TORNAR

"Els hominoïdeus trobats a l'Anoia es van extingir a causa de la seva dieta".

Entrevista a Daniel de Miguel, membre de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont||

Dimecres, 4 juny 2014. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Parlem amb l’investigador Daniel de Miguel, membre de lCP - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont – coordinador de l’equip que ha publicat un dels descobriments més recents sobre la vida d’aquells primers homínids europeus: l’especialització alimentària els va portar va portar a l’extinció.

Reconstrucció 2D Pierolapithecus (Autor: Meike Köhler)

Daniel de Miguel, membre de lCP - Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

El jaciment de la conca del Vallès-Penedès és una de les zones d’Europa amb una major concentració de restes fòssils i el poble dels Hostalets de Pierola es troba al centre d’aquest tresor paleontològic: hi trobem capes de sediments dipositades allà des de fa entre 15 i 8 milions d’anys. Aquest patrimoni ha permès descobrir quins primats i animals hi habitaven, en quines condicions vivien o com era la vegetació i el clima del moment. Petites i grans pistes que ajuden a poder reconstruir millor el nostre passat.

- Encapçales l’equip que estudia com era la dieta dels homínids que habitaven la zona dels Hostalets de Pierola ara fa entre 14 i 9 milions d’anys. Com sorgeix la iniciativa de buscar i detallar què menjaven?

- La investigació neix quan decidim vincular hominoïdeus i dieta. Jo sóc especialista en l’alimentació de diferents tipus d’espècies. I amb l’IPC ens posem en contacte per tirar endavant una investigació que busqui la dieta d’aquests primats. La nostra hipòtesi inicial volia lligar els canvis climàtics que es visqueren en aquells períodes amb l’afectació a les dietes dels hominoïdeus.

- Quina va ser l’afectació del canvi climàtic per la vida dels hominoïdeus?

- Va reduir les existències dels seus aliments preferits i això els va portar a l’extinció. Els canvis climàtics per si sols no provoquen directament la desaparició d’una espècie, sinó que canvien els aliments disponibles i hi ha espècies que no saben adaptar-se.

- És precisament això el que els va passar als primats trobats als Hostalets?

- Sí, amb el canvi climàtic de fa aproximadament 9 milions d’anys. Les espècies acostumen a ser molt vulnerables als petits canvis ambientals perquè viuen exclusivament del que els dóna l’entorn. Així, com més especialitzada és la dieta més es redueix la capacitat d’adaptació a una crisi ambiental. I la dieta dels primers hominoïdeus d’aquí ho era.

- En què es basava la dels hominoïdeus d’aquí?

- El Pierolapithecus catalaunicus, conegut com a PAU, menjava aliments durs, com per exemple fruits amb closca o llavors, i és curiós perquè no era la mateixa dieta que la d’altres espècies d’ hominoïdeus de la Península Ibèrica, com l’Hispanopithecus preferia fruits més tous: els hominoïdeus de l’aquesta zona són exclusius en tota la península. De la mateixa manera que tampoc prenien el mateix que els de la resta d’Europa.

- Ah, no?

- No, a partir del microdesgast dental veiem que els primats d’aquesta zona eren més herbícoles: vivien més sobre dels arbres. I en canvi els europeus eren més terrestres.

- Així doncs, el canvi climàtic va reduir les existències herbícoles que prenien els primats de la zona del Vallès-Penedès?

- No ben bé, més aviat podríem dir les fruites que hi havia durant tot l’any van passar a ser estacionals. M’explico, fins el moment la vegetació era tropical, de fulla perenne, i amb el canvi climàtic passa a ser de tipus caduc, i per tant els fruits només els trobem en temporades determinades.

- A banda de l’alimentació, com era Els Hostalets de fa milions d’anys?

- Era una zona molt boscosa i humida amb una gran cobertura vegetal al subsòl. I la fauna era variada, hi trobem animals grans com girafes i rinoceronts – tenint en compte que no són exactament com les girafes i els rinoceronts actuals-.

- Si aquestes espècies es van extingir, els humans no rebem descendència seva, no?

- No, nosaltres no en tenim cap part. Però no deixen de ser interessants perquè són uns primats ja més evolucionats, que han augmentat la capacitat cerebral i tenen petites alteracions locomotores.

- Per a l’àmbit científic, on rau la importància de la investigació?

- La importància es dóna sobretot perquè el tema dietètic en els primats d’aquesta zona i d’aquest període no s’havia analitzat mai. Teníem informació d’altres espècies anteriors i també posteriors. Gràcies als resultats de l’estudi hem pogut omplir una peça gegant del puzle, hem descobert la dieta dels primats catalans en el moment que els homínids s’expandeixen per Europa, i ara podem tenir una visió completa de la dieta en cada període.

- A vegades els qui vivim al costat d’un jaciment paleontològic com a aquest no coneixem quin valor real té...

- La zona del Vallès-Penedès és única, presenta la major diversitat fòssil del món en una etapa molt destacada perquè és quan els hominoïdeus arriben de l’Àfrica a Euràsia.

Marta Valls Ribas


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic