TORNAR
PUBLICITAT

Clara Peya: "Costa trobar una dona que no hagi sofert algun tipus d'abús"

Entrevistem la pianista Clara Peya, que porta al Teatre de l’Aurora ’Aüc’

cultura
Dijous, 18 gener 2018. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Clara Peya ha heretat de la seva part igualadina -Josefina Rigolfas era germana de la seva mare- el talent innat per al piano. Peya posa aquest do al servei d'una obra on col·labora amb la seva germana Ariadna: 'Aüc. El so de les esquerdes'. Aquest cap de setmana, en tres representacions, el públic anoienc coneixerà una obra punyent que retrata les diferents formes i prismes dels abusos de gènere.

Comencem pel títol. Què és un 'Aüc'?

Un crit allargassat, un crit fet amb força. En el cas de l'obra, és un crit de rebel·lia contra el patriarcat.

D'on surt aquesta obra tan amalgamada?

Surt a partir de moltes vivències de persones diferents. Experiències personals de tot l'equip que es van posant en comú, de testimonis reals de violència molt forts. A partir d'aquí vam anar recollint i resumint el material i li vam donar forma de càpsules. Càpsules que volen explicar o donar a conèixer aquestes experiències en forma de música, dansa o text.

Les germanes Peya han treballat juntes en aquesta obra. Com es porten i com treballen? Com es treballar amb la família?

L'Ariadna i jo tenim la complicitat màxima. No només som germanes, també som les millors amigues i companyes de feina. He tingut sort amb això, perquè formem un super equip. Hem trobat una metodologia comuna, amb la que avancem i fem que les coses funcionin. L'altra cosa és que veiem l'art amb una òptica molt semblant. Mira si ens avenim que fins fa dos anys no vam anar a viure cadascuna pel seu compte i va ser perquè ens van recomanar que ens separéssim.

Parlant de família, són les nebodes de Josefina Rigolfas. Què significa venir a Igualada?

Sempre fa molta il·lusió venir a Igualada, hi tinc família i molts coneguts. D'altra banda, és molt bonic que a la ciutat es faci una aposta pel teatre compromès i 'Aüc' és una obra que no és per passar l'estona. És una peça difícil, dura.

Els darrers mesos s'ha sabut els abusos comesos per magnats de la indústria de l'espectacle, com Harvey Weinstein. Aquesta setmana, als Estats Units també, la premsa descobria la pressió d'un membre de l'equip tècnic de gimnàstica rítmica sobre les noies. El fet que hi hagi persones famoses darrere les denúncies contribueix a que es pugui parlar més del tema? En un altre moment hauria estat més difícil fer 'Aüc'?

Fa anys hagués estat més difícil, segur. Ara podem dir que hi ha una conscienciació, hi ha una urgència social perquè les coses canviïn. Hi ha hagut un canvi de xip, que no és sinó el crit de moltes dones, de molta gent que feia molt temps que aguantava aquesta situació d'abusos i d'injustícia. En certa manera, podem dir que els col·lectius femenins i les dones ens hem empoderat. No són només els casos que cites, hi ha tot el que hem vist amb el judici de 'La Manada' als San Fermins que són fets horrorosos, fastigosos, del tot intolerables. L'aüc, el crit, ara és cada cop més fort.

Pel que fa als abusos, s'està trencant també el tòpic que les víctimes pertanyien als sectors socials més baixos.

Ens hem de conscienciar totes les persones i que hom sàpiga que totes les dones hem sofert abusos, sense saber-ho, fins i tot. Hi ha petits abusos que l'home practica fins i tot sense ser conscient de que els fa, perquè són rols que s'entenien com naturals. Quina no ha hagut d'escoltar alguna gracieta sobre ella en forma de 'piropo' al carrer, quina no ha estat tocada a l'autobús? A quina no l'han perseguit pel carrer fins arribar a casa? Per això, és difícil no trobar una dona que no hagi patit algun assetjament d'algun tipus. Hi ha també la pressió que moltes senten per part de les seves parelles perquè tinguin relacions.

Hi ha dones que adopten rols masculins i abusen d'altres dones?

Sí, és clar. Però els percentatges de les casuístiques parlen per si sols. N'hi ha, però la immensa majoria són casos d'homes abusant de dones. 

Aquest dimecres es constituïa la Mesa del Parlament i només hi ha una dona, que és d'Igualada, Alba Vergés. Dels diferents presidents de la Generalitat des del 1980 no hi ha hagut cap dona. Perceben la política com un àmbit dels més desiguals?

Sí, però la desigualtat és present a totes les escales, amb els privilegis que van a parar a l'home blanc i heterosexual. Està legitimat per a qualsevol cosa. Però hi ha altres eixos d'opressió. Una dona blanca té més privilegis que una dona negra. Hi ha diferents escales en els privilegis, a més de la discriminació de gènere.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic