L'Horta Lliure: “Si tu gaudeixes fent el producte és molt fàcil que sigui bo”

AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

Com vau començar amb l’hort?

Guim: Jo treballava en una casa on feien anar un hort, a casa teníem una mica d’hort i quan se’m va acabar la feina que tenia i en estar parat vaig dir “què faig? què faig?”. Sempre m’havia agradat l’horta i vaig pensar muntarem un hort. Vam començar allà a l’Hortet de la Salut. Vam estar dos anys amb un soci, el Ricard, i quan no ens en sortíem perquè necessitàvem més espai el Ricard va decidir plegar. M’ho vaig muntar jo sol i al cap d’un any ens vam ajuntar amb el Joan Albert, que tenia un hort a Jorba. Més tard ens vam unir amb un noi de Tous que té els horts allà.

I l’espai?

Joan Albert: Aquest espai era un negoci del gendre del propietari de la finca. Ell no sabia res d’horts, va intentar compartimentar el terreny en horts familiars, necessitava a algú que en sabés i va anar a buscar al Guim. 

G: A canvi que jo fes l’assessorament especialitzat ens va cedir un tros d’hort. Quan teníem l’Hortet de la Salut teníem un trosset petitó aquí dalt. Mica en mica, ell s’anava cansant i jo anava necessitant més espai i quan va entrar el Joan Albert ja vaig veure que necessitàvem més espai i vam anar agafant més terreny. 

Vosaltres veneu cistelles de verdura a domicili, com les feu?

G: Tenim dues opcions de cistelles. La cistella tancada, que és la ideal per nosaltres, que intentem que porti set o vuit productes de temporada. Per exemple, l’enciam no falla mai i també hi posem fruita. Ara a l’hivern hi ha tomacó, bleda, mongeta tendra... Si una setmana toca bròquil intentem que la següent hi hagi col, l’altra espinac. Volem que sigui variat cada setmana i segons disponibilitat de l’hort. Fem dues mides, una petita i una familiar. També treballem al detall, la gent fa la comanda amb un formulari que enviem per xarxes i nosaltres la portem a casa o en botigues com Tres Unces. I oferim productes que no són nostres però que són o de productors comarcals o de gent afí.

JA: Ens ho demanen a la nit i ho servim l’endemà. 

Quantes comandes setmanals teniu?

G: Entre uns 25 i 30 nuclis familiars ens demanen cistelles. La veritat és que oscil·la molt, hi ha setmanes que tenim 40 comandes i altres que en tenim 10. 

Noteu el canvi de temporada en la demanda de cistelles?

G: Al juliol i l’agost, que és quan hi ha més gènere a l’hort, la gent no hi és. Però durant l’any, qui s’acostuma a comprar no ho deixa. El 60% dels nostres clients són fixos, cada setmana ens compren cistelles. Després sobre un 25% ens compren de forma aleatòria durant el mes, potser un cop al mes o cada quinze dies. L’altra és gent que ho prova, que potser ho compra un mes i després no se’n recorda fins al cap de tres mesos o coses així. 

JA: Els productes són de temporada, que no se li acudeixi a la gent demanar tomàquets al febrer. Encara que els tinguéssim no els posaríem per principis. A més és molt divertit que canviï la temporada, sobretot a les cistelles tancades. Que vagin apareixent coses noves a molta gent li encanta, els fa il·lusió tastar coses noves, veure que arriben els primers tomàquets per exemple. Això és bestial. En moltes cases que anem és com si vinguessin els Reis, la gent es pregunta què portarà. A nosaltres ens encanta, és un cop a l’esquena que ens diu “molt bé nen, vas bé per aquí”. 

Estem malacostumats a menjar el que volem quan volem?

JA: Això és un engany absolut, majúscul. No tenim perquè menjar cireres a l’hivern, alguna cosa està passant. Aquesta cirera no s’ha fet en el moment que toca. Això també fa que no busquem verdures noves i acabem menjant sempre el mateix. Els dius que et diguin 10 verdures i potser no te les saben dir. 

Creieu que la gent hauria de comprar més verdures de proximitat?

JA: D’entrada servir fresc com ho aconsegueixes sense passar per una cambra de refrigeració? Estem a 35 minuts caminant d’Igualada. Qui més hi ha que pugui servir a Igualada en millors condicions? 

G: Quan tu ets productor i tens contacte directe amb el client sempre hi ha un feedback molt bo, una reciprocitat. L’opció de dir “li estic comprant a aquest”. També et preguntes on menja la gent d’Igualada, tothom menja químic? O compra ecològic a uns preus abusius?

Creieu que la gent de la comarca us coneix prou?

G: Ens coneix, però van tant al dia a dia que no paren atenció a aquestes coses. Jo faig el mateix, vaig al dia. M’agradaria no anar a un supermercat i poder-ho comprar tot local, però hi ha dies que ho acabo fent.

JA: A vegades per una cosa que necessitis ja fas la compra sencera, aquest és el problema.

Acostumeu a parlar amb els vostres clients sobre els nous productes que proveu o el que feu a l’hort?

G: Més que amb els clients, primer tempteges el mercat. Si veus que un any un producte, com la col kale o el brocolito, es posen de moda i hi ha demanda d’això, tu acabes cedint i penses “si l’any passat en vaig fer 500, aquest any en faré 1000 d’aquests”. Té més sortides i busques una viabilitat al projecte. Un 20% l’has d’arriscar, un 50% assegurar i un 30% temptejar-ho. Has de tenir alguna cosa fixa per anar tirant, perquè això és diari.

JA: Aquest any hem provat el codony. Hem rescatat els arbres que hi havia plantats aquí, hem tret la tira de codonys però la gent no ha respòs. Hem vist que no hi ha gaire gent que tingui ganes de fer el seu codonyat a casa i això que estem parlant amb cercles de gent que cuida molt el que menja. 

Aquest any què voleu provar?

JA: En pla bèstia les cols de brussel·les, no sabem si a la gent els agradarà, si ens les tiraran pel cap o si ens les menjarem nosaltres.

G: Però això ho hem plantat com a prova per veure si ho venem. D’investigar estem amb la regalèssia, les carbasses, que no sabem per què no han funcionat...

JA: I la cúrcuma i gingebre, que  tenim en torretes.

G: També hem provat els pèsols. Vas provant sobretot varietats diferents. Aquest any de tomàquets hem fet cor de bou. També busquem fer varietats tradicionals, tant de Les Refardes, una associació que treballa per fomentar l’intercanvi de llavors, com de gent coneguda que tingui llavors. No és fàcil, per molt que sàpigues no en saps mai prou, perquè tot és flexible. Com fem molta llavor nostra, el seu percentatge de germinació no és un d’100% com si la compréssim

Un dels problemes principals sembla que és el preu, creieu que hi ha gaire diferència?

JA: En absolut. Nosaltres d’entrada volem desmitificar que per fer-ho ecològic ha de ser més car, no hi ha una raó que ho justifiqui. La feina és pràcticament la mateixa, potser una mica més.  Tenim el mateix preu o una mica superior que un supermercat. A Veritas, el supermercat ecològic per excel·lència, i altres semblants, s’aprofiten molt de la moda ecològica.

G: En no haver-hi intermediaris ens podem ajustar molt en el preu. És igual de car el que és ecològic que el que és de qualitat. Si compres una mongeta que no sigui del Mercadona, et pot costar igual que la nostra i no és car.

JA: També venem a fruiteries, com la fruiteria Andorra. La dona que la porta ha apostat per nosaltres. Però moltes vegades, el que compra ella convencional ens hem adonat que té el mateix preu. Ella va deixar de comprar les cebes al marxant que li servia per les nostres, que eren poc més cares però no hi havia comparació ni d’aspecte ni de res. 

Us perjudica que la resta de supers ecològics o la secció ecològica dels supermercats normals acostumi a tenir els productes més cars?

G: El problema és que els altres preus estan rebentats. No és que el que és ecològic sigui car.

JA: Quan veus aquestes fruiteries que són franquícies amb les pissarretes dels preus fora penses “com poden vendre això?”. 

G: Quan et venen dues coliflors per un euro hi ha algú que no hi guanya i segurament és el pagès. 

A quant les veneu vosaltres, les coliflors? 

G: A 1,50€

I tots aquests diners van per a vosaltres?

G: En les dues coliflors per 1€ han de guanyar-hi el transportista, el marxant, el pagès, el botiguer i el que ha fet el planter. Com a mínim 3 o 4 persones guanyant 20 cèntims per barba. Per tenir un sou digne n’has de fer 3 milions i així és impossible que respectis el medi. En el fons és un producte que vés a saber d’on ve. Ens queixem que hi ha crisi, però si no mirem els productes que hi ha aquí: els petits comerços, el negoci local, malament anirem.

Creieu que la moda de comprar coses locals seguirà o morirà?

G: Sempre s’ha d’escombrar cap a casa, no com una moda sinó com a societat. Si vols treballar bé t’has d’entendre amb els del teu carrer, després amb els del teu barri, els de la ciutat, els pobles veïns... Els petits productors sempre et donaran una qualitat més alta a un preu més just. No són preus cars, són preus justos tant per al consumidor com per a l’usuari. S’ha d’apostar pels projectes que hi ha a casa, que pots conèixer de primera mà i que si vols anar a veure l’explotació pots anar-hi. Nosaltres estem oberts a tothom, tenim transparència.

JA: Amb tot el tema de l’alimentació si ara nosaltres decidim fer un pas enrere a la generació dels nostres avis és senyal que alguna cosa no s’ha fet bé en aquests últims anys. A nivell de societat. 

G: El boom de l’agricultura ha estat els últims 70 anys. La gent va passar gana i es va dedicar a tirar-hi merda i merda per tenir més quantitat de menjar, no més qualitat. La salut està relacionada amb l’alimentació, mengem tres cops al dia i el mínim que podem fer és menjar saludable. Això vol dir coses fetes amb cura, en petites quantitats, amb respecte per la natura i l’entorn i respecte per les persones que hi treballen. I això té a veure amb les multinacionals. M’agradaria veure la pobra gent que fa iogurts en llocs com la Danone, aquells iogurts els fa una màquina i a la gent que hi treballa se li enfoten els iogurts. Normalment els productors locals són gent que s’ho estima i fa el que fa perquè li mola i hi està enganxat, perquè ho ha triat ell o és tradició familiar. Si tu gaudeixes fent el producte és molt fàcil que sigui bo.