això quan teníem gairebé 30 anys que no pas quan en teníem 20. Hi ha un recorregut d’aprenentatge d’intentar-ho i no aconseguir-ho i vam veure que les coses no són tan fàcils a la vida. Si ens hagués passat amb 18 o 20 anys potser no ho haguéssim sabut gestionar.

Us fa por que el vostre èxit sigui una moda passatgera?

JR: No ho volem però passarà.

EV: Nosaltres seguirem treballant amb totes les ganes fins que ja no ens vulguin més, però és inevitable. Les modes i els gustos canvien.

El públic dels Catarres és un públic molt familiar, infantil i juvenil. És aquest el vostre objectiu?

EV: És molt transversal, el nostre públic. Depèn de l’hora que sigui trobaràs diferent tipus de públic. Si és d’hora, públic familiar amb nens, pares i mares i avis. A la nit, adolescents i joves amb ganes de festa...tenim públic de totes les edats i això és molt positiu.

Què voleu expressar amb les lletres del nou disc "Big Bang"?

JR: La gran idea dels Catarres és fer cançons positives i que donin bon rotllo, amb alguna excepció. "Postals" era un disc de moments, d’instants, d'imatges, i aquest d’ara és més d’històries i d’aprenentatges. Parla de superar-se a un mateix i superar les adversitats de la vida.

Què és el que més us agrada de pujar a l’escenari?

EV: Cantar en directe, veure  la gent, quan tens el públic entregat, quan tot va bé i baixes de l’escenari i penses que ja no es pot demanar res més.

JR: Veure la gent que s’emociona amb les cançons, que et vingui la gent i et digui que aquesta cançó el va ajudar a superar una relació, una malaltia...el que sigui...mil històries de gent que ve i ens ho explica. Tu només has fet una cançó que a ells potser els marcarà la vida.

Continueu apostant per regalar els discos, una de les claus del grup i imagino que un obstacle a l’hora de negociar amb discogràfiques. 

EV: Cantant en català vam ser els primers a aconseguir que una discogràfica acceptés regalar el  disc. Va ser a través d’una negociació bastant llarga amb DiscMedi. Nosaltres ja ens ho estàvem fent tot per internet però també volíem arribar a les botigues. Amb els discs "Postals" i "Big Bang" vam anar a la discogràfica Global i també vam ser els primers i van acceptar regalar els discos. La gent ja no escolta música en discs, no és molt funcional avui en dia. Ho compensem fent-los tots a mà, que no hi hagi cap cd igual i que tinguis una peça única a les mans quan ho compres.

Quins plans de futur teniu com a Catarres?

EV: Ara, com aquell qui diu, acabem de començar la gira. Serà fer aquesta gira fins al setembre de l’any que ve o l'octubre i després, hi haurà una parada de vacances. No sabem els temps perquè és una mica indefinit. Ens ho muntem quan ens ve de gust i intentem fer que les coses ens surtin de dins i que ens vagi bé per, anímicament, fer-les.

JR: Si no pares un temps, els discos s’assemblen molt. Tots els discos tenen una sonoritat diferent perquè s’ha fet una descompressió i s’ha començat un projecte de nou.

EV: A part que quan deixes passar un temps, quan hi tornes ho fas amb moltes més ganes.

 


2 Comentaris

a

antoni

igualada

29 de juliol 2015.15:56h

Respondre

Doncs jo lamento que no sàpigues diferenciar el gra de la palla Marià, aquest home és un símbol pel país i passarà a la historia. Amb el fet d’estar a la presó i les tortures que va rebre i... Llegir més el que ha passat després no hi ha punt de comparació, apart que va ser una ”víctima” del testament del seu pare i que el PSOE ja ho va intentar amb Banca Catalana.

M

Marià

Igualada

29 de juliol 2015.08:43h

Respondre

Lamentar que el nom d’una persona imputada per extorsió se’l faci un cer reconeixement als mitjans públics i jo pregunto “també els va demanar el 3%”

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic