TORNAR
PUBLICITAT

David Alquézar: “La força de Tous és la seva gent”

És Festa major a sant Martí de Tous. Parlem amb l’alcalde

politica
Diumenge, 12 novembre 2017. 03:00. Toni Cortès Minguet.

Com arriba aquesta Festa Major?

La Festa Major sempre és un bon moment per fer una aturada en l’activitat i passar a un nou pla de convivència, d’alegria, de compartir amb amics, familiars i veïns uns moments de retrobament que ens aporta la festa.

Què en destacaria?

Presentem un programa molt complet, amb activitats infantils, amb actes tradicionals, com el Ball de Faixes o els castells, esportives, etc. Tots els actes estan organitzats amb molt d’amor i segur que serà una festa molt joiosa, com sempre.

Històricament, Tous ha viscut una important implicació i participació dels seus veïns en l’activitat del poble. Ara està vivint un moment molt dolç en aquest sentit?

Efectivament, ha estat així històricament. La grandesa o allò que fa singular el poble de Tous és la implicació dels veïns, que són els actors principals de l’activitat que es realitza al poble. Sense els veïns, moltes d’aquestes activitats no es podrien tirar endavant. Mostres d’això són les dues grans apostes del municipi: per una banda el festival de llegendes, com a esdeveniment cultural, que ens posa al mapa de l’agenda cultural del país; i d’altra banda, la Cursa del Panna, en l’àmbit esportiu. Les dues poden tirar endavant per la implicació dels veïns. Al festival de llegendes, per exemple, tenim uns 250 voluntaris i a la cursa del Panna uns 150! Estem en un moment en què al voltant de les llegendes, de la cultura i les tradicions, d’allò que ens és més nostre, hem sabut generar una aposta important per revitalitzar el municipi al voltant de la seva gent.

Això es tradueix al dia a dia?

La vida cultural al municipi té un moment molt viu i molt intens. N’és un exemple el tret de sortida de la casa de cultura a Casa Frarés, que ha significat tornar a posar la vida del nucli en el rovell de l’ou. La casa de cultura és un projecte intergeneracional, ja que hi ha l’escola de música, l’aula de formació, activitats que donen servei a un públic més infantil que conviuen amb l’activitat i usos de la gent gran. Això genera unes dinàmiques molt interessants. Ara tornem a tenir la Plaça Manel Girona, que és l’antiga plaça major, plena d’activitat, plena de canalla... La força de Tous és la seva gent.

Com ha viscut el poble de Tous el procés independentista de Catalunya dels darrers mesos?

Tinc l’orgull de representar una població que està decidida per una nova etapa del país, per una nova República. A Tous, l’1 d’octubre va votar un 76% de la població amb un resultat del SÍ aclaparador. A Tous ho vivim amb tota la passió i intensitat que ens porta aquest moment. L’1-O a Tous va ser una gran festa de la democràcia, en què tot el poble es va abocar a protegir la seu de votació. Tous està compromès amb la nova República i seguirem allò que ens digui el nostre Govern fins a les últimes conseqüències.

Quin creu que serà el paper dels ajuntaments i dels alcaldes en la construcció de la nova República?

A Europa, aquells representants públics que són escollits de manera directa pels nostres veïns tenen un pes important. Per tant, a l’hora de pensar quin ha de ser el paper dels municipis i dels alcaldes i regidors en la construcció de la nova República certament ha de ser un paper actiu i principal. Ens hem de prendre aquest procés de construcció d’una nova República per fer un pas decidit endavant en qualitat democràtica, transparència, lluita contra la corrupció, pel benestar dels nostres veïns... No estem per fer una República que continuï el mal fer d’altres tipologies de països o d’antics règims. Aquí, els alcaldes que donem la cara pels nostres veïns a l’hora de defensar uns millors serveis, una millor atenció als nostres veïns, unes millors infraestructures, etc., som un dels pilars bàsics per traslladar això a aquesta etapa fundacional d’un nou model d’estat.

Quina valoració fa d’aquests deus anys de gestió a l’Ajuntament de Tous?

Estem en un moment en què aquelles estratègies que havíem imaginat quan vam assolir el repte de governar el municipi, que allò que havíem dissenyat al principi, va quadrant com una estructura treballada i coherent. A partir d’una idea fonamental, que és continuar essent el que som, un municipi rural, amb una convivència i civisme per part dels veïns; volem continuar sent el que hem estat durant mil anys, un poble; doncs a partir d’aquesta idea central de fer poble, tracem cinc estratègies bàsiques: urbanisme, conservació, cultura i ensenyament, serveis i civisme i, la darrera, paisatge.

Unes branques d’un gran arbre...

Una d’aquestes branques és la de les grans obres d’urbanització. Però no té cap mena de sentit fer obres si no som capaços de conservar allò que hem fet, no només en l’àmbit públic sinó també influint en l’àmbit privat. Aquí tenim la segona branca o eix: la conservació.En els darrers anys, hem generat una sèrie d’estratègies de rehabilitació de façanes i d’edificis del nucli antic, etc. Això ara ens està quadrant molt bé.  I no només això, també tenim tota la part principal, la de l’atenció als veïns, la cultura, l’ensenyament, el civisme, l’atenció a la gent gran, als infants i joves, etc., Veiem que aquestes estratègies, a partir de l’urbanisme, acaben influint en una millor convivència, en uns millors serveis, en una millor atenció a la gent gran, en una millor educació, etc. Les estratègies, com deia, van quadrant. I, finalment, la cinquena pota, dedicada al paisatge, amb petites actuacions per tenir un poble cuidat, amb la implicació dels veïns. Aquesta idea central de fer poble, de continuar sent el que som, una gran comunitat, una gran família, es va travant. Veiem com en aquests deu anys de gestió aquest arbre va agafant un sentit i totes les accions es van travant molt. Per exemple, ara veiem com aquella inversió que es va fer en el seu moment a l’escola traspassa aquest àmbit i acaba repercutint a tot el municipi. Estem en un moment en què totes aquestes complicitats i línies estratègiques que vam definir fa deu anys ara es van estructurant. Veiem satisfets com aquells esforços que hem anat fent tots aquests anys ara van teixint un arbre de complicitats on es veu que no improvisem res i que totes les estratègies es van teixint sobre una mateixa idea.

Com s’imagina el poble d’aquí deu anys?

Ens imaginem un poble cohesionat, que ja el tenim. On els serveis bàsics per a la població estiguin coberts. Encara ens queden coses per fer, com ara millorar l’atenció als avis i, per això, una de les voluntats és poder avançar en la implantació d’una empresa de serveis per a la gent gran, tipus centre de dia, que ja tenim bastant avançada. Els dos projectes urbanístics més importants que tenim ara a l’agenda és la reurbanització del carrer Carretera i de la Plaça Fàtima, tancant així tot un dels eixos principals del municipi, tot renovat. Si tot va bé les obres començaran a principis de l’any vinent. Aquestes dues grans obres seran finançades al 100% per la Diputació de Barcelona.

A més, sabent teixir les complicitats perquè aquest àmbit de conservació passi també al privat, ens trobem un nucli antic que torna a guanyar el pols a la centralitat del municipi, amb la rehabilitació de cases, amb el dia a dia de la vida del municipi, a nivell de comerços i serveis... Veiem que les estratègies van donant el seu fruit. Una de les grans fites ha estat l’edifici de Cal Frarés, però també hem reurbanitzat molts vials, aquest any hem obert una línia d’ajudes per rehabilitar façanes al nucli antic, repartint 100.000 euros d’ajudes directes als veïns per revifar aquests habitatges. També, amb el suport de la Diputació, rehabilitem habitatges buits que cedirem als joves perquè es quedin a viure al nucli antic. L’estratègia ha estat ben definida i amb aquestes grans obres que ens queden per fer en aquest mandat, acabarem de fer el tomb. Evidentment, a Tous li falten reptes per assolir, com pot ser la construcció d’un poliesportiu cobert, una nova ubicació de la zona esportiva, cosa en què estem treballant i, com a mínim, hi haurà una bona base de cara el proper mandat.

Parla molt d’estratègies i planificació...

Sí, nosaltres no improvisem res. N’és una mostra el fet que tenim un pla de disseny urbanístic del municipi. A cada carrer que fem no busquem una solució constructiva diferent. Hem definit el poble en 3 zones de creixement històric i a cadascuna d’elles hi apliquem una solució constructiva. Així el que fem és crear un discurs urbanístic clar i possibilista.

I com tenen la caixa?

Acabarem aquest mandat amb deute zero, havent renovat el municipi en gran part, deixant les finances més sanejades que com les vam trobar el 2007 quan vam assolir la gestió, i fent tot això en el pitjor dels escenaris de crisi econòmica. N’estem molt satisfets. Evidentment, això es complirà si la Generalitat pot complir aquells compromisos que té adquirits. Per exemple, nosaltres ens vam trobar immersos en un Pla de Barris que va dificultar molt la gestió. D’altra banda, nosaltres vam fer el nostre disseny propi de què era el que podíem fer en un pla d’etapes perquè no se’ns desmarxés i fins ara s’ha anat complint. Tenim una situació econòmica molt sanejada. Estem molt satisfets de la gestió que hem fet, després de molta feina de planificació i de trucar moltes portes.

He de preguntar-li pel futur del pantà...

Quan vaig a reunions Barcelona els dic que a València tenen un aeroport sense avions i a Tous tenim un pantà sense aigua. És una infraestructura que va costar molts diners en el seu moment. L’Ajuntament ha fet tota la pressió possible perquè el pantà vagi recuperant la seva làmina d’aigua i el deixin omplir. Això està sent així, tot i que per etapes. Quan hem culminat una determinada làmina ens deixen passar a la següent. Veiem també que el Departament d’Agricultura va fent inversions de manteniment i conservació, perquè la infraestructura no es deixi morta. El compromís del Departament és desenvolupar una xarxa de regadiu molt més racional que la que es plantejava en el seu moment. Abans s’intentava bombar l’aigua cota amunt, cosa que no tenia cap sentit, i ara es planteja regar per gravetat. Ja sigui per usos agrícoles, molt més ajustada i possibilista, com per a usos turístics, a Tous el que li convé és que aquesta infraestructura es posi en valor i en servei i des de l’Ajuntament estem pressionant molt perquè això sigui així. El pantà és una infraestructura del Departament d’Agricultura i l’Agència Catalana de l’Aigua és l’encarregada de vetllar per la seva seguretat, i aquestes són les dues entitats que l’Ajuntament intenta que es posin d’acord perquè això avanci en aquest sentit.

Un dels punts negres del municipi és la carretera a Igualada. Hi ha alguna perspectiva a llarg termini?

Hi ha l’eix diagonal, una infraestructura pensada per la Generalitat i esbossada a nivell de gran traça. Hi ha molta feina per fer. La proposta de l’Ajuntament de Tous és que, si s’ha d’ampliar la carretera, fem-ho, però fem-ho bé, mantenint una part de l’arbrat, a la vegada que també el protegim de la circulació. Els plàtans que trobem a la carretera de Tous també ens configura com a municipi, però també hem d’evitar riscos, evidentment. Des de l’Ajuntament vam plantejar crear un carril bici a una banda dels plàtans i ampliar la carretera cap a l’altra banda, amb una protecció adequada per als vehicles. Realment, ens queda molt lluny a dia d’avui, perquè dependrà d’inversions molt importants de la Generalitat, que ara per a ara no estan previstes a curt termini.

Les comunicacions amb Igualada no són les millors...

Tous té una mancança important pel que fa al transport públic i des de l’Ajuntament estem buscant desllorigadors d’aquest problema perquè les combinacions que tenim amb la Hispano Igualadina són insostenibles i no ens ofereixen els serveis mínims que necessiten els veïns del municipi que han de baixar a Igualada per fer les seves gestions. Intentem buscar solucions imaginatives, com podria ser una possible concessió de taxi. Veurem com avança...

 


1 Comentaris

j

jojan

12 de novembre 2017.18:20h

Respondre

Totalment de cor, “La força de Tous és la seva gent”. a pesar de tu.................

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic