TORNAR

Ikram El Ouahabi: "Hi ha gent que diu: “per estar integrada has de ser com jo” i no sé què entén la gent per integració o adaptació"

Integrant del grup Compartim Ciutadania

gent
Divendres, 10 març 2017. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

La Ikram El Ouahabi té 17 anys i va néixer a Igualada. La seva família porta molts anys residint al país, on primer va arribar el seu avi fa 40 anys i després la seva mare, la Fatia, l’any 86. Com molts adolescents està estudiant 2n de Batxillerat, a l’Institut Pla de les Moreres a Vilanova. A més fa una mica més d’un any va decidir posar-se el hijab o mocador, una decisió que creu que ha fet canviar tant el tracte com la percepció que tenen d’ella companys i professors. La Ikram és una de les dones que formen part del grup Compartim Ciutadania, una iniciativa que busca reivindicar el paper i la vàlua de les dones d’orígens diversos a casa nostra. Fa unes setmanes vam compartir, entre te i dolços, una conversa amb ella, la seva mare i altres companyes.

AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

 

Per què vas decidir posar-te el mocador?

Ikram: Vaig llegir l’alcorà en castellà a l’estiu. Jo normalment pel Ramadà, quan vaig a la mesquita me’l poso i després vaig decidir que no me’l trauria més. Simplement ha estat espiritual. Ha estat per la religió, m’he convençut i ja està.

I: La primera pregunta que em van fer els meus amics és: t’han obligat? Te l' has posat perquè tens un novio i t’ha obligat? Et casaràs? T’ha obligat el teu germà? Era boníssim. Simplement vaig entrar a l’habitació i me'l vaig posar. El meu germà em va dir “te'l poses?”. Li vaig dir que sí i em va dir “Ah, vale”. I ja està. Els meus pares estan divorciats i ell em va dir “Felicitats, si t’agrada posa-te'l”.

És un tema que havíeu parlat a casa?

I: La meva mare mai m’ha dit “tal dia te'l posaràs”, però m’he anat criant.

Fatia: Com a musulmana que sóc tinc l'obligació de criar la meva nena en la nostra religió: Sempre li deia que algun cop se l’hauria de posar. Però mai li vaig dir quan.

I: Si me’l vull posar és perquè jo ho sento. Quan estigui segura. Perquè si me’l poso una setmana i la setmana següent me’l trec, doncs no. No és un joc. La meva mare sempre em deia prefereixo que te’l posis tu per pròpia voluntat convençuda de posar-te'l que  anar a la cantonada i treure-te’l.

F: Jo mai l’he obligat, de veritat, ni jo ni el seu pare, va ser per voluntat pròpia.

Què significa per a tu portar el mocador?

És la meva identitat. Jo crec que no podria estar sense el mocador. Em sentiria que tothom m’està mirant, com si sortís despullada. Ja forma part de mi. Jo penso que tota dona és bonica, que és una joia. Per poder conservar-la i estar sempre bonica i brillant s’ha de tapar. No qualsevol ha de tenir el permís per poder veure-la i observar-la. Quina manera millor que tapar-la i conservar-la? Ho conservo per als meus germans o el meu marit quan em casi.

MI: Té un significat i per a cada persona és diferent, encara que més o menys és el mateix.

Tot i que hi ha dones musulmanes que no el porten.

I: I tant que sí! Només que jo vull manifestar la meva creença. Estic orgullosa i vull expressar-ho. Sí, sóc musulmana i ho ensenyo. Per exemple, en un examen jo he de demostrar el meu coneixement sobre el tema, no puc entregar l’examen i dir “ho sé tot, no t’he escrit res perquè ho tinc tot al cap”. Això és el mateix, una forma de manifestar que sóc musulmana.

F: És com per exemple les monges. Com ho demostren que són monges? Amb la vestimenta i la creu. Ja se’ls veu. Doncs amb una musulmana és el mateix.

Has notat algun canvi des que el portes?

I: Quan era petita el tracte era normal. Quan vaig arribar a l’adolescència fins a 4rt d’ESO tot era normal, encara no portava el hijab. Quan vaig començar 1r de Batxillerat vaig decidir posar-me’l, feia anys que ho rumiava, des de 3r d’ESO, però em feia enrere perquè pensava que els meus amics em deixarien de banda, no m’atrevia. Al final me’l vaig posar i vaig pensar que qui m’estima, m’estimarà igual. Me’l vaig posar a l’estiu i pel carrer els meus amics em veien i em saludaven normal i corrent, em deien que em quedava molt bé. Però quan vaig arribar a l’institut, les coses van començar a canviar, no volien parlar tant amb mi. Però aquest any, que estic a 2n, potser pel curs que és més dur no assimilen que una marroquina, encara que hagi nascut aquí, s’estigui traient el batxillerat i estigui traient bones notes. Penso que no s’ho creuen o que no volen acceptar-ho, no ho sé. Noto una diferència tant pels companys com pels professors. Els professors mateixos han dit coses que demostren que hi ha una discriminació.

Com per exemple?

Un dia anàvem d’excursió al MNAC, i a l’autobús una amiga va escoltar com un company li deia al professor “jo no sé si la Ikram i la Fàtima (una altra companya que també porta mocador) porten auriculars durant els exàmens com a xuleta”. Jo no m’ho vaig creure perquè a l’autobús hi havia molt de soroll. Però quan va arribar el següent examen el professor se’m va acostar davant de tota la classe abans de començar l’examen i em va dir que m’assegués en un lloc amb la Fàtima. Vam seure i ens va dir directament “ensenyeu-me les orelles” i li vaig dir que no li ensenyaria. Ens va dir que li deixéssim tocar-les, encara que preferia no fer-ho, li vam dir que no i que no tenia dret. Sospitava que alguna de nosaltres escoltava alguna informació durant els exàmens. Em vaig posar tan nerviosa que li vaig ensenyar i la meva amiga li va deixar tocar. Vam fer l’examen i li vaig dir que m’havia ofès molt i que no tenia dret a fer el que havia fet. Quan em va dir ensenya’m les orelles sentia que m’estava violant la meva identitat. 'endemà va venir el tutor, em va fer sortir fora de classe, va parlar amb mi i em va dir que no m’ho pregués com una ofensa, que tots sabien que jo no em feia xuletes. A mi el que m’estranya és perquè es disculpa el tutor i no el professor mateix. El tutor em va dir “si vols parlar amb ell, parla-hi” però jo crec que ha de ser el professor qui m’ha de dir alguna cosa. Una companya de classe, que està a Arran, li va dir al professor que no tenia dret a fer el que ens havia fet i que estava molt malament i el professor li va dir “si tu ho denuncies jo diré que tu ets una radical, que vols imposar les teves idees i que em faltes al respecte”. Em vaig quedar flipant. Jo amb el professor aquest ja no hi parlo. Escolto a classe, faig l’examen, trec la nota que sempre he tret i ja està. El problema amb aquest home és que només ens ha revisat a nosaltres, als altres no. En un dels últims exàmens que hem fet amb una altra professora ens ha revisat a tots i no ens vam sentir diferents.

Els altres professors o alumnes?

I: La veritat que bé, una relació normal. Jo porto tota la vida en aquest institut, el Pla de les Moreres a Vilanova, em coneixen bé. No entenc per què aquest professor ha fet tot això.

I has tingut cap altre problema?

I: A 2n de batxillerat es fa el treball de recerca i jo de tema vaig triar la violència de gènere a Igualada, com hi ha el Servei d’Intervenció Especialitzada (CIE) i Dones amb Empenta, pensava que tindria un material seriós. Vaig estar durant tres mesos treballant, he fet una entrevista amb una psicòloga, una advocada, dues víctimes, pensant que és difícil parlar amb víctimes. El dia de la presentació em van dir que estava molt bé i em van fer només una pregunta. En comptes de preguntar-me alguna cosa sobre el treball em van preguntar “tu creus que l’Islam pot fomentar la violència de gènere?”. Jo aquesta pregunta ja me l’esperava i me l’havia preparat. Esperava una bona nota, m’ho havia currat i m’agrada fer les coses bé però em van posar un 7. Jo sé de companys que l’han fet en una setmana i també han tret un 7. El treball que he fet durant tres mesos equival al mateix que un treball de dues setmanes. Vaig parlar amb la meva tutora, estava furiosa i li vaig dir que no era just. Els companys, en comptes de mostrar-se empàtics o comprensius, em deien que un 7 ja estava bé. Com si m’estiguessin xinxant. Jo no sabia què fer, però al final ho he deixat estar.

Per què creus que Igualada necessita un grup com Compartim ciutadania?

I: Tant a Igualada com a tot arreu. Els immigrants en si, no només els marroquins, senten aquella falta d’integració. Tot i que ens considerem integrats, com la meva mare o com jo, la integració ha de ser recíproca, ha de ser mútua. Tant per part dels autòctons o occidentals com per part nostra. Si nosaltres donem de la nostra part, ells també han de donar de la seva, ens han d’acceptar. Per això aquest és l’objectiu de Compartim Ciutadania, demostrar que nosaltres volem adaptar-nos, volem integrar-nos, participar en activitats de la ciutat. Per demostrar que sí, que de veritat som unes ciutadanes més, no som de segona ni de tercera. Som una més i ja està.

Creus que és fàcil sentir-se “integrat”?

I: No sé què entens tu per integració, però hi ha gent que diu: “per estar integrada has de ser com jo”. No sé què entén la gent per integració o adaptació. A mi un fet que em preocupa és que jo estic estudiant, seguiré estudiant i tindré el meu títol, però penso que potser em presentaré a ofertes de feina del que he estudiat i potser no m’agafaran per portar el mocador. Clar, això és discriminació. Perquè integrada estic. Parlo l’idioma, he estudiat, he lluitat tal com ha lluitat un altre, però després no puc. Això no ho podem permetre.

Et fa por el moment en què hagis de sortir al món laboral?

I: Em fa molta por.

F: S’està esforçant tant, tant i després què? Ella ho viu ara amb mi cada dia. Se m’està fent molt difícil trobar feina. Sempre he estat buscant i em criden per molts treballs temporals, però cosa de dos, tres, quatre dies i s’acaba.

I: Entre una dona que porti mocador i una que no...Però l’únic que estan fent és perjudicar. D’aquesta manera el país sempre quedarà endarrerit, sempre. Vas a Holanda i trobes dones treballant al supermercat amb mocador, aquí mai. Jo el que penso és que creuen que per portar el mocador el treball el faràs d’una manera diferent i és absurd totalment. Jo estic estudiant per mi, per tenir un bon treball i pel meu futur. Però també ho estic fent per demostrar i dir “escolta, que porto mocador i ho faig igual de bé”. Jo tinc esperança que algun dia això canviï.

Tu tens altres amigues que són musulmanes, elles com ho viuen?

De la mateixa manera. Quasi totes porten vel, algunes estudien carreres universitàries, algunes graus superiors o batxillerat. Totes sentim el mateix, totes. Coincidim en el mateix. Jo pensava que només era jo que ho pensava. Però m’he adonat que no era així. 


10 Comentaris

Y

Yousra Ridel

Tanger

18 de març 2017.02:36h

Respondre

Está claro que vivimos en el siglo 21, un siglo donde todos los países deben respetar la libertad personal de cada ser humano musulmano o no musulmano. Llevar el hijab es decisión propia, nadie... Llegir més tiene el derecho de juzgarte por tu vestimentario ni siquiera verte con mala cara, porque las acciones son las que importan. Así que, como musulmana aconsejo que debemos enseñar a la gente que sigue viviendo en la época del racismo que el hijab sirve para cubrir el cuerpo no el cerebro. Además tenemos que seguir nuestras vidas sin relacionar cada cosa mala que nos pasa con el racismo porque llevamos el hijab o simplemente porque somos muslumanos. En general, muy buena entrevista hermana, estoy muy orgullosa de ti (cosa que sabes)
Te deseo todo lo mejor en tu vida.

A

Alina

Igualada

14 de març 2017.08:41h

Respondre

Pienso que es verdad que el profesor no debía de haber hecho eso, porque lo conozco personalmente y es verdad que se equivoca en cosas pero tampoco hay que poner el grito en el cielo. Si quería... Llegir més revisar el hecho de copiar con auriculares si que es verdad que debía de haberlo hecho con toda la clase, porque mucha gente se lo puede esconder con el pelo. Pero de ahí a que te pongan un siete porque seas de fuera en el TDR perdona que te diga que me huele a envidia. Yo personalmente he conocido a más gente, que eran amigas mías y me decían: ”pero ¿porque a ti te han puesto un 9 estudiando el día antes y a mi un 5 si llevo semanas estudiando?” Y es que si te cuesta mas o menos ya es cosa de cada uno, no puedes hacerte la victima de esta forma, si sabes que te cuesta más pues te esfuerzas el doble o el triple de lo que ya haces pero porque a otro le cueste menos y saque mejor nota que tu, o la misma trabajando menos, es simplemente porque le cuesta menos, pero es que eso ya es cosa suya. Yo estoy en la universidad y ya te digo que hay marroquinas como en todos lados pero no veo de que se quejen y no veo que nadie las discrimine, ni alumnos ni maestros, que esto pueda pasar en un pueblo pequeño de 12.000 habitantes no significa que pase en todos lados. Y lo de la pregunta final de la presentación simplemente era una pregunta de opinión, no era una pregunta que pudiera influir en tu trabajo.
En segundo lugar, yo también soy de fuera y hubo una temporada que mis padres tampoco encontraban un trabajo estable, pero yo nunca había escuchado en casa que dijeran que no encontraban porque eran de fuera. Simplemente no encuentra nadie, ni gente de fuera ni gente de aquí teniendo en cuenta el panorama econónico.Yo también soy immigrante pero nunca me he sentido discriminada por ello, y es verdad que puede haber gente xenófoba pero no todo el mundo es así, no puedes generalizar. Además lo que dices de Holanda, tengo una amiga que es medio holandesa y ella me ha dicho que en Holanda hay mujeres musulmanas conduciendo, yendo en bici, etc. Yo aquí he visto conduciendo, yendo en bici o haciendo actividades de ocio de este tipo o trabajando en supermercados como dices tu, muy pocas. Y no es porque no se las deje, porque nadie les puede impedir ir en bici o conducir (son ejemplos) pero si ellas no quieren o no tienen tiempo o tienen impedimentos familiares no puedes culpar al hecho de que aquí la gente sea mas cerrada que ahí. Porque seguramente las musulmanas de ahí tendrán otra mentalidad y no digo que todas las de aquí tengan una mentalidad cerrada, simplemente que es diferente. Y lo de integrarse ya te digo, sé que es dificil pero lo unico que tienes que hacer es intentar llevarte bien con la gente, ya que pienso que no es que te discriminen por todos lados y si encuentras situaciones de discriminación simplemente tira hacía delante y demuestra a la gente que sus prejuicios son infundados ( porque con artículos así pienso que estas fundamentando justo lo contrario).
Por último, en temas culturales y religiosos yo no me voy a meter porque cualquier creencia o religión o cultura es respetable, pienso que eres libre de vestir como quieras y todo. No quiero que malinterpretes mi comentario, lo unico que critico yo es que pienses que hay mas discriminación de la que realmente está presente, simplemente porque un profesor se ha equivocado en la manera de hacer las cosas y algunas personas se te acerquen menos porque llevas el pañuelo, porque ya te digo yo, que el día de mañana cuando vayas a la universidad o salgas al mundo laboral, si realmente haces valer en el 90% de casos nadie te va a discriminar.

J

Jinnan

Anoia

13 de març 2017.15:30h

Respondre

Muy buena entrevista, y especial ya que es muy escaso ver o escuchar en nuestro municipio hablar así de claro sobre esto, adelante Ikram sigue así!

N

Noha

Vilanova del camí

11 de març 2017.12:48h

Respondre

Crec que esta mol bé el que ha dit la Ikram i el que no m’entra al cap es que persones siguin com siguin puguien perjudicar a una marroquina per un tros de tela que portes al cap
Espero que això... Llegir més canvï.

M

Montse

Vilanova

11 de març 2017.01:02h

Respondre

Integració és poder compartir la nostra diferencia i fer d’això motiu d’alegría i enriquiment personal.
Felicitats Ikram per la teva decisió pensada i madurada.

J

JORDI

Montbui

10 de març 2017.21:53h

Respondre

En mi opinion,aceptar llevar el velo islámico es asumir y publicitar un ”símbolo religioso” de ”opresión”, y que por tanto transmite prejuicios contrarios al progreso,

J

Josep M R T

Igualada

10 de març 2017.17:53h

Respondre

Ikram, penso que integrar-se va més enllà de parlar idiomes i treure bones notes. Te més a veure amb compartir visions del món, que sovint divergeixen. En general ja hem superat les creences... Llegir més religioses, no aspirem a vestir com monges, són un residu cultural. Aspirem a ser ciutadans i ens costa de comprendre que tinguis que guardar amagada la teva bellesa, potser jo en ser tirant a lleig em costa d’entendre.
Les creences limiten la capacitat de ser crític, són irrefutables, per tant limiten el progrés. Certament evolucionar no vol dir fer-ho sempre a millor, ara bé, experimentar i obrir la ment ens agrada. Mes que ser esclaus d’una creença i per tant esclavitzats per aquells que la administren
Si us plau. Possa-ho tot en dubte i allunyat de les veritats inqüestionables.

A

Ada

15 de març 2017.08:31h

M’encanta la teva reflexió Josep

L

Latifa Nakmouch

Vilanova del cami

10 de març 2017.17:20h

Respondre

Ikram principalmente me ha encantado leer la entrevista. Sigue siendo lo que eres y haciendo lo que realmente te haga feliz y sobretodo no te preocupes porque si que hay personas con mentes abiertas... Llegir més que te aceptaran como eres con tu vestuario y con tu religión. Espeso que puedas seguir cumpliendo todos tus objetivos con tu hijab (pañuelo).
Es un orgullo tener musulmanas como tú.

Latifa Nakmouch El Ouahabi

C

Carmen

Cabrera D´Anoia

10 de març 2017.15:39h

Respondre

La forma de vestir, de arreglarte dice mucho de cada persona, forma parte de nuestro modo de ser y creer.
Hay trabajos en los cuales debes dar una imagen, o requiera de un atuendo, uniforme etc.,... Llegir més pero si te preparas para realizar un trabajo donde la imagen no sea necesaria para dicho cargo, lo que han de evaluar es la valía y dotes de la persona para el puesto.
El problema es que hay mucha competencia, poco trabajo, mucha gente preparada, y cuando no es por un pañuelo, por la edad, por físico o cualquier otro motivo. Si hubiera trabajo para todo el que lo necesite o quiera trabajar esto no seria ningún impedimento-
El respeto mutuo y ser fieles a nuestras creencias es fundamental.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic